La Renaixença

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911)..Va adoptar diferents noms segons el lloc on es produïa: – Modernisme (Catalunya) – Art Noveau (França) – Modern Style (Anglaterra)

Pretén transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional, obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment i convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió. Aquest moviment es dut a terme per un grup de joves intel•lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

Es difon mitjançant diaris i revistes, aquestes difonen les idees del moviment i les obres dels autors europeus. I també mitjançant les festes modernistes de Sitges on es realitzen activitats culturals que donen a conèixer els corrents europeus i les produccions autòctones. Consideren que el món de la pagesia dificulta la modernització de la societat.

Predomina la corba sobre la recta, la riquesa i detallisme de la decoració. Tenen un especial gust per la asimetria i el dinamisme de les formes. Hi ha una gran presència de la natura i d'al•lusions als sentits

6 Els ismes del Modernisme

El Modernisme no fou, considerat en ell mateix, un moviment literari monolític sinó que en el seu si convisqueren tota una sèrie de modalitats que, amb més o menys empremta van anar mostrant-se al llarg de la vida del moviment. Entre aquests ismes que configuraren el Modernisme.

El parnassianisme

Moviment que, nascut a França entre els anys 1850 i 1880 prengué el nom de tres antologies poètiques publicades entre els anys 1866, 1871 i 1876 pel grup de poetes adscrit a aquest corrent: Le Parnasse contemporain. El moviment parnassianista es caracteritza per la reacció contra el subjectivisme i la llibertat formal del romanticisme i Es tracta d’una poesia impersonal, difícil i formalment molt perfecta, rica en imatges. El positivisme hi va deixar empremta i hi determinar l’afany d’objectivitat. El parnassianisme tingué curta durada i aviat es veié desplaçat pel simbolisme i el decadentisme. A Catalunya podem observar-ne influencies a les obres de Jaume Brossa, Jeroni Zanné, etc.

El decadentisme

Tendència artística sorgida a França entre els anys 1880 i 1890 que es manifestà entre altres àmbits en la literatura. Partia de la consciència d’ésser al final d’una civilització i a l’inici d’un període decadent. El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, casament, tedi i afecció a la mor, propis del Romanticisme i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues. Els màxims representants del decadentisme literari foren Baudelaire, Rimbaud i Gauthier. Tanmateix, Paul Verlaine en considerat el portaveu per la seva frase: “Je suis l’empire a la fin de la decadénce”

El simbolisme

Moviment literari que també afectà la resta de les arts aparegut a França cap al darrer terç del segle XIX. Es manifestà com una reacció contra l’herència romàntica i contra el parnassianisme. Es manifestà plenament amb els poetes decadents, el més important dels quals fou Jules Laforgue, poeta pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús de neologismes. El grup simbolista s’anà dispersant cap als finals del segle XIX, sobretot després de la mort de Verlaine i Mallarmé. A Catalunya els decadentistes, prerafaelites i vitalistes envaïren els diferents gèneres i posaren en circulació noves formes com ara el poema en prosa. El simbolisme s’imposà sobretot en les novel•les d’ambientació rural. En teatre, en connivència amb el vitalisme, fou conreat, entre d’altres, per Santiago Rusinyol i Adrià Gual.

El Simbolisme ajudarà a descobrir les relacions entre la realitat exterior i la interior. Les relacions entre el paisatge i els estats anímics dels personatges esdevenen essencials. Hi ha uns intents de creació d’una literatura psicològica cruel per part d’Oscar Wilde i Bardey d’Aurevilly.

Entre 1885 i 1908 comencen a aparèixer a Europa les primeres traduccions de novel•listes russos: Turgeniev, Dostoievski i Tolstoi. Al llibre La Revolución y la novela en Rusia, d’ Emilia Pardo Bazán, aquesta novel•lista estudià la influència de la narrativa russa en les literatures de la península.

El prerafaelitisme

El prerafaelitisme és sobretot un moviment pictòric format a Anglaterra, caracteritzat per la revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael. Els carateritzà per una concepció sincera de l’art , un fort medievalisme i, sovint, una certa preocupació social. A Catalunya la influència es deixà sentir damunt d’alguns artistes com Alexandre de Riquer.

Els darrers anys de la dècada dels noranta la presència de temes i motius prerafaelites es fa evident a les pàgines de Joventut. En literatura les característiques més importants són: el retorn al món de la natura, un cert misticisme, influència de la Bíblia, predilecció pel món medieval cavalleresc, la influència de Dante i del Renaixement italià.

El vitalisme

Tot i que els anteriors “ismes” que hem esmentat poden ser presos com a variants del Modernisme, el vitalisme és una actitud individualista que es caracteritza pel rebuig a la societat burgesa. Aquesta actitud és una constant en el moviment i es caracteritza per la visió profètica de l’artista, de l’intel•lectual.

Hi ha dos tipus de corrents Modernistes:

El Regeneracionista

Els modernistes consideren que Catalunya està abocada a la decadència si no passa per un procés de modernització i europeïtzació. La societat catalana està "malalta" i necessita "regenerar se". L'artista serà l'encarregat de diagnosticar aquesta malaltia i de donar-li solució, és a dir, serà l'encarregat de divulgar entre la societat la modernitat europea. Per tant, hi haurà un sector d'intel•lectuals i d'artistes modernistes, els anomenats "regeneracionistes", que opinen que la cultura i l'art han de tenir una funció social: fer progressar la societat, superar el seu endarreriment, trencar amb totes aquelles estructures que la mantenen immòbil i anacrònica. I l'artista tindrà també una funció social, serà alguna cosa més que un creador: serà l'encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu art. Aquesta postura que es dóna en la primera etapa modernista rep el nom de Regeneracionisme. Dins del Regeneracionisme, tindran un paper molt important

...