La relació entre l’enfonsament de l’ordre mundial i l’ascens de l’extrema dreta

La relació entre l’enfonsament de l’ordre mundial i l’ascens de l’extrema dreta. 

Per començar, la societat tendeix a recórrer a l'opció més radical quan «les coses» es compliquen, per aquest motiu, al llarg de la història s'ha pogut comprovar que en èpoques de crisi i de caos, tan políticament, econòmica i social parlant, els humans han decidit buscar els extrems, ja que busquen solucions ràpides i eficaces, que és el que prometen tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra.

Partint d'aquesta idea, es pot relacionar l'ascens actual de l'extrema dreta, tant a Espanya com a Europa, amb l'enfonsament de l'ordre mundial, ja que eren moments de crisi i la gent van tendir cap als extrems, el mateix que està passant ara.

En primer lloc, per poder entendre bé els conceptes, s'ha de remuntar fins al final de Segona Guerra Mundial, quan l'Alemanya de Hitler va perdre i el comunisme va aconseguir certa popularitat. El món va quedar dividit amb dues grans potències, l'URSS on hi governava el comunisme i els EUA, on el capitalisme tenia el poder. Tanmateix, aquests països van començar una rivalitat important que afectava a tot el món, la famosa guerra freda, que va durar fins a l'any 1991, quan la Unió Soviètica va desaparèixer amb el president Gorbatxov al capdavant. D'aquest enfonsament hi neixen moltes repúbliques, entre elles Rússia. Aquest fet va culminar el poder del comunisme i va causar el triomf del capitalisme global, un sistema que es basava a controlar-ho tot. Resumint, eren temps de crisi, de postguerra i de recuperació, on dos extrems ideològics no podien subsistir junts, i des de la radicalització de la societat en temps deteriorats, un dels dos va sobrepassar a l'altre.

Actualment, l'extrema dreta ha augmentat en vots en moltes parts d'Europa, i es podria dir que, aquesta, ha tornat després d'uns anys amb més força, amb discursos d'odi més intensos i amb resultats a les eleccions per res esperats. A més, des de la caiguda de les dictadures, en concret la de l'URSS, el capitalisme i la democràcia van anar agafant molta força fins avui dia, per tant, els extrems no tenien tanta importància, però des de fa pocs anys, l'extrema dreta ha anat fent-se pas en els governs. El cas més recent seria el de Georgia Meloni, a Itàlia, que ha declarat públicament que continuen fidels a Mussolini amb tot el que això comporta.

Tot seguit, a Espanya, el partit ultradretà Vox ha anat agafant força aquests últims anys. Els d’Abascal han afirmat que no volen immigrants, la discriminació cap a la comunitat LGTBI i altres idees pròpies del partit. Des de fa uns anys van començar a guanyar punts en diverses eleccions, començant per Andalusia.

Avui en dia, El Ejido és el poble més pobre d'Espanya, però Vox va arrasar a les eleccions municipals. Aquest fet demostra la teoria exposada al principi d'aquest text, les persones d'aquest poble, que tenen pocs recursos, han decidit abocar-se cap a un extrem, en aquest cas la dreta radical, ja que prometen resultats òptims i ràpid, i diuen el que la gent vol escoltar, sobretot en temps difícils.

...