René Descartes Trabajo

1. Explica i valora:

<<És cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, és eternament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser o existir sense ell.>>

Meditacions metafísiques, VI

René Descartes

Aquest fragment de Descartes diu que ell (el seu “jo”) és la substància pensant per la qual està format ell com a ésser. Però el ésser humà no és només la ment, és la combinació del cos (que és substància material o res extensa) i de la ment o ànima (que és la substància pensant o res cogitans), i aquí es reflexa que Descartes era un dualista antropològic. Com que una substància és una realitat que no necessita de res més per existir, la substància pensant i la extensa són independents entre elles. És per això que diu que la seva ànima por existir sense el cos.

Jo no crec que els humans estiguem formats per dues substàncies diferents sinó que som una sola substància. Tampoc crec amb l’existència d’una ànima immortal i eterna, perquè no té cap sentit que quan el cos mor l’ànima segueixi existint. Tot i que hi ha moltes coses que existeixen però que no són visibles, jo no crec que existeixi perquè, a part de que no puc veure ni notar o sentir l’ànima, no ho pot demostrar ningú.

2. Definir els termes següents:

- Mètode: conjunt de regles per arribar al coneixement vertader de Descartes.

- Intuïció: visió intel•lectual per la qual la ment comprèn completament una qüestió sense cap dubtar.

- Deducció: coneixement que prové d’un altre coneixement i que fonamenta en aquest últim la seva veritat.

- Evidència: Primera regla del mètode, que presenta una proposició clara i distinta com a criteri de veritat.

- Anàlisi: Segona regla, consistent en descompondre els problemes en elements més simples.

- Síntesi: Tercera regla, consistent en ordenar els pensaments i deduir els elements complexos a partir dels elements més simples.

- Dubte metòdic: postura inicial Descartes, que rebutja com a falsos tots els coneixements que presentin el més mínim dubte.

- Res cogitans: substància pensant que representa l’ànima o la ment, té com a atribut el pensament i és immortal. Conté idees innates, factícies i adventícies.

- Res divina: substància que equival a déu, té com a atribut la divinitat i és la creadora de les altres dues substàncies.

- Res extensa: substància material que té com a atribut l’extensió.

...