Relació Entre Globalització I Bretxa Digital

QUÈ ENTENEM PER GLOBALITZACIÓ

Altres termes equivalents: Mundialització

Segons Manuel Castells “Es tracta d’un procés objectiu, no d’una ideologia, encara que hagi estat utilitzat per la ideologia neoliberal com a argument per a pretendre’s com a l’única racionalitat possible. I és un procés multidimensional, no només econòmic. La seva expressió més determinant és la interdependència global dels mercats financers, permesa per les noves tecnologies de la informació i comunicació i afavorida per la desregulació i liberalització d’aquests mercats”

Entenem per globalització un conjunt de processos de diferents àmbits (tecnològics, comunicatius, econòmics, culturals, etc) que fan que el món estigui cada cop més intercomunicat, integrat i interdependent. Però el que més destaca en la globalització és l’agilitat amb què es produeixen els diferents intercanvis gràcies al desenvolupament tecnològic a nivell d’informació i comunicació, així com de transports.

QUÈ ENTENEM PER BRETXA DIGITAL

“La bretxa digital es defineix com la separació que existeix entre les persones (comunitats, estats, països...) que utilitzen les tecnologies de la informació i comunicació com a una part rutinària de la seva vida diària i aquelles que no tenen accés a les mateixes i encara que el tinguin no saben com utilitzar-les. La bretxa digital pot ser definida en termes de la desigualtat de possibilitats que existeixen per accedir a la informació, al coneixement i a l’educació mitjançant les TIC. La bretxa digital no es relaciona només amb aspectes de caràcter tecnològic, és un reflex d’una combinació de factors socioeconòmics i en particular de limitacions i manca d’infraestructura de telecomunicacions i informàtica”.

Veiem doncs que la bretxa, escletxa, esquerda o fractura digital fa referència a les diferències que hi poden haver entre ciutadans o comunitats de ciutadans pel que fa a l’accés i utilització de les TIC i les conseqüències en forma de marginació social entre altres que provoca en els sectors que pateixen l’anomenat “analfabetisme informacional i o tecnològic”, és a dir, els sectors que es queden “al marge” de les TIC.

Camacho (2006) fa una interessant anàlisi a partir de l’esdeveniment convocat al 2004 per la UIT “Building digital bridges” http://www.itu.int/osg/spu/ni/digitalbridges/ i planteja tres dimensions de l’anomenada escletxa digital:

a) Vessant de la infraestructura: ordinadors connectats a la xarxa.

b) Vessant de Capacitats i habilitats que es requereixen per a la utilització de les TIC

c) Vessant de la utilització dels recursos disponibles a la xarxa.

EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

Se suposava que la globalització hauria d’haver generat beneficis a tots els països juntament amb l’augment del benestar de totes les persones, això és: augment del creixement econòmic en països pobres i reducció de la pobresa al món. De la mateixa manera es pensava que no incrementaria les desigualtats ni faria trontollar la seguretat socioeconòmica. Però els resultats no han estat tan positius, tal i com la mateixa OIT ens donà a conèixer en el seu informe. Vicenç Navarro (2003) ja proposava alternatives al neoliberalisme sota la convicció que el conflicte bàsic en el món no es troba en la divisió entre països del Nord i països del Sud o entre països rics i països pobres, sinó que es tracta del conflicte entre classes dominants del Nord i del Sud contra classes populars. El mateix autor, en un recent article constata el que ha estat un fracàs rotund

...