Publicos Zoo De Barcelona

GUIÓ CINEMATOGRÀFIC.

Ressenya: A trois, Marie s’en va.

Aquest llarg metratge pertany al conegut cinema de Quebec, de Canadà. Es tracta d’una pel•lícula, dirigida per Anne-Marie Ngô’s, que ens explica la història d’una parella (Simon i Delphin). Aquesta parella està gaudint d’unes vacances en una caseta de fusta a la muntanya, quan apareix Marie – Laurence, que és acollida per la seva amiga després de trencar amb la seva parella. Aquest és el fet que determinarà el punt de partida de la pel•lícula. Simon, al principi no es mostra gaire receptiu amb Marie, però després de veure’s en diferents situacions problemàtiques amb la seva parella, intentarà establir una bona relació amb la seva amiga.

La història ens intenta mostrar els sentiments, emocions, inquietuds i intimitats de cadascun dels tres personatges. Se’ns mostren els tres punts de vista diferents durant el transcurs de la pel•lícula. Gairebé les accions de tota la pel•lícula es desenvolupen en un mateix espai, aquest espai ajuda a mostrar-nos el món interior de cadascun dels personatges, sent un escenari quotidià, realista i que permet familiaritzar-te més a la obra. Els diàlegs i les conversacions també ajuden molt a endinsar-nos en la pell dels protagonistes, sent també molt quotidians i realistes.

Pel que fa la posada en escena es caracteritza per ser molt simple, pel que fa la il•luminació, la vestimenta dels personatges, la decoració en general, etc. És aquesta simplicitat la clau de l’obra, ja que li donarà un to bonic i original a la posada en escena.

Pel que fa la planificació, a grans trets podem destacar l’abundància de plans detalls i plans mitjos. Aquests estan fets amb la intenció de què l’espectador pugui conèixer millor als personatge, les seves inquietuds i endinsar-se en la pell dels mateixos. Destaquen uns plans equilibrats, caracteritzats per una distribució bastant organitzada dels elements interiors del pla. S’utilitzaran també gran quantitat d’enfocaments i desenfocaments. Totes aquestes característiques formals del llarg metratge estan fetes amb la intenció de guiar l’atenció dels espectadors cap als estats d’ànim dels tres personatges.

Del muntatge podríem dir que és un muntatge per continuïtat que li dóna un ritme lent a la narració. La musica compleix una funció cohesiva, ja que ajuda a profunditzar en les emocions i també emfatitza aquest ritme lent.

Per a concloure, m’agradaria remarcar que tant la planificació, com el diàleg, el muntatge, la posada en escena, etc, ajuden a proporcionar la informació necessària a l’espectador, de manera que nosaltres com a espectadors, ens podem fer una idea del que els hi passa pel cap als protagonistes. La tensió que es plasma a l’interior de pla (donada pels grans problemes de comunicació que podem detectar

...