Las Drogas

Tema 5: ESTATS DE CONSCIÈNCIA I DROGUES

1.La metamorfosi de la consciència

1.1.Cervell-ment

Els neuropsicòlegs volen comprendre què és la ment. Els estudis sobre la ment poden agrupar-se en tres teories:

a) Dualisme

El cervell i la ment són dues entitats independents que poden interactuar o no, però que tenen característiques diferents. El cervell és material i no té consciència. La ment és immaterial i només es pot captar per la percepció interna, és intencional i és on resideix la consciència.

b) Monisme

Els monistes rebutgen la divisió entre cervell i ment. Watson reivindica que la ment i la consciència no són cap altra cosa que el resultat del treball de les neurones organitzades. La ment depèn de l'activitat cerebral.

c) Emergentisme

L'activitat mental emergeix dels processos fisicobiològics, però no s'hi redueix. La consciència emergeix de l'organització cerebral i és capaç de reactuar sobre el cervell.

1.2.Què és la consciència?

Consideram que la ment és el conjunt dels processos mentals. La nostra activitat mental és un procés que té com a característiques la intencionalitat, la consciència i el caràcter representacional.

És un fet central de l'existència humana perquè sense ella l'univers no tendria significat.

La consciència és una experiència subjectiva del coneixement d'un mateix i de la realitat. Està formada per experiències del món exterior, interior i mentals i emotives.

1.2.1.Característiques principals de la consciència

Implica la memòria a curt termini (MCT).

És independent de les entrades sensorials.

Exigeix atenció dirigible.

Té la capacitat de realitzar interpretacions alternatives de dades complexes o ambigües.

Desapareix en el son profund.

Reapareix en somiar, almenys en una forma canviada o desordenada.

Encobreix modalitats sensorials bàsiques diferents.

Encara no se sap què és la consciencia, però s'ha d'admetre que es manifesta en diferents estats. Els investigadors de la consciència segueixen dos camins: un consisteix a observar i a mesurar les accions d'un subjecte experimental, recollir els informes de la seva experiència interna; un altre és la recerca amb pacients amb lesions cerebrals.

1.3.Nivells de consciència

Hi ha dues formes de processar la informació: el pensament vígil i el pensament oníric.

El pensament vígil (conscient) ens permet percebre persones, esdeveniments i llocs com a reals i significatius; significa estar lúcid i dirigir la nostra conducta.

El pensament oníric (inconscient) s'origina durant el son, hi ha una pèrdua de la consciència i de les exigències del món extern.

Hi ha set estats de consciència:

Nivell 1: Vigilància excessiva. Es caracteritza per una vigilància exagerada i una concentració extrema. No hi ha un control de la conducta. Suposa una adaptació deficient a la realitat.

Nivell 2: Vigilància atenta. Estat en què una persona pensa amb intensitat i mostra una atenció selectiva als estímuls ambientals.

Nivell 3: Estat relaxat. La persona manté una atenció flotant i no focalitzada, produeix associacions lliures del pensament i descendeix la seva consciència el món exterior.

Nivell 4: Somieg. Ocorre quan ens submergim en pensaments que tenen poc a veure amb l'ambient en què ens trobam o l'activitat que estam realitzant.

Nivell 5: Son lleuger. Hi ha una pèrdua de la consciència del món extern, i la imaginació visual auditiva són intenses, però diferents de les que es produeixen en els somnis.

Nivell 6: Son profund. Consisteix en la pèrdua de la consciència dels estímuls externs i en la impossibilitat de recordar.

Nivell 7: Estat de coma. Es caracteritza per la incapacitat de reacció davant dels estímuls externs.

1.4.Estats alterats de consciència

Els estats alterats de consciència poden originar aquestes conseqüències:

Alteracions del pensament: Es pot confondre la fantasia amb la realitat o no diferenciar la causa de l'efecte.

Pèrdua de la noció del temps

Pèrdua del control: Les persones rígides i inflexibles tenen por de perdre el control de la seva vida, mentre que d'altres abandonen tota la sensació d'autocontrol i prenen drogues al·lucinògenes.

Alteracions perceptives i canvis en la imatge corporal

Canvi en el sentit o significat

Suggestionabilitat: Un subjecte en trànsit hipnòtic és capaç d'actuar sense adonar-se del que fa.

2.Els somnis

El son es pot identificar com un estat en què s'adopta una postura determinada, amb pocs moviments i sense respostes als estímus.

Durant el son es produeixen importants canvis fisiològics de l'activitat cerebral, una disminució de les funcions corporals i canvis en la consciència. Mentre somiam, el pols s'accelera, la pressió sanguínia i la respiració es fan irregulars, i desapareix el to muscular.

2.1.Fases del son

a) Fase I: Transició de la vigília al son

Es produeix una disminució del batec cardíac, els músculs del cos es relaxen i la respiració es torna irregular. Les persones despertades en aquesta fase creuen que no s'han adormit.

b) Fase II: Son lleuger

Son més profund que a la fase anterior. Baixa la temperatura

...