Dret Civil

Contenido

INTRODUCCIÓ 2

Lliçó 1: El concepte de dret civil 2

1.1 El concepte de dret civil i la matèria del dret civil 2

1.2 La matèria civil 2

1.3 Dret privat general i els drets privats especials 2

Dret privat general i drets privats especials 2

Lliçó 2: La coexistència de règims jurídics civils com a resultat d’un procés històric. L’ordenament civil de Catalunya. 2

2.1 Els decrets de Nova Planta. La codificació civil espanyola i l’anomenada «qüestió foral». 2

2.2 La publicació del Código civil espanyol i la conservació dels altres drets civils territorials. El sistema de compilacions. 2

2.3 L’ordenament civil de Catalunya: la seva qualitat constitucional de «no complet». El Codi civil de Catalunya. El Codi sectorials. La Compilació i les lleis especials. 2

2.3 El dret civil de Catalunya i el dret civil vigent a Catalunya. L’organització de la coexistènciade drets vigents a Catalunya. 2

Lliçó 3: les fonts de l’ordenament jurídic 2

3.1 les fonts de l’ordenament jurídic: fonts formals i fonts materials. La prelació de fonts. 2

3.2 La llei: concepte i característiques. El dret de la Unió Europea. 2

Lleis que sorgeixen dins de l’Estat espanyol. 2

3.3 El costum: concepte, requisits i classes. Els ussos. 2

Classes de costum 2

Els usos 2

Son varies les posicions per explicar els PGD 2

Quins són els caràcters del PGD ? 2

3.5 La jurisprudència: concepte i valor. Les resolucions de la Direcció general dels registres i del Notariat 2

Resolucions de la direcció general de registres i notariats. 2

3.6 L’equitat com a criteri de resolució de conflictes: l’arbitratge d’equitat. 2

Lliçó 4: la interpretació 2

4.1 La interpretació: els mitjans o els criteris i les classes d’interpretació. 2

4.2 La integració de la llei. La analogia legis. La integració per remissió. Els principis generals i la tradició jurídica catalana 2

4.3 L’aplicació de la llei. La equitat com a criteri de moderació en l’aplicació. 2

4.4 El concepte de vigència de la llei: àmbit territorial i temporal de vigència. L’entrada en vigor i la pèrdua de vigència de la llei. Derogació i substitució. Retroactivitat i transitorietat. 2

Retroactivitat i transitorietat. 2

4.5 L’eficàcia de la llei. L’evitació de l’aplicació de la llei: la ignorància de la llei i l’error de dret. El frau de llei. La renúncia a la llei. 2

El frau a al llei 2

La renúncia a la llei 2

4.6 La infracció de la norma imperativa. L’acte contra la llei. 2

PART GENERAL 2

Lliçó 5: la personalitat civil 2

5.1 Concepte i components de la personalitat civil. La capacitat jurídica. 2

5.2 La capacitat d’obrar: la capacitat natural. Graduabilitat i restriccions. La complementació de la capacitat. 2

5.3 El poder de disposició. Les seves limitacions. 2

5.4 La legitimació. Les prohibicions. 2

Lliçó 6: la persona física 2

6.1 L’adquisició de la personalitat. 2

6.2 La protecció jurídica al nasciturus. El nondum conceptus. 2

6.3 La extinció de la personalitat: la mort. La commoriència. 2

6.4 La prova del començament i de la fi de la personalitat. 2

6.5 La identificació de la persona: el nom. 2

Lliçó 7: els drets de la personalitat 2

7.1 Configuració jurídica i reconeixement constitucional. 2

7.2 Els drets corresponents a l’esfera material: vida, integritat física i llibertat. Protecció dels drets fonamentals. 2

7.3 La consideració de la persona en l’àmbit de la salut. Referència a l’extradició i transplantament d’òrgans, reproducció assistida i utilització d’embrions. 2

7.4 Drets corresponents a l’esfera no material: honor, intimitat, imatge i la seua protecció civil per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig. 2

7.5 Referència a la protecció de dades de caràcter personal i al dret de rectificació. El dret moral d’autor. 2

Lliçó 8: l’estat civil 2

8.1 Delimitació dels conceptes. Els estats civils i les condicions civils reconeguts en l’ordenament jurídic. Els caràcter de l’estat civil. 2

8.2 Els títols d’adquisició. Els títols de legitimació: la inscripció en el Registre Civil i la possessió d’estat. 2

8.3 Les facultats d’estat i de la condició civils. Les accions d’estat civil. 2

8.4 Els pressupòsits de l’estat civil. La nacionalitat i el veïnatge civil: obtenció, pèrdua, recuperació i prova. 2

Lliçó 9 2

9.1 Significat jurídic de l’edat. El còmput de l’edat. 2

9.3 La minoria d’edat: àmbits d’actuació eficaç. 2

9.4 L’emancipació del menor d’edat: concepte, causes i efectes. El menor d’edat de vida independent. 2

Lliçó 10: la incapacitació 2

10.1 Concepte i característiques. La incapacitat natural i al incapacitació. 2

10.2 Causes i procediment. La declaració judicial. 2

10.3 Els efectes de la declaració d’incapacitació: incapacitació plena i incapacitació limitada o relativa. Règim jurídic dels actes de la persona incapacitada. 2

10.4 La declaració de prodigalitat. Beneficiaris. Règim jurídic dels actes del pròdig. 2

10.5 L’iternament. Presentació de les institucions de guarda i protecció de la persona incapacitada. 2

Lliçó 11: el domicili. L’absència. 2

11.1 La localització de la persona: el domicili i les seues classes. Altres criteris de localització: la residència i el parador. 2

11.2 L’absència: les tres situacions de l’absència. La defensa del desaparegut. 2

11.3 L’absència declarada. La situació patrimonial i personal de l’absent. 2

11.4 El cessament de la situació d’absència legal: la declaració de defunció. 2

INTRODUCCIÓ

Lliçó 1: El concepte de dret civil

1.1 El concepte de dret civil i la matèria del dret civil

La matèria del dret civil forma part del nostre ordenament jurídic, que és un conjunt de normes que regeixen l’activitat de la comunitat a la que va destinada, aquest ordenament jurídic es caracteritza per:

1. Una subjecció a la Constitució, que s’erigeix com un marc que delimita la bondat del nostre ordenament jurídic, pel motiu de que les normes s’han d’adaptar a la Constitució. No pot aprovar-se una norma contraria a la Constitució i si és aprovada pot quedar afectada per un recurs o una qüestió de constitucionalitat (per exemple l’estatut català). El Tribunal Constitucional se’n encarrega

2. Caràcter democràtic, perquè tot ordenament jurídic ha de sorgir del òrgans de govern establerts en la Constitució i que són nomenats mitjançant el sufragi universal.

3. Ha de tenir el caràcter de legalitat, és la pròpia Constitució la que estableix de quina manera els poders públics poden crear normes i ho han de fer mitjançant el procediment que la pròpia Constitució estableix i complint els requisits de publicitat, que també preveu la Constitució.

Aquest ordenament jurídic està format per normes jurídiques. Aquesta norma jurídica és un precepte general que té la finalitat d’ordenar la convivència de la comunitat i observança de la qual pot ser imposada coactivament.

El concepte de norma jurídica és un concepte més ampli que el de disposició normativa. Disposició normativa: aquell article, aquell precepte de que es composen les lleis. En canvi, la norma jurídica és un concepte molt més ampli, doncs compren, no solament aquests preceptes escrits sinó també normes jurídiques no escrites. Com per exemple, el costum. El costum és una font del ordenament jurídic, crea normes jurídiques i en canvi no tenen la característica de ser norma escrita.

La norma jurídica es caracteritza per:

El caràcter imperatiu de la norma jurídica. Art. 9.1 de la Constitució, la norma vincula a tothom i tothom està obligat al seu compliment. L’ordenament jurídic o la norma jurídica obliga a tots els ciutadans i a tots els poders públics.

La norma jurídica és general, referit a que va destinada al conjunt de la comunitat encara que no tothom quedi afectat per allò que pugui disposar.

La norma jurídica és coactiva. L’art. 9.1 Constitució, hi ha l’opció d’incompliment o infracció. Davant la possible infracció, el poder públic reacciona introduint l’element coactiu de la norma. El poder públic pot imposar una sanció al ciutadà que ha infringit la norma jurídica. Aquesta sanció pot ser o bé una multa de trànsit fins una privació de llibertat. També en el dret civil disposem de sancions i així podem parlar de sancions com la nul•litat de l’acte (art.6.3 del C.c), l’aplicació forçosa de la norma (art.6.4 del C.c), la condemna a indemnitzar danys i perjudicis davant els incompliments contractuals o l’execució forçosa davant de d’incompliment d’obligacions.

1.2 La matèria civil

DRET CIVIL

La complexitat del dret civil fa que no es pugui definir d’una forma senzilla, la primera definició és que el dret civil és el dret privat general, que regula institucions en que afecta només a particulars. En aquest concepte del particulars incloíem la persona física o les persones jurídiques de dret privat (associacions, fundacions o associacions de caràcter mercantil). Diem que es de caràcter general perquè en el dret civil trobem institucions que afecten a la totalitat de la

...