L'handbol

1 INTRODUCCIÓ

L'handbol és un esport col.lectiu que es juga en les mans entre dos equips. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho es fan jugades i passes que acaben amb un llançament. A l’ hándbol juguen des equips formats cada un per sis jugadors de camp i un porter. És esport olímpic des de l'any 1972.

Se sol practicar en un pavelló esportiu tancat i es caracteritza pel joc ràpid i el gran nombre de gols que es marquen (normalment més de 20 gols cada equip). A l’espai de área sols pot estar el porter, ningún jugador de camp pot estar-hi per obtener avantatge o de forma intencionada.

2 HISTÒRIA

Ningú dubta que jocs semblants a l’handbol ja es jugaren en les primeres civilitzacions. Però tal com s’entén actualmente l’ handbol és un esport jove, del primer quart del segle XX.

A l'Antiga Grècia existí el "joc d'urània". En aquest joc s'utilitzava una pilota de la mida d'una poma, que s'havia de mantenir a l'aire sense que caigués. També entre els romans el metge Galé de Pèrgam havia aconsellat als malalts la pràctica del Harpaston, una modalitat que es jugava amb una pilota i les mans. Més endavant, ja a l'edat mitjana, el trobador Walther von der Vogelweide descrigué també el "joc de la pilota", que consistia a agafar la pilota al vol d'una forma pareguda a com es passen la pilota actualment els jugadors d'handbol. Era practicat principalment a la cort i els trobadors el nomenaren com "Primer joc d'estiu". De totes maneres, era una pràctica esportiva no estructurada, sense cap tipus de reglament ni de normes.

El 1926 es va establir el Reglament Internacional d'Handbol. El 1928 es fundà la Federació Internacional Amateur d'Handbol per 11 països durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1928. Aquest organisme es convertí més tard en l'actual Federació Internacional d'Handbol (IHF).

A la primera part del segle XX, l'handbol fou jugat a l'estil d'onze contra onze, que es practicava a l'aire lliure als camps de futbol i, de fet, aquesta versió encara la practiquen veterans a països com Àustria i Alemanya.

A mesura que la popularitat de l'handbol puja a tota Europa, en el nord comencen a estudiar-se noves modificacions, per afrontar el clima fred. La necessitat de practicar l'handbol a l'interior es va fer evident. En la nova modalitat interior, el joc es va fer més ràpid i vistós, i això va ajudar a que la resta d'Europa comencés a practicar-lo.

El 1954 la IHF organitza el primer Campionat del Món Masculí, i Suècia n'és l'equip guanyador. Tres anys més tard Txecoslovàquia guanyà el primer Campionat del Món Femení. Els països escandinaus, Alemanya i la Unió Soviètica foren les potències del món d'handbol. Això ha anat canviant la darrera dècada, ja que la popularitat d'aquest esport ha augmentat als països del sud i de l'Europa Occidental, així com al llunyà Orient.

L'handbol interior i a l'aire lliure tingueren la mateixa popularitat fins a finals de la dècada del 1960. El 1965, el Comitè Olímpic Internacional aprovà la modalitat d'interior perquè es practiqués als Jocs Olímpics i amb el nom d'"Handbol", que ara es refereix exclusivament a l'handbol de 7. La primera participació en categoria masculina fou als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i en la categoria femenina als Jocs Olímpics d'estiu de 1976.

2.1 ACTUALITAT

L'handbol encara no ha aconseguit guanyar popularitat al món de parla anglesa, però tot i així es practica en zones d'Amèrica, Canadà, Austràlia, Gran Bretanya i Irlanda. Els equips

...