La Tabla De Flandes

1- FITXA BIBLIOGRÀFICA

-TÍTOL La tabla de flandes

-AUTOR Arturo Pérez Reverte

-EDITORIAL DEBOLSILLO

-COL•LECCIÓ no hi ha

-ANY DE PUBLICACIÓ 1990

-IDIOMA Espanyol-Castellà

-NÚM. DE PÀGINES 412

-RESENYA (resum 4 o 5 línies)

Julia, restauradora de cuadros, le mandan un trabajo con La partida de ajedrez de Ban Huys; descubren una inscripción:¿Quién mató al caballero? Entonces un jugador misterioso empieza a enviar sus movimientos siguiendo la partida del cuadro y mata a Álvaro, historiador y ex novio de Julia y a Menchu, la intermediaria, como piezas de ajedrez, y con la ayuda de Muñoz un ajedrecista-matemático descubren que es Cesar, el anticuario homosexual, este les recompensa por ganarlo y se suicida.

2- BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola. És també membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2003.

És llicenciat en periodisme i va treballar de reporter de guerra durant 21 anys (1973-1994), primer en el Diario Pueblo i després a Televisió Espanyola. Com a corresponsal de guerra, va treballar en conflictes armats a Xipre, el Líban, Eritrea, el Sàhara, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Txad, Líbia, el Sudan, Moçambic, Angola, el Golf Pèrsic, Croàcia i Bòsnia, entre d'altres. Des de 1991 és columnista d'El Semanal, el suplement dominical del Diari ABC i d'altres capçaleres del Grup Vocento.

Mentre cobria la guerra d'Eritrea de 1977 va desaparèixer durant uns mesos i va sobreviure gràcies a l'ajut de la guerrilla. Aquests fets el van inspirar per escriure la novel•la Territori comanche.

Va iniciar la seva carrera com a escriptor el 1986, amb la publicació d'El mestre d'esgrima. Aquesta i d'altres novel•les seves, com La taula de Flandes, El club Dumas i El capità Alatriste han passat a la pantalla gran al amb èxit.

3- BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE LA PINTURA FLAMENCA DEL S XV

La Pintura Flamenca s'inscriu dins del Renaixement europeu del segle XV i el segle XVI que es va desenvolupar amb certa independència del Renaixement italià encara que va acabar notant la seva influència.

La pintura flamenca dels segles XV encara s’utilitzava parts de l’estil gòtic, tècnics, com l'ús de la taula en lloc del llenç, i temàtics, sobretot religiosos i espirituals. No obstant això, la seva habilitat detallista i interessos els van impulsar a investigar i a descobrir de forma empírica la perspectiva, a perfeccionar la tècnica del retrat al que van dotar de gran profunditat psicològica i a reivindicar el paisatge com tema pictòric.

1.

La seva concepció medieval de l'artista com artesà va evitar que molts d'aquests pintors fossin reconeguts ja que bastants no signaven les seves obres.

Ens referim a aquesta pintura amb l'expressió "Primitius flamencs", ja que es tracta d'un art que no ha arribat a la seva plenitud, que és maldestre, ingenu, etc.

La visió actual d'aquest període ha variat molt; quan neix aquesta escola, la pintura dels Països Baixos disposa d'una llarga història, amb moments excel•lents com el Romànic i el gòtic internacional. D'altra banda, tot i que s'anomena "flamenc", Flandes només constitueix una part dels Països Baixos

Durant el segle XV es donaran unes circumstàncies favorables que col•laboraran en la creació d'una important escola de pintura en aquesta zona d'Europa. Em l'anomenat ducat de Borgonya, els ducs, havien estat mecenes de l'art gòtic

A més a més, des de 1380 aproximadament, a causa de la Guerra dels Cent Anys, París va deixar de ser la capital artística que havia estat fins aleshores. Així que els qui abans emigraven, ara es queden

...