Caspar David Friderich

• Caspar David Friedrich: biografia.

Friedrich va néixer el 5 de setembre de 1774 a Greifswald (Alemanya), un petit poble costaner del mar Bàltic. Va ser el paisatgista més famós del moviment romàntic. Les seves obres solen representar paisatges naturals, sovint acompanyats de figures humanes. No obstant, les seves obres no aspiraven a reproduir fidelment la naturalesa en els seus paisatges. El seu objectiu real constava en traduir en imatges les seves pròpies experiències metafísiques.

Quan ell només tenia set anys, la seva mare va morir de verola, i la seva germana va morir ofegada l’any 1787 al intentar rescatar-lo quan ell va caure sota el gel. A partir d’aquests fets viscuts des de tant jove, moltes persones han considerat que la seva disposició melangiosa i l’encant espiritual dels seus paisatges, han nascut arrel la seva infància.

Va començar la seva formació artística als vint anys a l’Acadèmia de Copenhaguen, i al 1798 ja s’havia instal·lat a Dresden (Alemanya), on viuria la resta de la seva vida. Va ser allà on va conèixer als representants més destacats del Romanticisme alemany, com ara el poeta Philipp Otto Runge o el pintor Georg Friedrich Kersting, els quals van exercir una gran influència sobre David Friedrich.

No obstant, no va ser fins al 1807 que Friedrich es va dedicar plenament a la pintura, i més endavant, al 1810, va ingressar a l’Acadèmia de Berlín, per ingressar al 1816 a la de Dresden.

Finalment, Friedrich va morir a Dresden el 7 de maig del 1840.

• Fitxa tècnica:

- Autor: Caspar David Friedrich.

- Obra: La creu i la catedral a la muntanya.

- Any: 1812.

- Mida: 44,5 cm × 37,4 cm.

- Tècnica emprada: Oli sobre tela.

- Situació actual de la obra: Düsseldorf, Kunstmuseum

- Moviment artístic: Romanticisme.

• Comentari sobre el contingut:

L’obra està constituïda per un símbol religiós principal, que vindria format pel conjunt de la creu i la catedral envoltada d’uns altíssims avets, tot formant una escena fosca on un dels elements principals és l’ombra que fa la catedral i els arbres. No obstant, l’escena secundària, és a dir, un pilot de roques col·locades d’una manera casi simètrica i un rierol que sembla baixar fins a la catedral, són el focus principal de llum que apareix a l’obra. Tot i això, Friedrich aconsegueix que la mirada de l’espectador no vagi directa a aquesta part secundaria a pesar del punt de llum i que sigui l’escena que es troba més a prop parlant de perspectiva. Pel que fa al cel, s’hi pot observar el Sol sobre la catedral i tot dona senyals de que s’està produint una posta de sol.

Pel que fa als elements formals de l’obra, es pot observar que s’ha elaborat a partir d’una pinzellada curta que crea una sensació de rugositat a la textura de la tela. La llum prové d’un únic focus de llum, que és el sol, i es troba en una fase de posta de sol, ja que l’artista va utilitzar colors càlids per pintar el cel, a més de que la llum està més aviat apagada que intensificada.

Tots els colors que va utilitzar Friedrich tenen un punt de calidesa, ja que predominen els grocs vermellosos, els vermells sense intensitat, els taronges i els una gama de verds apagats, a més del negre, situat als avets, la creu i alguna part de la catedral.

En general, es pot observar que la composició de l’obra es molt simètrica, majoritàriament a la catedral, els arbres i la creu, col·locats al centre del quadre, de la mateixa manera que ho fa el rierol que baixa per la muntanya i la escletxa que deixen dues grans pedres perquè passi l’aigua.

Respecte a les intencions de l’autor quan va crear l’obra, he arribat a la conclusió de que, segurament, la posició

...