Faltes Que No Hem De Fer

Llengua catalana i literatura

Faltes d’ortografia que ja no hem de fer

1- L’apòstrof dels articles i de la preposició “de”

Paraules femenines que comencen per “ i/u àtones no s’apostrofen.

Utilitzar l’article “en” (davant noms propis masculins de persona)

Tenir en compte : des de; des d’ ; des que.

L’article contracte:

Ex : a+el = al per +el = pel de+el= del i plurals

L’apòstrof en els pronoms febles:

L’apòstrof al màxim a la dreta: se’n va ; me’n recordo,me n'he recordat.

El pronom feble “la” tampoc s’apostrofa si el verb comença per “i/u àtones

Les formes: m'agrada (present); m'ha agradat (perfet)

2- L’accentuació.

à í ú é è ó ò

La “e” del futur i subjuntiu : sempre tancat

L’accent diacrític (mirar llistat)

3- Dièresi

Els diftongs creixents : qüe qüi güe güi

Els diftongs decreixents: les paraules comunes i participis: Països, agraït...

4- Vocal neutra

Plurals de les paraules : -es

Finals de verbs: canta, cantes, canten. Però vine, corre, obre, omple i els infinitius de la segona conjugació: viure...

Paraules: assassí, avaria.

Les alternances ortogràfiques:

ja=ges ça=ces gua=gües ga=gues qua=qües, ca=ques

5- o/u àtones:

Present d’indicatiu: menjo

M’avorreixo, suportar, muntanya.

Verb poder i voler: Pugui; vulgui

6- b/v

El verb haver.

Imperfet indicatiu: -ava

Paraules: prova, canvi, trobar, saber, cavall, acabar, arribar, abans, avançar, davant, vull, bull

...