Estats de la UE que no pertanyen a l'Eurozona

Estats de la UE que no pertanyen a l'Eurozona

Per tal que un membre de la UE pugui adoptar l'euro, ha de complircertscriteriseconòmics i legals. Elscriteriseconòmicsd’entrada es coneixencom criteris de convergència o criteris de Maastricht i s’establiren el 1991. Inclouen, entre d'altres, el requisit de que elsestats han de participar en l'MTC II durant dos anyscom a mínim. Elscriterislegals fan referència a que la legislació sobre elsaspectesmonetaris i sobre el banc central nacional siguin compatibles amb el Tractat de Roma.

Totselsmembres de la UE (excepteRegneUnit i Dinamarca) s'hancompromès a adoptar l'euro en cas de complirelscriteris de convergència. Tanmateix, dels 15 estats que formavenpart de la UE quan es creàl'eurozonan'hiha 3 que no han adoptatl'euro. D'una banda, Dinamarca i RegneUnit, que tenenclàusulesd'exclusió. D'altra banda, Suècia, que no ha canviat la legislacióreferent al banc central i no participa en l'MTC II.[1][4]

Capdelsestats que van entrar a la UE després de la creació de l'eurozonacomplienelscriterisinicialment. D'aquests, n'hiha 6 que encara no elscompleixen, i per tant, encara no formen part de l'eurozona. Es tractad'Hongria, Polònia i la República Txeca (incorporats a la UE el 2004), Bulgària i Romania (incorporats el 2007), i Croàcia (incorporat el 2013).

El Tractat de Roma estableix que la Comissió i el BCE han d'informar el Consell sobre el progrèsdelsestats en relació a la convergència. Sobre la base dels informes de convergència que elaboren aquests dos organismes, l'ECOFIN decideixl'admissió de nousestats a l'eurozona i en cas afirmatiu, estableix la taxa de conversió en que la moneda nacional seràsubstituïda per l'euro.

Estats i territoris que utilitzen l'euro amb acords amb la UE

La Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino i Andorra també utilitzenl'euromalgrat no formar part de la UE però no sónmembres de l'eurozona.

La Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino anteriormentusaven monedes que van ser reemplaçades per l'euro. Tots tres estatsemeten monedes ambelssímbolsnacionals propis al revers. Utilitzenl'eurod'acordambelsacordsestablertsambalgunsestatsmembres de la UE (Itàlia en el cas de la Ciutat del Vaticà i San Marino, i França en el cas de Mònaco) en nomd'aquesta. També usen l'euro, forad'Europa, segonsaquestmateixacord, elsterritorisd'ultramarfrancesosdeMayotte i Saint-Pierre i Miquelon.

Andorra, onabans de l'entrada en vigor de l'euros'hiutilitzaven la pesseta i el francfrancès com a unitatsmonetàrieslegals de facto, ha negociat, ambalgunesdificultatsderivades de la manca de moneda pròpia anterior i de les exigències de seguretateuropees, un acordamb la Unió

...