LA CUINA OBERTA

1. LLIÇÓ MAGISTRAL

L’autor fa referència al començament del seu ensenyament on el saber era una cosa absoluta, objectiva i independent dels humans.

Amb el pas el temps es va adonar que el saber no és al marge, l’anem construint nosaltres al llarg de la historia amb l’aportació de tots.

Per escriure aquest manual d’escriptura es bassa en lingüístics anglosaxons com són per exemple Thomas Carlyle i Herbert Spencer, que van ser precursors de l’estudi de la redacció. També nombra autors nord-americans com Strunk i White que van escriure un manual de redacció amb regles de construcció de frases.

Per últim parla de les recerques obtingudes de França i de la bibliografia catalana, fent un repàs ràpid a la tasca d’actualització de la llengua que han endegat els darrers anys , i amb els que pretén l’autor es esbossar els estudis i la recerca on s’abeura la preceptiva de l’escriptura.

LA LLEGIBILITAT

La llegibilitat designa el grau de facilitat amb que es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit.

Podem distingir dos tipus:

1. LLEGIBILITAT TIPOGRÀFICA: Es centra en la percepció visual del text , comés la dimensió de la lletra, el contrast de fons i forma.

2. LLEGIBILITAT LINGÜÍSTICA, és a dir, parla d’aspectes estrictament verbals, com la selección léxica o llargària de frase.

Les primeres recerques són dels anys 20 i 30 als EUA i es relacionen amb l’enfocamnet estadístic del llenguatge. Els cientifics van poder distingir entre dos tipus de textos, uns més llegibles (més fàcils, simples i ràpids d’entendre) i d’altres menys llegibles (que requereixen més teps d’esforç per al lector. El grau de llegibilitat depenia de fets lingüistics objectius i mesurables:

1. LLEGIBILITAT ALTA :curts i bàsics,frases curtes, llenguatge conc et, estructures que afavoreixen l’anticipació, presencia de repeticions, marcadors textuals, situació lògica del verb i variació tipogràfica.

2. LLEGIBILITAT BAIXA: llargs i complexos, frases llargues, llenguatge abstracte, subordinades i incisos massa llargs, excessives enumeracions, posar els mots importants al final i monotonia.

L’anàlisi dels texos va permetre extreure les pautes verbals associades a un tipus de llegibilitat i uns altes. Aquesta depenia de fets lingüístics objectius i mesurables. Segons el tipus d’escriptura , és a dir, un escrit d’oracions breus, mots corrents, tema concret,etc., no presenta tantes dificultats com una altre de frases llargues i complexes, incisos, poca redundància, terminologia poc freqüent i contingut abstracte.

Els criteris per mesurar la llegibilitat varien segons l’autor. Els punts que es mesuren son: l’extensió del mot, el vocabulari bàsic, extensió de l’oració i grau d’interès i concreció.

EL LLENGUATGE PLANER

El llenguatge planer no pretén desvirtuar els textos tècnics o especialitzats, reescrivint-los amb una prosa correcta o fins i tot “vulgar”. És inevitable que una nova versió més planera canviï l’estil, la sintaxi i també el regusts i les connotacions de l’original.

És el moviment de renovació de la redacció desenvolupat als EUA a partir dels anys setanta amb el propòsit de promoure un estil planer per als textos públics.

Al llarg dels anys 60 i 70 les associacions de consumidors dels EUA van adonar-se’n que tots els escrits important com eren les lleis, normes, assegurances, impresos etc, estava escrit en un llenguatge massa sofisticat i complicat per tant era difícil d’entendre per a moltes persones. Es per açò que van demanar al govern que tots aquestos escrits de gran importància estigueren escrits en un llenguatge més planer per a facilitar la comprensió per part dels ciutadans. Com conseqüència apareix un moviment de renovació de la redacció conegut com “Moviment del llenguatge planer”.

Per altra part, en lo referent al terreny lingüístic s’ofereixen diverses novetats que són una definició de prosa entenedora, recerca específica sobre les dificultats de comprensió dels textos tècnics i aplicacions concretes per a la millora dels escrits. Un escrit planer reuneix les següents condicions: un llenguatge apropiat al lector i al document, permet trobar la informació important de seguida, es pot entendre la primera vegada que es llegeix i compleix els requisits legals necessaris.

És evident que en aquestos textos també poden aparèixer mots específics però es poden entendre ja que estan situats dins de frases curtes i ben estructurades.

Per acabar aquest apartat cal dir que no pretén desvirtuar els textos tècnics simplement es tracta de facilitar l’enteniment i la comprensió dels textos per al públic planer que ha de llegar els escrits.

ELS PROCESSOS DE COMPOSICIÓ

Escriure és un procés, l’acte de transformar pensament en lletra impresa implica una seqüència no lineal d’etapes o actes creatius.

Els processos de composició de l’escrit són una línia de recerca psicolingüística i un moviment de renovació de l’ensenyament de la redacció.

A partir dels anys 70 EAU diversos psicòlegs, pedagogs i professors de redacció van començar a fixar-se en els comportaments dels escriptors per a descobrir el procés que segueixen a l’hora de fabricar un escrit. Van descobrir que hi ha diferències significatives entre els aprenents i els experts. Els experts busquen, organitzen i desenvolupen idees; redacten, avaluen i revisen la prosa; saben adaptar-se a circumstàncies variades i tenen més consciència del lector. En canvi, els aprenents es limiten a capturar el flux del pensament i a ompli fulls, sense rellegir ni revisar res.

Les quatre implicacions que té aquest camp per a la nostra cuina són:

1. DESCRIURE COM TREBALLA L’ESCRIPTOR: Cóm busca idees, les organitza i les redacta.

2. FOMENTAR EL CREIXEMENT INDIVIDUAL DE L’ESCRIPTOR

3. MOSTRAR QUE ESCRIURE ÉS UN PROCÉS D’ELABORACIÓ D’IDEES.

4. MOSTRAR-NOS QUE ESCRIURE ÉS UN INSTRUMENT D’APRENENTATGE.

EL

...