NOCIONS JURÍDIQUES BÀSIQUES

Dret        Tema 1

TEMA 1

NOCIONS JURÍDIQUES BÀSIQUES

1. CONCEPTE DE DRET

El dret és el conjunt de normes de conducta obligatòries per una comunitat i que tenen el suport d’un mecanisme de coacció socialment organitzat.

El dret té un significat d’ordenament jurídic, és a dir, d’un conjunt de normes (jurídiques) que regulen el nostre sistema social i democràtic, i per això es diu que formem part d’un estat de dret.

Sense adonar-no-se’n, el dret regeix els nostres comportament quotidians, des del naixement fins la mort, inclòs més enllà, ja que, tot i que molts dels nostres drets s’extingeixen en aquell moment, s’obre la herència i es respecten altres de manera espiritual.

La justícia tracta d’exigir que es compleixin els nostres drets sense recórrer a la violència.

Els comportaments humans generen responsabilitats, i per això els drets sempre comporten deures, de tal forma que l’incompliment de les normes jurídiques pot implicar accions, inclús judicials, per a que aquesta responsabilitat sigui efectiva i tingui les degudes conseqüències, amb l’ajuda de les autoritats (si es precisa) i el seu poder correctiu.

Les normes poden:

• Ordenar accions
• Prohibir / autoritzar actes o comportaments
• Atorgar i reconèixer poders a les persones

2. LA NORMA JURÍDICA

Per identificar una norma jurídica, hem de posar en relació sempre dos elements: per un costat, un suposat de fet, és a dir, una situació o acte concret i, per una altra banda, l’existència d’una conseqüència jurídica. Si es dona aquesta relació de causalitat (causa – efecte, suposat de fet – conseqüència jurídica), llavors aquell fet o acte es consideren jurídics.

Les societats menys desenvolupades s’autoregulen amb normes consuetudinàries (és a dir, les costums de la tribu), en canvi les més desenvolupades ho fan amb normes formalment aprovades.

Dret subjectiu:

Situacions de poder concret que la llei empara i de les podem usar discrecionalment per satisfer les nostres necessitats i interessos.

Dret objectiu:

Conjunt de normes que posa a disposició de la nostra voluntat individual les possibilitats de modelar les nostres relacions jurídiques.

(Llibre) Conjunt de normes jurídiques que regulen la nostra convivència social, a partir dels comportaments formalment instaurats com les pautes que hem de seguir.

2.1. RELACIÓ ENTRE DRET I ESTAT

Estat: Una comunitat assentada en un territori i dotada d’una organització política independent.

• Organització política: organització de poder dirigida al govern de la comunitat.
• Poder originari, no prové de cap ens superior

Poder com element definitori de l’Estat:

• L’Estat crea el Dret: monopoli del dret
• L’Estat dóna suport al Dret: monopoli de la força

2.2. TIPUS DE NORMES

Segons l’àmbit d’aplicació:

• Normes comuns: aplicació general per a tota la ciutadania (Codi Civil)
• Normes especials: regulen matèries concretes o es dirigeixen a col·lectius determinats (Estatut dels Treballadors)

Segons l’àmbit objectiu (territorial) o subjectiu (personal):

• Normes d’aplicació general: a tot el territori de l’Estat i a totes les persones (dret penal)
• Normes d’aplicació especifica: a persones en un determinat territori (dret civil propi d’algunes CCAA)

Per la seva eficàcia o incidència:

• Normes imperatives: són d’obligat compliment (normes penals i algunes civils, p. ex. majoria d’edat als 18 anys)
• Normes dispositives: són aquelles que poden ser utilitzades pels particulars però sempre de manera supletòria

Normes constitucionals:

Han de ser respectades pels demés i es basen en: llibertat, igualtat i pluralisme.

3. FONTS DEL DRET: PRIMERA APROXIMACIÓ

• Origen al que l’ordenament jurídic concedeix la facultat de crear una norma: d’on procedeix el dret?
• Què cal per crear una norma?

· Una realitat social

· La intervenció de qui té poder jurídic per dictar normes

• Com es determina qui té poder jurídic per dictar normes?

· L’ordenament jurídic estableix qui les pot crear

· L’ordenament jurídic estableix quins són els requisits per dictar normes

Font del dret: Allò a lo que l’ordenament jurídic atribueix eficàcia creadora de normes.

3.1. LA LLEI: PRIMERA FONT DEL DRET

• La llei s’aprova pel poder legislatiu
• Regeix el principi de jerarquia:

· Les normes tenen un ordre jeràrquic i les de rang inferior no poden contradir les de rang superior

• L’Estat espanyol és un estat plurilegislatiu

· Lleis estatals

· Lleis autonòmiques

• A més cal distingir:

· Normes legals: procedents del poder legislatiu

· Normes reglamentàries: procedents del poder executiu, governamental, l’administració pública en general

• Com a membres de la UE:

· Les normes europees afecten a l’ordenament jurídic espanyol

3.2. NORMES EUROPEES

La pertinença a la UE comporta la primacia de les normes europees sobre els 27 països que la conformen. Tot i que no totes son directament aplicables, per tal d’evitar que es donin masses conflictes, per això es distingeix entre normes d’obligat compliment i altres per informar o aconsellar el camí que s’hauria de seguir en cadascun dels estats.

Dret primari:

• Tractats constitutius
• Carta de Drets Fonamentals
• Principis generals – jurisprudència TJUE
• Acords internacionals

Dret secundari:

• Reglaments: normes vinculants i directament aplicables per tota la ciutadania europea, per tant, són les normes europees més importants.
• Directives: normes obligatòries pels estats, estipulant un període per que les adaptin mediant l’aprovació de normes estatals.
• Decisions: normes obligatòries pels destinataris específics als que es dirigeixen (poden referir-se a un o varis països, a organismes concrets o inclús empreses d’un determinat sector industrial).
• Recomanacions: normes no vinculants que suggereixen una línia d’actuació, sense imposar obligacions legals.
• Dictàmens: declaracions no vinculants que emeten les principals institucions de la UE, per tal d’expressar el seu punt de vista sobre alguna qüestió d’interès.

3.3. NORMES A L’ESTAT ESPANYOL

A l’Estat Espanyol les normes es poden diferenciar ens 2 grans sectors: normes legals (provenen del poder legislatiu: les Corts Generals) i normes reglamentaries (provenen del poder executiu, el govern o l’administració pública).

Constitució = Norma suprema

Normes legals:

• Llei orgànica: tot i que alguns la doten d’una major importància al necessitar majoria absoluta per la seva aprovació, el cert és que no té major rellevància jeràrquica, està al mateix nivell que la resta de lleis. Però queda reservada exclusivament a certes matèries: el desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats publiques, els estatuts d’autonomia, les normes electorals i les reformes de la pròpia Constitució.
• Llei: s’aprova per les Corts Generals, amb majoria simple (parlamentaris presents), a iniciativa del propi parlament, el govern o per iniciativa popular.
• Decret – Llei: és una norma amb rang de llei, denominada així perquè procedeix directament de la seva aprovació pel poder executiu. S’utilitza en “cas d’extraordinària i urgent necessitat”, però per evitar una suplantació sempre s’exigeix la seva posterior convalidació o ratificació pel poder legislatiu.
• Decret legislatiu: també és una norma amb rang de llei. Es fa per delegació expressa prèvia (per mitjà d’autorització o encàrrec) del poder legislatiu, a traves d’una llei de bases per que es faci un text que reculli diferents lleis disperses o un text articulat seguint escrupolosament aquestes bases o límits d’obligat compliment.

Reglaments:

Fan referencia a les normes escrites o disposicions generals, oficialment aprovades i publicades per les autoritats de l’administració publica, subordinant-se a la llei.

• Decret: s’aprova pel consell de ministres format pel president, les possibles vicepresidències i els ministres que hagin durant la corresponent legislatura.
• Ordre de comissió delegada: norma aprovada mitjançant una acció coordinada entre varis ministeris sobre una matèria determinada.
• Ordre ministerial: aprovada per un ministre en les àrees de la seva competència, com a màxima autoritat d’aquestes.
• Resolució: es dictada per la Direcció General d’un Ministeri.
• Normes d’autoritats administratives: instruccions o circulars.

3.4. NORMES A LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Entre la legislació estatal i l’autonòmica no es dona una relació de jerarquia, sinó que estan en relació d’igualtat, per tant, serà el tribuna constitucional l’encarregat  de resoldre els possibles conflictes sobre legitimitat i adequació d’una llei.

...