Francesco Borromini

Biografia:

Francesco Catelli, també conegut com a Borromini, va començar la seva carrera ajudant el seu pare fen de picapedrer, poc després es va traslladar a Milà a estudiar. A Milà va ser un dels primers llocs on se'l va començar a conèixer com a Bessone fent referència al poble on ell havia nascut, situat a Suïssa.

El 1619 arriba a Roma, on es canvia el cognom de Castelli a Borromini i comença a treballar per un parent llunyà de nom Maderno a la Basílica del Vaticà. Més tard es va unir amb Bernini al palau Barberini. Va treballar com a assistent de Bernini però poc mes tard hi va haver un enfrenament entre els dos, que va fer que es separessin.

El seu primer gran encàrrec individual va ser l'església de San Carlino, començada el 1634, i la façana va ser acabada molt mes tard, al final de la seva carrera, això va fer que incrementes el valor arquitectònic de l'obra. L'església està dedicada a San Carlos Borromeo i es considera una obra mestra del Barroc.

Context històric:

Va ser un segle de gran desenvolupament artístic, l'art era l'expressió del poder religiós.

San Carlino s'ha de situar en una època d'expansió de Roma, era una època on els papes, a través de l'arquitectura, tant religiosa com civil demostraven la seva força i poder. Les esglésies barroques van començar a ser la mostra més clara d'aquest art religiós que volia impressionar.

San Carlo alle Quattro Fontane:

General i façana

També coneguda com San Carlino per les seves reduïdes dimensions, és l'obra mes representativa de Borromini.

és la seva primera obra individual i també l'ultima. Tenia 35 anys quan li van encarregar la construcció d'un convent i una església, va tenir que superar diferents obstacles com l'espai en que l'havia de construir i la irregularitat del terreny.

Borromini per fer la façana va evitar les línees rectes, i va intentar aportar el seu nou concepte arquitectònic basat en l'ondulació.

Així que divideix la seva obra en dos pisos, la part que els separa és una ondulació creada pel joc de formes còncaves i convexes.

La façana també si pot veure que hi han una seria de columnes de diferents mides anomenades d'ordre gegant i on es poden diferenciar tres carrers.

En el pis inferior hi destaca el nínxol central amb la imatge de Sant Carles Barromeu sota les ales de dos querubins, en canvi en el pis superior hi sobresurt un petit temple i el medalló sostingut per àngels, que trenca l'entaulament i que donen una verticalitat a l'obra i donen

...