ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Subordinades adverbials pròpies

Les oracions subordinades adverbials pròpies admeten la substitució per un adverbi i fan la funció de complement circumstancial del verb de l’oració principal.

Oracions subordinades adverbials impersonals

Les oracions subordinades adverbials pròpies també s’introdueixen amb les formes no personals del verb: infinitiu, gerundi i participi, que generalment tenen un valor temporal i, a vegades, de manera.

Infinitu

Precedit d’una preposició o locució prepositiva (amb valor temporal; de vegades, de manera).

Exemples: En arribar a casa, he fet el dinar. (amb sentit temporal)

Gerundi

Amb sentit temporal i de manera. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal.

Exemples:

Vam coincidir tornant de vacances. / Havent dinat, fa una migdiada. (amb valor temporal)

L’Anna fa els deures tot mirant la televisió.(amb valor modal)

Participi

Amb sentit temporal. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal.

Exemple: Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.

Adverbials de temps

Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...

Exemples: Escolta la ràdio mentre fa els deures. / Abans que arribi a casa, heu de fer el llit.

Adverbials de lloc

Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.

Exemple: Guarda aquestes joguines on hi hagi prou lloc.

Adverbials de manera

Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...

Exemple: Fes-ho com puguis.

Subordinades adverbials impròpies

No admeten la substitució per un adverbi i s’insereixen a l’oració principal mitjançant conjuncions, locucions conjuntives i, quan estan formades al voltant

...