Antropologia De L'Educació

Índex

1. Introducció ......................................................................................... 3

1.1 Objectius .................................................................................. 3

1.2 Roy Rappaport i Cerdos para los antepasados ....................... 4

1.3 Els tsembaga maring ................................................................ 6

2. Mapa conceptual ................................................................................ 7

3. L’anàlisi .............................................................................................. 9

3.1 Continuïtat/ Discontinuïtat ....................................................... 9

3.2 Pressió cultural ....................................................................... 11

3.3 Expectatives per gènere i edat ................................................ 12

3.4 Estratègies socialitzadores ..................................................... 15

4. Conclusions ...................................................................................... 17

5. Bibliografia ...................................................................................... 18

1. Introducció

1.1 Objectius

“[...] cómo los recién nacidos llegan a convertirse en seres humanos que hablan, piensan, sienten, poseen una moral, creen y valoran; de cómo se convierten en miembros de grupos, en participantes de sistemes culturales.” (Spindler, 1993[1987]:205)

Aquestes paraules del fundador de l’antropologia educativa, George D. Spindler, resumeixen l’objectiu d’aquest treball on, a partir de l’etnografia Cerdos para los antepasados de l’antropòleg nord-americà Rappaport, es pretén analitzar com els infants tsembaga de la tribu maring esdevenen subjectes culturals que senten, pensen i actuen d’una forma específica: la dels tsembaga maring, i com un cop s’ha arribat a l’edat adulta s’activen determinats mecanisme per a assegurar la reproducció del sistema i evitar doncs, la transgressió.

Tot i la àmplia varietat de formats que podien escollir-se per a dur a terme aquest anàlisi, he escollit una etnografia –és a dir, format escrit- per la comoditat que suposa el tenir la informació enregistrada de forma explícita en un grapat de pàgines, i m’he inclinat cap a una etnografia enlloc d’una novel•la -o qualsevol altre tipus de llibre- per la riquesa que suposa tenir l’oportunitat de conèixer una mica més sobre la diversitat cultural que caracteritza la nostra espècie . L’elecció de l’etnografia es basa en raons igualment pràctiques: es tracta d’un text no massa extens i gira entorn a un ritual, el kaiko, que va cridar la meva atenció des del primer moment que vaig tenir-ne notícies de la seva existència. Cal dir que aquesta etnografia no va ser la meva primera opció. La meva idea inicial va ser analitzar l’etnografia La selva de los símbolos de Victor Turner, però la preferència dels simbolistes per elements abstractes relacionats amb la cosmovisió del grup estudiat em va fer preveure l’alt nivell de complexitat que comportaria analitzar un text d’aquestes característiques. D’altra banda, després d’haver-me llegit les primeres 150 pàgines de l’etnografia de Turner vaig poder advertir que sovint es repetien els temes entorn els quals girava el treball de l’antropòleg anglès. Tots aquests factors van decidir-me a canviar l’etnografia per tal de facilitar-me la feina, i després de tenir una tutoria amb la professora responsable de l’assignatura, Pepi Soto, vaig optar per analitzar l’etnografia de Rappaport.

Tal i com també tenia previst fer amb l’etnografia de Turner, he decidit estendre’m fins la totalitat de l’etnografia de Rappaport per tal d’obtenir el màxim d’informació possible. La meva obstinació en que una etnografia de caire materialista m’oferiria més informació respecte als conceptes vistos a classe d’Antropologia de l’Educació, ha quedat parcialment refutada al concloure la lectura de Cerdos para los antepasados. Dic parcialment perquè al no haver acabat de llegir La selva de los símbolos no disposo de la informació suficient com per a afirmar amb total seguretat que el canvi d’etnografia ha estat absolutament un encert, però tot i així, no estic penedida de la decisió que vaig prendre ja que la meva sensació és positiva després d’haver llegit el text de Rappaport; i després de tot, qualsevol etnografia que no estigui enfocada des de la perspectiva educativa presentarà deficiències a l’hora de dur a terme aquest tipus d’anàlisi. L’etnografia de Rappaport no és una excepció en aquest aspecte ja que l’interès de l’autor en l’ecologia cultural fa que s’ometi molta informació respecte el cicle vital de les persones i els processos de socialització.

1.2 Roy Rappaport i Cerdos para los antepasados

A continuació es contextualitzarà l’autor, la seva orientació teoria i l’obra esmentada per tal de donar una visió més àmplia i entenedora de les característiques particulars de l’etnografia.

Rappaport s’emmarca dins del debat entre materialistes –als que s’acollia- i simbolistes que va protagonitzar l’Antropologia Culturals als EUA a partir dels anys 50 fins els 80.

Els materialistes afirmen que l’ésser humà viu en un món material i que per tant, les cultures humanes es constitueixen a partir de l’activitat pràctica en aquest món material i del interès utilitari subjacent a aquesta. D’aquesta manera, els materialistes manifesten una visió utilitarista de la cultura on aquesta es percebuda com una activitat racional regida per la lògica de la maximització i que per tant, respon a imperatius de la naturalesa; aquesta visió de la cultura porta a donar gran importància a ciències com la biologia o la ecologia. D’altra banda, els simbolistes accepten que l’ésser humà viu en un món material però no de la forma que ho fan la resta d’éssers vius, sinó d’acord amb un esquema de sentit creat per ell mateix que es tradueix en la independència de la cultura del factor biològic; per tant, per als simbolistes la cultura organitza la experiència

...