Nit Estelada, Van Gogh

Documentació general

Títol: Nit estelada

Autor: Vincent Wilem Van Gogh (1853-1890)

Cronologia: 1889

Estil: Postimpressionisme

Tècnica: oli

Suport: tela 73cm x 92cm

Localització actual: The Museum of Modern Art, a Nova York

Tema: Un paisatge nocturn d’estels serveix d’excusa a l’artista per expresar la seva aproximació mística a la naturalesa i la seva profunda angoixa vital.

Extra: Van Gogh és un dels pintors postimpressionistes més reconeguts i un dels precursors de l’art contemporani. L’ús de colors violents i arbitraris i l’afany d’expressivitat de la seva obra el forçaren a anar més enllà de l’Impressionisme i a obrir camí a expressionistes i fauvistes.

Anàlisi formal

Elements plàstics: L’artista transforma pinzellades sinuoses i ràpides en estels del firmament i en xiprers plens de vitalitat, mentre que les cases del poble están conformades per pinzellades rectes delimitades per línies negres gruixudes. Tant unes pinzellades com les altres són denses i desprenen energía i dinamisme.

La paleta cromática utilitzada per Van Gogh en aquesta obra no vol ser Fidel al model, sinó transmetre les impressions personals de l’autor en el momento de pintar-la.

El verd dels xiprers i el groc de les llums celestes i de les finestres mitiguen la precència del blau que envaeix tot el quadre. Les superficies de les cases del poble es delimiten amb línies de contorn negres.

Composició: En primer pla apareixen dos xiprers: un, el més gran, s’enlaira fins al límit superior del llenç; en canvi l’altre, de dimensions més reduïdes, adquireix formes flamejants. El dinamisme vertical que es desprèn d’aquests dos arbres i l’agulla de lèsglésia del poble es contraposa al remolí horitzontal dels estels. Dues enormes espirals transmeten la seva agitació al cel intensament blau. Onze estels il•luminen el firmament, mentre que una enigmática lluna de color taronja es confon amb un astre més gran que la resta, probablement el sol. Una llum groga brillant s’estén per l’horitzó.

Amb l’intenció d’incrementar la sensació de profunditat, els dos xiprers, en primer terme, a l’esquerra, capten l’atenció de l’espectador, mentre que l’objecte principal del quadre, l’enorme remolí, es trova en un terme intermedi.

La ciutat, en primer pla, està traçada amb línies rectes i utilitzant figures geomètriques elementals (rectangles, quadrats, triangles i pentàgons). Destaca el contrast entre la caracterització lineal amb què es representa la terra i les corbes que predominen en el cel.

En contra del que és habitual en el pintor holandés, l’horitzó és força baix.

Estil: L’obra de Van Gogh aprofundí en l’ús del color com a recurs expressiu, seguint el camí obert per Delacroix, a qui sempre admirà. El descobriment de l’Impressionisme a París, l’any 1886, va fer que aclarís la paleta i treballés amb petitespinzellades de colors purs que l’ull ha de reconstruir per formar un tot. Però, de manera progressiva s’anà apartant de a técnica impresionista, que no li permetia expresar els sentiments a través del color.

L’any 1888 marxà de París i es traslladà a Arles, fascinat per la llum i el sol mediterranis. En aquesta ciutat començà a utilizar les pinzellades ondulants i els blaus, verds i grocs intensos tan característics d’algunes de les seves obres més famoses (habitació de VG a Arles….). La influencia de Van Gogh és palesa en artistas com Henri Matisse i els fauvistes, que continuaren apostant, com VG, per una pintura en què el color trenca la dependencia respecte de l’bjecte representat, per l’ús d’uns registres cromàtics violents i pel dibuix de traços molt marcats. Els expressionistes alemanys del grup Die

...