La aeróbic

Aeròbic

1 Introducció

1.1 Motivació pel tipus d’entrenament i per l’esport escollit

Tots sabem la importància que té practicar exercici per a millorar la nostra salut o prevenir enfermetats. L’aeròbic és una bona activitat per a aconseguir aquests objectius. És un tipus de gimnàstica realitzada al ritme de la música i millora la resistència cardiovascular i respiratòria, a més de tonificar i enfortir els músculs.

Hem escollit aquest esport per que l’aeròbic, per a nosaltres es un esport molt estimat, ja que des de que érem ben petites l’hem practicat, així que podríem dir que es l’esport que ens ha fet créixer sanes i en forma, a més d’haver-nos divertit i haver-nos fet passar grans moments.

1.2 Dificultats a l’hora de fer el treball

A l’hora de fer el treball em trobat una sèrie de dificultats varies:

- Falta de temps, hem hagut d’organitzar molt bé el temps ja que hem tingut molts exàmens i treballs que fer, però tot i així, el temps que hem invertit en realitzar el treball l’hem aprofitat de valent.

- Falta de coneixements, es cert que les dues hem practicat aquest esport, però ha sigut gaire complicat trobar certs apartats, ja que l’aèrobic no és un esport del que puguem trobar molta informació.

2 Anàlisi de l’esport

2.1 Qualitats físiques prioritàries en l’esport escollit. Raona-ho

L’aeròbic es compon de varies series d’exercicis interrelacionats i complementaris entre si. Aquests exercicis es basen en certs elements fundamentals:

- Coordinació: L’adaptació a la música i la velocitat, el canvi i el creixent grau de dificultat dels exercicis Aeròbics promouen la capacitat de reacció, agilitat, destresa, sentit de l’equilibri i el ritme dels moviments. La intensa concentració en la sèrie de moviments i la seva realització eliminen els pensaments molestos que poden distreure’ns.

- Flexibilitat: Les extensions de les articulacions, els músculs i els lligaments es fan més elàstics. Els moviments es fan més suaus, harmònics, àgils i elegants. La figura es fa millor proporcionada i la conducta més equilibrada.

- Força: Les vigoroses adaptacions musculars, l'aixecament, el sosteniment, el recolza i el inclinament d'una part del cos o de tot el cos contra la resistència del propi pes(contra la força de la gravetat) desenvolupa i enforteix la musculatura. Els músculs vigorosos (funció activa de suport i sostingues) alleugen el pes de les articulacions, discos vertebrals i columna vertebral, la qual cosa impedeix els possibles desgastos prematurs. El greix es transforma en teixits musculars tibants i el cos es fa més esvelt i ferm. No obstant això, mantenint la mateixa adreça no es perd pes, ja que els músculs pesen més que el greix. La diferència no s'aprecia en la bascula sinó mitjançant la cinta mètrica.

2.2 Tècnica i tàctica

Passos aeròbic

• Marxa : es tracta d'un pas de senzilla realització que està present en molts moments de la classe. No és més que caminar en el lloc sense avançar. Es pot fer tant de baix impacte com d'alt impacte. De la primera forma valdria de caminar sobre el lloc, mentre que la segona seria com fer jogging o trotar alçant lleugerament els talons. És un bon punt de partida per a fer altres passos tant d'alt com de baix impacte, en funció de com es mouen els genolls o els talons. Normalment s'utilitza aquest moviment com a pausa que s'empra per a explicar els passos següents d'una coreografia. Una de les variacions més senzilles de la marxa és quan l'esportista, en compte de caminar sense desplaçar-se, avança o retrocedeix quatre passos (un per cada temps).

• Step - touch : en castellà es coneix a aquest moviment com a pas - toca o costat a costat. És un dels més senzills, la qual cosa provoca que, com en la marxa, sigui la base de molts altres passos, com el grapevine. Partint d'una posició ferma, es separa una cama cap a un costat i després l'altra s'ajunta amb la primera. No és més que un pas lateral. És un gest molt propici per a fer-ho diverses vegades seguides intercalant-ho amb altres. Un dels pocs requisits que exigeix és mantenir lleugerament flexionats els genolls per a amortir d'aquesta manera el moviment. És un pas molt semblant al lunge. Es a dir, una de les dos cames s'obre cap a un costat, però en compte de recaure en ella el pes de l'esportista descansa sobre la cama que no es mou. Els moviments són d'obrir i tancar les cames però sense que el pes es desplaci junt amb la cama que es separa de la resta del cos.

• Grapevine : és molt semblant al step - touch, però al tenir alguna complicació més (sense deixar de ser fàcil) es coneix com la vinya, un nom que rep perquè s'assembla a la figura retorçada d'aquesta. Un nom més senzill és el de pas creuat. El moviment es divideix en quatre temps. Partint de la posició inicial, el primer consisteix a obrir una cama cap a un costat, en el segon s'encreua l'altra cama per darrere de la que s'ha mogut en primer lloc, en el tercer es torna a separar la primera (amb el que les dos tornen a estar separades) i en l'últim s'agrupen una altra vegada les cames.

• Jumping: Des de la posició anatòmica, saltem i caiem amb els peus separats i les puntes obertes.

• Jumping Jack : és un pas que es realitza sobretot en els moments en què es treballa a una intensitat major. Com tots els bots, el jumping jack és un gest d'alt impacte. Consisteix en el fet que partint de tenir els dos peus junts, s'obrin i tanquen ràpidament, realitzant un bot, que pot ser més o menys ampli.

•

Hops: per a realitzar-ho, l'esportista només ha de fer petits bots sobre el lloc (sense avançar) amb els dos peus junts. Pot ser un pas d'alt o baix impacte. L'amplitud del bot o la velocitat a què es realitza (en funció de la música) és el que provoca les diferències.

• Pas en V: Els peus dibuixen una V al terra. El vèrtex és el punt de sortida.

• Kicks: aquest pas no és més que una petita puntada que es fa acompanyada d'un petit salt. Per kicks s'entenen tant les puntades frontals com les quals es realitzen cap als costats o quan es deixa anar la cama cap a enrere. Com ocorre amb gairebé tots els moviments bàsics, si es fa en alt impacte, l'altura

...