“Save the Children”en catalán

“Save the Children”

Penso que aquest article reflecteix tot allò que ja se sap sobre l’abús sexual i més en el capítol 1 de l’article: “Abuso sexual infantil: abuso de poder y tipología de maltrato”, ja que és difícil imaginar que algú pugui fer mal intencionadament a un nen. No obstant això, prop d'un milió de nens són abusats o maltractats cada any. I aquests són només els casos que es denuncien, hi ha molts altres casos que no es denuncien o passen desapercebuts, ja que en general els nens tenen por a dir-li a una persona que els pugui ajudar. En la majoria dels casos, els nens coneixen els autors de l'abús, i l'abús ocorre a la llar. Això fa que al nen li resulti difícil parlar sense por. És possible que se sentin atrapats per l'afecte que senten per aquestes persones o per temor al poder que aquests abusadors tenen sobre ells. Per tant, mantenen el silenci. Per això és fonamental saber identificar els senyals de l'abús infantil.

Estic d’acord amb allò que esmentà en l’article sobre que l’abús sexual contra els nens és una greu violació dels seus drets. No obstant això, és una realitat en tots els països i grups socials. Pren la forma d'abús sexual, assetjament, violació o explotació sexual en la prostitució o la pornografia. Pot ocórrer en les llars, institucions, escoles, llocs de treball, dins de les comunitats i etc... Cada vegada més, els telèfons mòbils o l’ internet, també posen als nens en risc als menors, ja que alguns adults utilitzen Internet per buscar relacions sexuals amb nens. També hi ha un augment en el nombre i la circulació d'imatges on es produeixen actes d'abús de nens. Els mateixos nens també envien entre si missatges o imatges de contingut sexual en els seus telèfons mòbils, que posa en perill de patir un altre tipus d'abús.

L'abús repercuteix en diferents aspectes: la construcció emocional s'altera i encara més quan l'abusador està a l'interior de la llar. Aquesta realitat genera problemes en les relacions afectives dels nens i nenes: hi ha alteració de la relació amb els seus parells, fins i tot reproducció de l'acte sexual a través del joc o joguines. És cert que hi ha una cadena genètica de les expressions de violència, aprens un llenguatge basat en l'abús i el més esperat és que aquests nens i nenes aprenguin a ser violents. Quan es veu a nens jugant, si són violents, es pot presumir que hi ha violència al seu entorn. Quant l'expressió de la identitat de gènere ja és diferent: l'abús pot estar vinculat no solament en termes sexuals, sinó també d'ordre psicològic o maltractament físic. No és cert que l'abús sexual creu homosexuals ja que l'homosexualitat és una orientació. El que sí que pot passar és que si hi ha violència en la infància, hi haurà una manera de expressar-ho

...