Derecho Publico

• Eficacia dels drets fonamentals: efectivitat directe i efectivitat diferida (art 53)

• Titularitat dels drets fonamentals:

o Persones fisiques

o La nacionalitat. Drets dels estrangers

o Igualtat dins el territori espanyol

o Naixement, minoria d’edat i extinció

o Irrenunciabilitat i privació dels drets: els drets fonamentals (determinats per les centencies del TC i desenvolulats per lleis) no son renunciables pero pots no fer-ne us, el dret el segueixes tenint. La privació dels drets es una mesura de caracter exepcional i ha d’estar prevista en el codi penal o llei extraordinaria, pot ser individual (determinada per el codi penal)sempre per resolució judicials motivada, o col•lectiva (no s’ha donat mai).(art.55CE)

• Exercici dels drets: requisits.

Els drets es poden exercir molts d’ells, a partir de la majoria d’edat, com la participació política.

Poden existir requisits suplementari: el dret a vot es necessari ser major d’edat i formar part del cens.

Hi ha drets que estan reservats exclusivament a la nacionalitat espanyola.

L’exercici dels drets es personal, mai pots delegar-lo a un altre. Els advocats el que fan es assessorar per exercir els drets i la manera en que s’ha de fer.

Les garanties dels drets fonamentals

• Garanties institucionals: el defensor del poble i el ministeri fiscal.

Existeixen dues isntitucions (a catalunya hi ha 3, el sindic de greuges que existeix en casi totes les comunitats) i la figura prevista a la constitucio, el defensor del poble. Es nomenat i elegit per les corts generals i ha de retre comptes i aquesta insitucio li delega aquest poder. El defensor del poble prove dels països nordics on no tenen un dret administrariu tant potent. Al països del sud es va integrar despres de la dictadura, en el cas d’espanya, per garantir el drets fonamentals. Defensa a les persones davant l’administració. Pot interposar un recurs d’iconstitucionalitat. Els seus informes fan referencia a com funciona l’AP i les seves queixes. El ministeri fiscal es el qui defensa al conjunt de la ciutadania dels ciutadans i de l’estat. Sempre en la seva actuació ha de defensar els drets i els interessos dels ciutadans. El cap del ministeri fiscal el nomena el govern i encapçala tota l’estructura del ministeri fiscal. Quan l’estat s’ha de defensar d’un ciutadà que no vetlla per els interessos del estat o dels ciutadans, el ministeri fiscal interve. Es un organ del poder judicial. Els membres que hi formen part hi arriben a través d’oposicions.

• La proteccio jurisdiccional i el dreu a la tutela judicial efectiva (art.24):

Art24: totes les persones tenen el dret de tenir la tutela dels jutges sense que es pugui acabar en indefencio. (els jutges i tribunals, integrants del poder judcials han de ser l’instrument per a garantir aquest drets i protegir a la societat). El PODER JUDICIAL (regulat pel titol 1 de la CE) es integrat pels jutges i tribunals i les persones que exerceixen son els instruments. A espanya el poder judicial, es un poder professionalitzar i funcionari, a través d’oposicions o concurs de vacants. Els membres estan estructurats de manera esglaonada, des dels els que no son professionals pero si que formen part de l’estructura (al pobles no hi hi jutges de primera instancia), aquesta acció minima la duu a terme el jutge de pau, que es nomenat pels ajuntaments, que intenten solventar els petits conflictes del

...