Antropologia De L'Educació

Índex

1. Introducció ......................................................................................... 3

1.1 Objectius .................................................................................. 3

1.2 Roy Rappaport i Cerdos para los antepasados ....................... 4

1.3 Els tsembaga maring ................................................................ 6

2. Mapa conceptual ................................................................................ 7

3. L’anàlisi .............................................................................................. 9

3.1 Continuïtat/ Discontinuïtat ....................................................... 9

3.2 Pressió cultural ....................................................................... 11

3.3 Expectatives per gènere i edat ................................................ 12

3.4 Estratègies socialitzadores ..................................................... 15

4. Conclusions ...................................................................................... 17

5. Bibliografia ...................................................................................... 18

1. Introducció

1.1 Objectius

“[...] cómo los recién nacidos llegan a convertirse en seres humanos que hablan, piensan, sienten, poseen una moral, creen y valoran; de cómo se convierten en miembros de grupos, en participantes de sistemes culturales.” (Spindler, 1993[1987]:205)

Aquestes paraules del fundador de l’antropologia educativa, George D. Spindler, resumeixen l’objectiu d’aquest treball on, a partir de l’etnografia Cerdos para los antepasados de l’antropòleg nord-americà Rappaport, es pretén analitzar com els infants tsembaga de la tribu maring esdevenen subjectes culturals que senten, pensen i actuen d’una forma específica: la dels tsembaga maring, i com un cop s’ha arribat a l’edat adulta s’activen determinats mecanisme per a assegurar la reproducció del sistema i evitar doncs, la transgressió.

Tot i la àmplia varietat de formats que podien escollir-se per a dur a terme aquest anàlisi, he escollit una etnografia –és a dir, format escrit- per la comoditat que suposa el tenir la informació enregistrada de forma explícita en un grapat de pàgines, i m’he inclinat cap a una etnografia enlloc d’una novel•la -o qualsevol altre tipus de llibre- per la riquesa que suposa tenir l’oportunitat de conèixer una mica més sobre la diversitat cultural que caracteritza la nostra espècie . L’elecció de l’etnografia es basa en raons igualment pràctiques: es tracta d’un text no massa extens i gira entorn a un ritual, el kaiko, que va cridar la meva atenció des del primer moment que vaig tenir-ne notícies de la seva existència. Cal dir que aquesta etnografia no va ser la meva primera opció. La meva idea inicial va ser analitzar l’etnografia La selva de los símbolos de Victor Turner, però la preferència dels simbolistes per elements abstractes relacionats amb la cosmovisió del grup estudiat em va fer preveure l’alt nivell de complexitat que comportaria analitzar un text d’aquestes característiques. D’altra banda, després d’haver-me llegit les primeres 150 pàgines de l’etnografia de Turner vaig poder advertir que sovint es repetien els temes entorn els quals girava el treball de l’antropòleg anglès. Tots aquests factors van decidir-me a canviar l’etnografia per tal de facilitar-me la feina, i després de tenir una tutoria amb la professora responsable de l’assignatura, Pepi Soto, vaig optar per analitzar l’etnografia de Rappaport.

Tal i com també tenia previst fer amb l’etnografia de Turner, he decidit estendre’m fins la totalitat de l’etnografia de Rappaport per tal d’obtenir el màxim d’informació possible. La meva obstinació en que una etnografia de caire materialista m’oferiria més informació respecte als conceptes vistos a classe d’Antropologia de l’Educació, ha quedat parcialment refutada al concloure la lectura de Cerdos para los antepasados. Dic parcialment perquè al no haver acabat de llegir La selva de los símbolos no disposo de la informació suficient com per a afirmar amb total seguretat que el canvi d’etnografia ha estat absolutament un encert, però tot i així, no estic penedida de la decisió que vaig prendre ja que la meva sensació és positiva després d’haver llegit el text de Rappaport; i després de tot, qualsevol etnografia que no estigui enfocada des de la perspectiva educativa presentarà deficiències a l’hora de dur a terme aquest tipus d’anàlisi. L’etnografia de Rappaport no és una excepció en aquest aspecte ja que l’interès de l’autor en l’ecologia cultural fa que s’ometi molta informació respecte el cicle vital de les persones i els processos de socialització.

1.2 Roy Rappaport i Cerdos para los antepasados

A continuació es contextualitzarà l’autor, la seva orientació teoria i l’obra esmentada per tal de donar una visió més àmplia i entenedora de les característiques particulars de l’etnografia.

Rappaport s’emmarca dins del debat entre materialistes –als que s’acollia- i simbolistes que va protagonitzar l’Antropologia Culturals als EUA a partir dels anys 50 fins els 80.

Els materialistes afirmen que l’ésser humà viu en un món material i que per tant, les cultures humanes es constitueixen a partir de l’activitat pràctica en aquest món material i del interès utilitari subjacent a aquesta. D’aquesta manera, els materialistes manifesten una visió utilitarista de la cultura on aquesta es percebuda com una activitat racional regida per la lògica de la maximització i que per tant, respon a imperatius de la naturalesa; aquesta visió de la cultura porta a donar gran importància a ciències com la biologia o la ecologia. D’altra banda, els simbolistes accepten que l’ésser humà viu en un món material però no de la forma que ho fan la resta d’éssers vius, sinó d’acord amb un esquema de sentit creat per ell mateix que es tradueix en la independència de la cultura del factor biològic; per tant, per als simbolistes la cultura organitza la experiència humana dotant-la de significat.

Així doncs, dintre del panorama antropològic de postguerra als EUA, i concretament dintre de la perspectiva materialista, Roy Rappaport s’inscriu dins la corrent teòrica del neofuncionalisme ecològic que va estar vigent entre els anys 60 i 70. Aquesta orientació de forta influència de l’ecologia cultural de Steward, sosté que existeix una mútua interacció entre la cultura i l’entorn material en el qual es troba i que aquesta esdevé un mecanisme d’adaptació a les condicions materials del territori. El neofuncionalisme ecològic introdueix la teoria de sistemes i el concepte ecosistema que promouen la idea que els ecosistemes tendeixen a l’autoregulació i que si es produeix un canvi en el sistema automàticament es modificaran altres variables per compensar i recuperar l’equilibri.

En aquest sentit, Cerdos para los antepasados està considerada la millor aplicació del mètode de la ecologia cultural en una etnografia.

Roy Rappaport, novaiorquès nascut al 1926 i mort al 1997 d’un càncer, va obtenir el doctorat en Antropologia per la Universitat de Columbia i posteriorment va ostentar la càtedra a la Universitat de Michigan. L’any 1960 va fer investigació arqueològica a la Polinèsia francesa i posteriorment, entre el 1962-64, va dur a terme un treball de camp a Nova Guinea que conclouria amb la publicació de l’etnografia aquí analitzada. L’interès de Rappaport en temes simbòlics com la religió el converteixen en una rara avis ja que el més habitual entre els materialistes era la predilecció per temes com l’economia o la política.

Cerdos para los antepasados, publicada per primera vegada al 1968, és un anàlisi –fet des de la perspectiva funcionalista- del ritual kaiko dels tsembaga maring on es posa en relació el paper que exerceix aquest dintre de les relacions de la comunitat. Més concretament, l’autor estudia com el kaiko esdevé un mecanisme que regula les interaccions entre els propis membres de la comunitat, i entre els tsembaga maring i el seu entorn, es a dir, l’ecosistema format pels tsembaga maring, els animals, les plantes i els components inorgànics presents al territori.

1.3 Els tsembaga maring

Els tsembaga maring són un grup étnic situat a Papua Nova Guinea a la vall de Simbai (serralada Bismarck). Els tsembaga són de parla maring i en l’època en que Rappaport va fer el seu treball de camp, el grup tsembaga estava compost per 200 persones. La tribu maring, formada per uns 7000 individus, es divideix en diferents clans i subclans entre els quals es troben els tsembaga. El seu sistema de parentiu es patrilineal i cognatici i el sistema polític és igualitari amb el predomini de la figura dels Big Men. Entre el tsembaga maring, qualsevol individu pot arribar a ser un Big Men i no necessàriament són aquestes figures les que prenen les decisions.

Els tsembaga són un poble que es dedica a la horticultura i a la cria de porcs, animal central en les seves vides. Però l’aspecte cultural més representatiu de la tribu maring és el kaiko, un ritual celebrat aproximadament cada dotze anys i que té una durada d’un any. El kaiko es caracteritza per la matança massiva final de porcs, la celebració d’un festival on s’intercanvien productes, s’estableixen aliances matrimonials i militars i el més important, es marca les èpoques de guerra. A

...