La Dona Al Franquisme

LA DONA AL FRANQUISME: L’EDUCACIÓ, EL TREBALL, LA CRONOLOGIA I LA VIVÈNCIA EN PRIMERA PERSONA (1939 – 1975)

Durant de la República havia estat inclòs en tots els principis de programes d'igualtat legal. La dona havia aconseguit un grau més gran que mai abans, econòmica, legal i sexual independència donant-li si no l'oportunitat de continuar a lluitar per ella. Però la postguerra va significar un període de retrocés per les dones per la seva formació i la posterior independència, destruint totes les esperances d'emancipació i igualtat jurídica.

L’educació

És un fet provat, que se li va concedir menor importància a la formació de la filla que la del fill i fonamentalment perquè es creia que el seu destí era casar-se. A les nenes, se lis permetia l'accés a l'educació, però sota paràmetres estrictament estipulats. En general, el fill a l'estudi i la noia aprenia costura. Les dones que estudiaven havien de saber exclusivament tres Ciències: la culinària, la confecció i costura i l’economia domèstica. Aquesta va ser una de les principals causes d'analfabetisme, per la dificultat d’igualtat en l’educació.

Hi havia molts obstacles per evitar que les dones accedissin al món de la cultura en igualtat de condicions. En aquell temps, no feia falta, ja que no era necessari per ser una bona esposa. En general, a les dones se’ls ensenyava el "art" de netejar y guisar i la "Ciència" de l'administració de la casa. Tot es basava en el servilisme. L’ideal de la dona era convertir-te en una perfecte "domèstica" i assumir aquests fets al haver nascut dona.

I un cop apartada del coneixements socials basics reservats a l’home i mantenir-se fora de la producció i la gestió de la cultura, van ser relegades a haver d'aprendre l’estrictament necessari i ser transmissor dels coneixements a les seves filles. Se li va impedir exercitar-se en gairebé tot el que podria ser útil per sobre viure o adquirir l'estat fora de la llar familiar independentment del marit.

El Treball

En els fulls d'empadronament, deia de professió SL "seves tasques "o sigui mestressa de casa, propi del seu sexe. Ara bé, si aquesta tenia qualsevol professió o estudis, canviava les famoses S.L per la seva titulació. També es podia traduir per "Societat Limitada" al cap i a la fi tenia limitacions i moltes. Una existència limitada a cuinar, netejar, rentar i tenir fills, "carreres casolanes".

Durant la guerra civil, amb els homes al front, les autoritats polítiques es van dirigir a la població femenina perquè participés en les tasques concretes que els homes havien deixat d'exercir, com ara tallers i fàbriques. Mentre que els

homes feien la guerra i defensaven els ideals en cada un els bàndols. Durant els tres anys de la guerra mentre els homes eren al front, va suposar per a les dones, la responsabilitat del nucli familiar, i un radical canvi en la seva vida. Amb la seva incorporació al mercat laboral, començarà l’arrencada de la seva emancipació i llibertat.

El “Fuero del Trabajo” promulgat el març de 1938: l'Estat especialment prohibirà el treball nocturn de les dones, regularà el treball als domicilis i alliberarà la dona casada del taller i de la fàbrica.

No només va haver de patir aquestes humiliacions, sinó a més, la del permís marital per poder treballar fora de casa, per general, un mes abans del casament, les joves redactaven el seu acomiadament voluntari.

Existien grans reticències per admetre al treball no domèstic a les dones. Alguns sectors van començar a admetre dones en les seves fàbriques, comerços i tallers de forma transitòria, mentre no es casaven. Es considerava el treball assalariat femení com una activitat masculina, justificable només en cas de viduïtat o solteria.

Un cop transcorreguda la guerra civil, la dona torna al seu paper tradicional familiar, renunciant al treball remunerat. Havia d’aixecar la taxa de natalitat, calia recuperar el nucli familiar i la seva funció procreadora. Un dels tants problemes de les dones en la seva integració és el compaginar la seva vida laboral amb la família: cura dels fills, la llar, els ancians, malalts ...

En el seu paper de filla, a la dona li corresponia la cura dels pares quan emmalaltissin o arribessin a la vellesa, i aquesta obligació s'ampliava als pares del marit quan aquest no tenia germanes.

La dona queda condemnada a complir dos papers: el de mare i el d'esposa, i no com a individu. La ràdio va suposar per les dones, i per a molts ciutadans, un punt d'unió amb el món exterior, sobretot en el cas d'analfabetisme de les dones que només podien accedir a l’informació a través de les ones radiofòniques.

Un dels mètodes per aconseguir el Pla d'Estabilització de 1959 i el Pla de Desenvolupament de 1963, consistia a incrementar la població laboral, i com la mà d'obra masculina no donava més de si, es va reclutar a les dones.

La suma del salari de la dona treballadora al pressupost familiar va facilitar l'adquisició de béns de consum. Això va ajudar a augmentar els ingressos, permetent l'estudi dels fills.

Cronologia – Fets destacats sobre la dona

1953

- Es creà primer a Oviedo i després a Madrid l'Associació Espanyola de Dones Universitàries. Posteriorment es van crear delegacions a Barcelona (1970), i a Granada, València, Santander, La Corunya i Valladolid (entre 1974 -75).

1961

- Lidia Falcón publica “Els drets civils de la dona” i Maria Campo Alegre, “La dona com a mite i com a ésser humà”.

1962

- Els drets laborals de la dona, de Lidia Falcón.

1963

- La dona a Espanya: cent anys de la seva història (1860-1960), de Maria Campo Alegre.

1964

- Reapareix a l'exili la publicació de Dones Lliures.

1963 – 1969

- Moviment Democràtic de Dones a Catalunya. El 1965 se celebra la I Reunió general de moviments Democràtics, a la qual assisteixen representants d'organitzacions similars de l'Estat, constituint-se el Moviment Democràtic de Dones. A Catalunya desapareix

...