La Dinàmica I L'estructura De La Població

3. LA DINÀMICA I L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

1. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ

1.1. UN MÓN EN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

La dinàmica demogràfica ens indica com varia la població d'un territori al llarg del temps. Una població pot créixer o disminuir pel creixement vegetatiu o natural, o el creixement migratori.

El creixement total de la població s'obté de la suma o la diferència d'aquests dos tipus de creixement.

S'utilitzen les taxes de natalitat i de mortalitat per comparar les xifres del creixement vegetatiu de territoris amb poblacions diferents. La diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat dona com a resultat la taxa de creixement vegetatiu.

al s.XX es va formular un model de transició demogràfica, que reflecteix la relació canviant entre els naixements i les defuncions en 4 fases:

1. Fase estacionària alta: els nivells de natalitat i mortalitat són elevats. tenen una gran importància la mortalitat catastròfica i la mortalitat infantil.

2. Fase de la primera expansió: la natalitat és elevada i es produeix una disminució de la mortalitat per les millores en la dieta. Com a conseqüència, hi ha un augment considerable de la població.

3. Fase de l'extensió tardana: la natalitat disminueix i la mortalitat s'estabilitza. Minva l'augment en la població.

4. Fase estacionària baixa: la natalitat i la mortalitat són baixes, i el creixement de la població és mínim o nul.

De 2.500 milions d'habitants de la població mundial, ha passat als 7.000 milions. Aquest creixement es produït per dos factors: el descens de les taxes de mortalitat i una taxa de natalitat elevada.

A partir de 1973, les taxes de natalitat van començar a baixar, però la gran quantitat de població jove ha fet que l'augment poblacional continuï sent d'uns 80 milions de persones cada any.

actualment, el creixement més accelerat de la població mundial es dóna a l'Àfrica subsahariana. A la resta del món, la població augmenta, hi ha una tendència cap a la disminució progressiva dels naixements.

La taxa de mortalitat mundial disminueix poc a poc, tot i qe al continent europeu hi ha una tendència a l'alça a causa de l'important envelliment de la població. la taxa de mortalitat menys elevada es dóna a l'Amèrica Central i a Amèrica del Sud. la juventut fisposa d'unes condicions sanitàries i alimentàries acceptables qe fan qe l'esperança de vida augmenti. En l'altre extrem, es mantenen altes a l'Àfrica subsahariana i en alguns països asiàtics.

el creixement total de la població mundial s'alentirà al llarg del s.XXI. Les previsions, diuen qe el 2050 la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants i un segle després una estabilització de la població.

1.2. LA DISMINUCIÓ UNIVERAL DE LA FECUNDITAT

La natalitat es calcula sobre el total de la població. Això pot induir a extreure conclusions enganyoses sobre l'evolució d'una població segons la seva estructura per edats o per sexes. La fecunditat explica més bé per qè es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir.

un índex molt útil per mesurar la fecunditat és l'índex conjuntural de fecunditat (ICF).

la fecunditat ha anat disminuint amb els anys, i es calcula qe al 2050 la mitjana mundial de fecunditat s'aproximarà força a l'índex de reemplaçament poblacional.

Hi ha factors biològics qe expliqen petites diferències de fecunditat, són: l'alimentació, períodes de lactancia i edat de fecunditat. Els factors socials determinen les diferències de fecunditat entre països o entre zones rurals i zones urbanes; són: edat, durada matrimoni, celibat, formes d'unió de les parelles, grau d'instrucció, valoració social de les dones i el nivell de desenvolupament humà i econòmic.

1.3. CATALUNYA: DEL CREIXEMENT MIGRATORI A L'ESTANCAMENT DEMOGRÀFIC

Desde fa 300 anys, a Catalunya la població dinàmica demogràfica positiva no ha estat gens regular, amb etapes de creixement ràpid i períodes de creixement lent o estancament.

Als s.XVIII i s.XIX la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, i als s.XX i XXI un increment en la població produït pel creixement migratori.

des de principis de s.XX el creixement vegetatiu català ha estat feble, i a finals d'aquest, va arribar al mínim, però hi ha hagut una lleu remuntada gràcies als immigrants.

l'escàs

...