El Liberalisme 1 Batxillerat Vicens Vives

TEMA 3

. - EL LIBERALISME I EL NACIONALISMO AL SEGLE XIX.

A finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, gran part d'Europa va experimentar un procés de canvi polític que va significar el desenvolupament del liberalisme i la fi de l'absolutisme i els privilegis estamentals, a més de la instauració del principi d'igualtat dels ciutadans davant la llei. Es van configurar els Estats Constitucionals la legitimació reposava sobre la sobirania nacional. Alhora, es van començar a formar Estats- nació i van sorgir moviments nacionalistes que volien fer coincidir les fronteres polítiques amb les nacions, que eren aquelles en què es donava l'existència de característiques i solidaritats culturals entre els seus membres. Però, el liberalisme es va fer conservador i va tendir a restringir els drets als ciutadans sense un determinat nivell econòmic. Així, van sorgir noves perspectives polítiques identificades amb la democràcia i el socialisme.

1.1 les causes de la revolució

Al final del segles XVIII a Franca hi havia sectors social que desitjaven canvis profunds. La burgesia aconseguia beneficis econòmics elevats però les reglamentacions interferien en el lliure comerç i la lliure producció i l’ordenació estamental li impedien accedir al poder polític. La aristocràcia s’aferrava al antic model feudal

Va Haver diversos factors que van preparar el terreny per l'esclat revolucionari D'una banda, les revoltes camperoles, de l'altra, la rebel•lió de la noblesa i, per descomptat, les noves idees il•lustrades.

Una greu crisi econòmica va Complicar la situació, les condicions de vida dels pagesos es van agreujar a causa de l’augment de les carregues feudals. A mes les males collites del la dècada del 1780 va abocar a la misèria a milers de famílies, les accions de protesta van augmentar. L’alçada dels preus va provocar fam i malestar.. Mentrestant, a les ciutats, a la carestia dels aliments es va unir el descens de l'activitat artesanal i comercial que va derivar en més fam i misèria. Les condicions de vida dels camperols van empitjorar i es va posar en evidència la necessitat de terres per a ells. Així, es van mobilitzar contra els impostos feudals i es van produir atacs als castells. El que pretenien amb aquestes mobilitzacions era abolir el feudalisme i tenir accés a la terra. En aquest context de crisi, la Hisenda Pública estava en fallida, amb la qual cosa necessitaven reformar les lleis per recaptar més diners.

1.2 la convocatòria dels estats generals

El ministre Calonge de Lluís XVI van plantejar que la noblesa, pagués impostos. Aquests es van negar i es va produir una rebel•lió de la noblesa. Els nobles van al•legar que només es podien pujar els impostos si això era aprovat pels Estats Generals (parlament dividit en estaments, nobles, clergat i tercer estat). Així que, es van convocar els Estats Generals, la qual cosa va provocar un debat sobre la representativitat en els mateixos, ja que la majoria de les persones pertanyien al tercer estat, 95%, amb la qual cosa, va començar a propagar la idea que eren els únics que podien representar els francesos.

Aquest debat es va veure encoratjat per les noves idees il•lustrades d'igualtat i sobirania nacional. El descontent era general i es va produir una gran agitació política per escollir els representats de cada estament i per elaborar els Quaderns de queixes ( on es recollien les peticions al rei)

Finalment, els Estats Generals es van reunir al maig de 1789. Tradicionalment, es votava per estaments, no per cap, és a dir, cada estament emetia el seu vot. No obstant això, el tercer estat tenia el doble de representants que els altres dos estaments, de manera que van demanar el vot per cap.

1.3 - El trencament de juliol de 1789

Tradicionalment, els Estats Generals realitzaven les seves reunions de forma separada per estaments (noblesa, clergat i Tercer Estat) i cada estament tenia un vot únic. El Tercer Estat va reclamar la reunió conjunta dels estaments i el vot per persona. Només així podrien fer valer el seu número. Tant el rei com els privilegiats es van negar a això. Va ser llavors quan el Tercer Estat es va reunir, pel seu compte, al pavelló del "Joc de la Pilota" i es van constituir en Assemblea Nacional, jurant no abandonar el lloc fins que redactessin una constitució. D'aquesta manera es van convertir en Assemblea Constituent. L'amenaça de 20.000 soldats que van arribar a París va alimentar la idea d'una intervenció militar per acabar amb ells i els diputats de l'Assemblea van cridar a la mobilització popular, que va culminar el 14 de juliol amb la presa de la Bastilla, símbol de l'absolutisme francès. Les notícies del succeït a París es van propagar pel camp francès i es va estendre una revolta anti senyorial amb episodis molt violents (Gran Por).

1.4 -Assemblea Nacional Constituent 1789-1791

L'objectiu principal dels diputats d'aquesta Assemblea era acabar amb l'Antic Règim i satisfer ala població que defensava la revolució. En primer lloc, es va procedir a l'abolició jurídica del feudalisme. En segon lloc, es va aprovar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que atorgava als francesos la condició d'homes lliures i iguals davant la llei, dotats de drets. Es va establir la sobirania nacional. De la mateixa manera, es va redactar una Constitució que va ser aprovada el 1791, la qual definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders; executiu en mans del rei; el legislatiu que exercia l’ Assemblea; el judicial gratuït exercit per jutges. Es va mantenir el dret de veto del rei.

D'altra banda, es va garantir la llibertat d'empresa i es van prohibir els gremis i qualsevol associació d'empresaris o treballadors. Per resoldre el dèficit financer, es va dur a terme una desamortització (expropiació i venda dels béns de l'Església) i, en contrapartida, l'Estat va assegurar el manteniment del culte i el clergat. A més, es va imposar el jurament constitucional als eclesiàstics.

1.5. - La radicalització de la revolució: la caiguda de la monarquia 1791-1792

El procés revolucionari va haver de fer front a dos sectors. Un, constitucionalistes, pensaven que ja havien aconseguit els objectius amb les reformes de 1791 i respectaven la monarquia. D'altra banda, un sector més radical volia una organització més democràtica de la vida política i reformes de tipus econòmic que beneficiessin als més desfavorits. Però, un fet va agreujar aquesta situació. La família reial va decidir fugir a Àustria per reunir-se amb les tropes i iniciar la invasió de França. Van ser descoberts a Varennes retornats a París. Aquest fet desprestigiar molt a la monarquia i els grups més radicals van començar a reclamar la república. L'abril de 1792 l'Assemblea va declarar la guerra a Àustria, considerada el focus de la contrarevolució. Les primeres accions bèl•liques van ser desastroses per als francesos i la complicitat del monarca amb Àustria exasperar els ànims. Amb aquest ambient, els sans-culottes i els ciutadans armats van exigir l'abolició de la monarquia. La insurrecció va esclatar amb l'assalt a les Tulleries, on estava refugiada la família reial. El triomf popular va significar l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions per sufragi universal masculí.

1.6 La Convenció Nacional: una república democràtica 1792-1795

La primera mesura d'aquesta Convenció va ser la proclamació de la república.

La Convenció girondina

El govern estava en mans dels girondins, qui van adoptar posicions moderades que van disgustar a les masses populars. El primer problema a què es van haver d'enfrontar va ser a què fer amb el rei Lluís XVI que tenien arrestat. Els girondins volien jutjar- lo, però quan acabés la guerra per no donar-li un caràcter massa radical a la revolució. Per la seva banda, els jacobins volien processar i la pressió popular va fer que el jutgessin i guillotinaran el gener de 1793.

Aquest fet va impulsar a les potències absolutistes europees (Àustria, Prússia, Espanya, Holanda i Anglaterra) a formar una coalició contra Francia.La situació es va agreujar amb una insurrecció camperola en el departament de la Vendée. Mentre, a París, els sans-culottes reclamaven reformes socials i econòmiques igualitàries davant la falta d'aliments contra l'especulació amb ells. Els girondins, però, es van negar a prendre mesures. Va ser llavors, quan els jacobins van decidir passar a l'acció.

La Convenció jacobina el terror

Alguns girondins són arrestats i executats pels jacobins i aquests es fan amb el poder. Es pot dir que inauguren l'etapa més radical de la Revolució. Aprovar una Constitució (1793) que va establir la sobirania nacional i el sufragi universal masculí. Van establir un govern revolucionari i es va iniciar una política anomenada del Terror tenia com a objectiu acabar amb tots els sospitosos de ser enemics de la Revolució. Per això es va crear el Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre, que va concentrar tots els poders. També es van implantar una sèrie de reformes demanades pels sans-culotte: redistribució de la propietat agrària, preu màxim dels articles de primera necessitat, càstig als especuladors, abolició de la feudalitat i salaris mínims. A més, aquestes mesures van venir acompanyades d'altres com l'educació primària gratuïta i obligatòria o l'establiment d'un calendari revolucionari. Finalment, davant

...