Guerra Succesió

L'any 1700, l'últim monarca de la casa dels Àustria, Carles II, va morir sense descendència directe. Els candidats a ocupar el tron, pels seus vincles familiars, eren Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i de la princesa espanyola Maria Teresa d'Àustria, i l'arxiduc Carles d'Habsburg, fill de l'emperador d'Àustria, i lligat també a la dinastia espanyola

El testament de Carles II designava com a successor el candidat Borbó, que va ser proclamat rei (1700) amb el nom de Felip V, i va jurar el càrrec davant les corts el 1701. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l'equilibri de poder entre les potències europees. L'accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa, i ràpidament Gran Bretanya, Holanda i Portugal, contràries a aquesta situació, van donar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya. D'aquesta manera, la successió al tron espanyol va passar a ser un conflicte internacional.

A Espanya, la qüestió successòria també havia dividit el territoris peninsulars, Castella es va mostrar fidel a Felip V, excepte una part de la gran noblesa, temorosa de perdre poder i influència davant l'absolutisme borbònic. En canvi, a la Corona d'Aragó, especialment a València i Catalunya les institucions (Generalitat) representatives dels diversos sectors socials (noblesa, clero i burgesia) i les classes populars van donar suport al candidat austríac. Els motius d'aquest suport podien ser el mal record de les tropes franceses havien deixat a Catalunya durant l'aixecament de 1640, i el temor de les institucions de perdre el seu poder davant les tendències centralitzadores i uniformistes de la nova monarquia. L'enfrontament va derivar en una guerra civil que es va desenvolupar durant gairebé durant una dècada.

En el pla internacional, les forces d'ambdós candidats estaven força equilibrades i els Borbó eren incapaços de derrotar els exercits aliats que donaven suport a Carles d'Hamburg. Però el 1711, un fet va fer canviar el curs dels esdeveniments; el 17 d'abril moria l'emperador d'Àustria, Josep I, i ocupava el tron l'arxiduc Carles. Llavors el perill per l'equilibri europeu el constituïa un Habsburg el tron de dos regnes tan importants. Els anglesos i els holandesos van manifestar el seu interès a acabar la guerra i reconèixer Felip V com a monarca espanyol.

La pau entre els contendents es va firmar en els Tractats d'Utrecht i de Rastatt (1713-1714), però a canvi de concessions importants a Àustria, que es va quedar el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya, i a Gran Bretanya, que va rebre Gibraltar i Menorca com a compensació, juntament amb privilegis comercials amb l'Amèrica espanyola.

A l'interior d'Espanya, les

...