El Cafè De La Granota

EL CAFÈ DE LA GRANOTA – 1985

Jesús Moncada i Estruga.

Biografia de l’autor:

Va néixer a Mequinensa l’any 1941 i va morir a la capital de Catalunya, Barcelona l’any 2005 amb l’edat de 63 anys a causa d’un greu malaltia.

Fou un escriptor en llengua catalana, va néixer a la localitat de Mequinensa, Baix Cinca (Aragó) població on va viure fins a la seva desaparició anegada per l’embassament de Riba-roja d’Ebre.

Se’l considera un dels autors més importants en llengua catalana de la seva època. Va rebre diversos premis entre ells: Premi Ciutat de Barcelona, Joan Crexells de narrativa i la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2001.

A mitjans dels anys 60, Jesús Montcada després d’un any de dedicar-se a la pintura, entra a treballar a l’editorial Montaner i Simón a Barcelona. Pere Calders, gran escriptor català de l’època, l’animà a seguir amb l’escriptura, i motivat per aquest fet, continuà.

Publicà l’any 1985 el llibre “El cafè de la Granota”, que és un conjunt de contes.

Va morir a Barcelona a causa d’una greu malaltia que li causà la mort l’any 2005 a l’edat de 63 anys.

CONTE NÚMERO I – UN BARRIL DE SABÓ MOLL.

SIFI: CONDEMNAT A PUJAR LA PEDRA (MITOLOGIA).

Estructura del conte:

És una crònica / El vell Cristòfol explica la narració al cronista.

Definició de l’espai on es desenvolupa l’acció.

* Espai general: L’espai general on es desenvolupa l’acció és la Ribera de l’Ebre, entre les localitats aproximadament de Flix a Catalunya i Mequinensa a la Franja de Ponent.

* Espai concret: L’espai concret on es desenvolupa l’acció és al la localitat de Mequinensa i més concretament a la pujada del carrer de Sant Francesc (lloc on es produeix la relliscada del barril per part del Florenci).

Se’ns explica TOTS els contes des de el Cafè de la Granota, és una obra rural.

Topònims que apareixen al conte:

* Flix: Localitat catalana situada en un meandre del riu Ebre, prop de la franja de ponent, situada a la comarca de la Ribera d’Ebre.

* Mora d’Ebre: Localitat catalana situada a la depressió de l’Ebre, prop de la desembocadura d’aquest, municipi situat a la comarca de la Ribera d’Ebre.

* Ribera d’Ebre: Comarca catalana situada a les terres de l’Ebre, sud del país.

* Carrer de Sant Francesc: Carrer de la localitat de Mequinensa (Baix Cinca) on es produeix l’acció central del conte.

* Ebre: Riu que divideix mitja península. A la seva ribera trobem grans nuclis de població, entre ells Flix, Mora d’Ebre i Mequinensa.

* Mina Segre: Mina d’extracció de materials naturals on hi treballa gran part de la població de Mequinensa.

* Molló del Pedret: Moll o pantalà per accedir a les diferents embarcacions que necessitin amarrar al port d’aigua dolça del poble.

* Fonda d’en Trinquet: Petit hostal/restaurant on la gent del poble feia vida d’oci.

Temps en que transcorre l’acció:

Mig dia hora de dinar.

Mig dia hora de dinar.

Passat, és una narració d’una xafarderia que explica el Cristòfol, i posa possible hipòtesi com per exemple la teoria que ella suposa de que el barril de sabó li hagi relliscat i ell no l’hagués llençat per ràbia. // Xafarderia i ironia.

Tema del conte:

Desobeir a aquella gent que no ens mostra cap mena de respecte i les seves actituds cap a nosaltres és negativa i despectiva.

Argument del conte:

En Florenci un peó del llaüt “llampec” que feia la ruta de Flix a Mequinensa i que transportava sabó. Aquest és maltractat i mal tingut per seu patró en Pere Camps. Quan aquesta embarcació d’aigua dolça arriba a la localitat de Mequinensa amb el barril de sabó el patró ordena al peó que pugi un barril de 70 kg a una botiga situada al cap d’alt del carrer de Sant Francesc.

Entre rialles i gracies que la gent del poble li fa a en Florenci un gran xàfec produeix que a aquest se li rellisques o ell mateix deixes anar amb l’excusa de la pluja tot el barril de sabó de 70kg. Carrer avall tot el barril caigué i s’estimbà en una botiga. El carrer s’omple de escuma o bromera a causa de la pluja

Explica el recorregut ascendent i descendent que fa el peó pel carrer de S. Francesc.

Personatges del conte:

* Florenci: Peó del llaüt que fa la ruta de Flix a Mequinensa. Sempre obeeix a tot el que el seu patró li diu. (Suporta amb dignitat les obligacions i humiliacions).

* Cristòfol: Habitant del poble que juga a cartes amb la Gramola al cafè del poble.

* Pere Camps: persona violent, aspra, que transmetia mal estar. Patró del llaüt que fa la ruta de Flix a Mequinensa. Té una actitud que no és gens agradable, menysté als seus treballadors, és molt pesat i sempre fa fer les feines feixugues al Florenci (fet de mania).

* Gramola (Marieta Peris): Senyora del poble que la seva passió és explicar totes les xafarderies del poble a tothom. Llesta/té molta memòria i bones cuixes.

* Teresa: Menja ciris, molt religiosa i té un a botiga de vetesifils.

* Adelare: Botiguera que va fugir amb un recaptador d’hisenda.

* Teodor: L’apotecari.

* Barber: La Clenxa: Se’n riuen del Florenci.

Llenguatge i vocabulari:

Llenguatge autòcton de les terres de l’Ebre i de la Franja de Ponent. Expressions locals de Mequinensa i territorials, és a dir, de les terres occidentals.

Paraules col·loquials de la variant dialectal occidental i paraules típiques locals de Mequinensa però manté una morfosintaxis típic de l’oriental. Abundància d’interrogacions retòriques i eufemismes.

Cerca de paraules al DIEC:

* Senalles: Cabàs d’espart o palma.

* Recapte: Provisió de coses a consumir, com ara queviures o materials d’obra. Feu-li donar bon recapte de pa i carn.

* Estalzí: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada per aquest a l’exterior i entra a formar part de l’aerosol estable que contamina l’atmosfera.

* Ufanoses: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf!

* Costerut: Que fa pendent. Una pujada molt rosta. Allí la riba és rosta.

* Trill: Et volia humiliar, enganyar.

* Xollant: Tallar arran els cabells, el pèl, la llana, (d’algú o d’algun animal), tondre, esquilar.

* Albardar: Posar l’albarda (a una bèstia de càrrega).

* Albareda: Guarniment de les bèsties de càrrega que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc., d’una manera diversa segons les contrades.

* Esquellejà: Tocar les esquelles, fer soroll amb esquelles. Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, etc., que guien un ramat.

* Badocs: Afecció de l’avellaner produïda per l’àcar eriòfid Phytoptus avellanae que ataca els borrons, deformant-los.

* Espetec: Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament.

* Catxanonda: Una clatellada.

* Melitxa: Formiga petita roja.

* Senderi: Seny.

CONTE NÚMERO II – LA PLAGA DE LA RIBERA.

Estructura del conte:

Sol·liloqui epistolar, és una carta amb un únic narrador.

Definició de l’espai on es desenvolupa l’acció.

* Espai general: L’espai general on es desenvolupa l’acció són les terres de l’Ebre, des de el poble de Mequinensa on transcorre tota la història fins a les referències que fa de la ciutat de Lleida a Catalunya.

* Espai concret: Primerament, la seu de l’ajuntament de Mequinensa i també els carrers d’aquesta població del Baix Cinca.

Topònims que apareixen al conte:

* Lleida: Municipi i capital de província, pertany a Catalunya.

Temps en que transcorre l’acció:

Tres mesos de duració.

Tema del conte:

Ironia i la transgressió de la norma. Un lladre que vol robar i no li surt bé.

Argument del conte:

En Jeroni un regidor de la vila de Mequinensa, envia una carta al director de la presó de Lleida explicant-li tots els problemes que han tingut a l’ajuntament durant aquests darrers mesos. El Valerià un delinqüent del poble que va robar un tractor i va ser enxampat a la plaça de l’ajuntament va a viure a casa d’en Jeroni a causa de les reformes que estaven fent en tot l’edifici de l’ajuntament d’aquesta vila. Al començament la dona del Jeroni no volia la presència d’un delinqüent a casa seva, però finalment aquest, fou una persona molt simpàtica que li ajudà a realitzar tasques domèstiques. El Jeroni decideix redactar una carta per explicar-li aquests fets al director de la presó de Lleida perquè ho tingui en compte i sigui així millor tractat durant la seva estància en aquella presó.

Demanen que li donen classes de delinqüència a la presó.

Personatges del conte:

* Valerià: Un delinqüent de la vila. Va ser enxampat i residia a les masmorres de la casa de la vila de l’ajuntament. És simpàtic, col·laborador i ajuda a qui realment li importa. Té la necessitat de realitzar robatoris.

* Jeroni: Regidor del mateix ajuntament de la mateixa vila. És una persona oberta i una mica egocèntrica, dóna molts mèrits a tot allò

...