René Descartes

INTRODUCCIÓ AL LLIBRE

René Descartes, considerat el fundador de la filosofia moderna i capdavanter del racionalisme, va néixer a la ciutat de La Haye, avui anomenada Descartes, a la regió francesa de Turena. Pertanyent a la petita noblesa, va ser educat en el prestigiós col·legi dels jesuïtes de La Flèche, on va ser instruït en el pensament escolàstic que el va influenciar en la seva filosofia. René Descartes, a més de filòsof, va ser matemàtic i físic però en el terreny en el que més va destacar va ser en el terreny filosòfic.

Abans d'explicar d'on prové el llibre, cal dir que a l’any 1637 va aparèixer en francès, a la ciutat holandesa de Leiden i sense el nom de l’autor, el Discurs del mètode, la seva primera i més famosa publicació. Aquesta obra es considera que inaugura el pensament modern, ja que pren la consciència o la ment com el lloc per on ha de començar tota recerca filosòfica.

Descartes, veient les insuficiències de la metafísica del Discurs es dedica a preparar les meditacions metafísiques. L’any 1641, després de sotmetre les meditacions metafíqiques a l’examen de diferents savis que li envien les seves crítiques, publica les seves Meditacions metafísiques en les quals es demostra l’existència de Déu i la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home, amb les objeccions que li han fet els doctes i les respostes del mateix Descartes.

EL DUBTE

El dubte apareix en la primera meditació, aquest procés del dubte que emprèn el filòsof, l'emprèn amb la finalitat d'esbrinar o assabentar-se'n de si hi ha alguna veritat indubtable. Descartes comença allà on acaben les teories dels filòsofs renaixentistes, amb l'escepticisme, això significa que René Descartes decideix posar-ho tot en dubte. Descartes decideix tenir en compte els arguments dels escèptics per tal de fonamentar el coneixement i hi ha raons segons ell per posar-ho tot en dubte.

Aquest procés es dut a terme rigorosament i de forma sistemàtica per Descartes, que pas a pas considera fals tot allò que pugui ser posat en dubte de manera lògica. Segons ell, les veritats indubtables no seran coses de les quals ell no estigui disposat a no dubtar, sinó d'aspectes els quals siguin impossible de posar en dubte perquè són certs.

Les raons per posar-ho tot en dubte són les següents,

Tenim en primer lloc els errors dels sentits del nostre cos, que segons ell avegades ens enganyen, tot i ser impossible que ens enganyin sempre, no hi ha cap criteri establert per saber quan ens enganyen i quan no, per tant, segons ell no ens podem refiar dels sentits com a eina de coneixement.

En segon lloc també es pot dubtar de l'existència del món extern a nosaltres, ja que moltes vegades, en somnis, les coses se'ns presenten amb una gran diversitat i no podem saber si les coses que se'ns presenten en aquests somnis són certes o falses, i en despertar, ens adonem que tot plegat era només un somni. Però com no tenim cap criteri per saber si el que estàvem somiant era un somni o no, ho hem de posar en dubte per després treure'n les conclusions adequades i saber què és veritat i què no.

En tercer i últim lloc, Descartes també ens diu que podem dubtar de les veritats independents de l'existència, com les matemàtiques, i segons ell, suposa que hi ha un ''geni maligne'' molt poderós i superior a totes les coses que té com a única funció enganyar a la gent i ens pot fer creure el que no hi ha o el que no és cert, per tant no sabem el que és cert i el que no, i per tant hem de dubtar d'això també.

COGITO ERGO SUM

Aquesta afirmació del ''Cogito ergo sum'' es troba a la segona meditació del llibre filosòfic de René Descartes anomenat Meditacions Metafísiques.

Segons Descartes, si es troba una veritat fins i tot dins del dubte hiperbòlic que he explicat abans, aquest aspecte que es considera una veritat passarà a ser una veritat irrefutable, és a dir, de la qual no se'n podrà dubtar i per tant Descartes supera l'escepticisme amb la veritat de l'existència del JO.

Com bé he dit abans, la primera veritat que constrasta o troba René Descartes és la del JO, la qual es troba en la segona meditació, que comença amb una reflexió feta pel filòsof, que segons ell, el mateix fet de dubtar de tot, li fa veure o pensar en què ell està dubtant, per tant, això significa que hi ha alguna cosa que dubta, que existeix alguna cosa que pensa. I amb aquesta reflexió, arriba a la conclusió del ''Cogito ergo sum'', que significa, penso, per tant o llavors existeixo. Aquesta afirmació, té tres característiques bàsiques que fan que sigui una veritat

...