Taxi Driver

1. BREU BIOGRAFIA DEL DIRECTOR

El director de Taxi Driver és el nord americà Martin Charles Scorsese (17 de novembre de 1942). Scorsese és un prestigiós director, guionista, actor i productor de Hollywood que actualment acumula un Óscar, dos Globos d'Or i dos premis BAFTA. A més d'aquests guardons va ser un dels fundadors de la World Cinema Fundation i president de The Film Foundation, fundació per conservar el material cinematogràfic.

Si a les pel·lícules de Martin Scorsese fan una petita referència a la religió catòlica és perquè inicialment el director volia dedicar-se a ser sacerdot. Fins que es va obsessionar amb les pel·lícules i tots els temes relacionats amb el cinema. Quan era nen es posava malalt tot sovint i observava molt el que passava al carrer, si a més hi afegim que no es movia de les sales de cinema han fet que es convertís en un especialista del cinema.

2. EL SCORSESE MÉS CINÈFIL

Als seus 69 anys, Scorsese és una anomalia entre els directors de cinema contemporanis. Durant 40 anys s'ho ha fet venir bé per poder filmar pel·lícules totalment personals i profundament autobiogràfiques que han estat finançades per la indústria del cinema. És tant un director de films artístics —l'equivalent americà d'un Buñuel o un Truffaut— com un "jugador" de Hollywood. Com que les seves pel·lícules tracten de la cultura urbana fins al més mínim detall, i el seu vocabulari es basa en Hollywood, té un efecte sobre el públic que cap pel·lícula estrangera no pot aconseguir. Scorsese no fa homenatges al cinema americà, sinó que, més aviat, en modela la sintaxi segons la pròpia experiència.

En l'obra de Scorsese hi ha dues categories (representades desigualment) de films, els films "de la vora" i els films "del centre", els que fan una ronda i els que s'organitzen com un teixit. TAXI DRIVER, AFTER HOURS i BRINGING OUT THE DEAD, d'una banda, i THE LAST TEMPTATION OF CHRIST, GOODFELLAS, THE AGE OF INNOCENCE i CASINO, de l'altra. D'aquí prové un primer tipus de protagonista: l'aïllat, el que volta a l‘entorn, amb taxi, a peu o amb ambulància: el rondador. La vora del món és el lloc on ell observa i circula, sense saber exactament com entrar a dins, però, sobretot, sense mai deslliurar-se del sentiment que potser és preferible per a ell, i per als altres, que es mantingui apartat. Travis (TAXI DRIVER) alterna Betsy i Iris com si fossin el desig i l'horror respecte al món i al que ell és capaç de fer, a l'igual de Frank (BRINGING OUT THE DEAD) entre Mary i Rose. Tots dos només coneixen el malestar i la tortura contínua de la distància inadequada: massa lluny o massa a prop, mai allà on

cal. Més que no excèntrics, són "excentrats".

L'home del centre és el segon protagonista, i viu de nit i de dia a l'interior d'un teixit amistós, social i professional que, en les pel·lícules de Scorsese, s'anomena generalment "la Màfia", però que també pot ser la comunitat dels apòstols o l'alta societat novaiorquesa de l'inici del segle XX. L'home del centre també té cura de mantenir una distància, de reservar-se una fugida cap enrere, però la diferència prové del fet que aquesta distància i aquesta fugida són interiors.

3. FILMOGRAFIA (TÍTOLS MÉS IMPORTANTS DEL DIRECTOR)

3.1 COM A DIRECTOR

1973: Malas Calles

1978: American Boy: A Profile of: Steven Prince.

1977: New York, New York (película)

1976: Taxi Driver.

1987: "Bad" (vídeo musical, Michael Jackson).

1990: Uno de los nuestros

1995: A Personal Journey with Martin Scorsese Through American Movies (Un viaje personal con Martin Scorsese a través del cine americano) (documental).

2002: Gangs of New York (Pandillas de Nueva York).

2004: The Aviator (El aviador).

2010: Shutter Island (La Isla Siniestra)

3.2 COM ACTOR

1967: Who's that knocking at my door? (¿Quién llama a mi puerta?, ¿Quién toca a mi puerta?).

1976: Taxi Driver.

1980: Raging Bull (Toro salvaje).

1993: The Age of Innocence (La edad de la inocencia).

2002: Gangs of New York (Pandillas de Nueva York).

2004: The Aviator (El aviador).

4. BREU SINOPSI DE LA PEL·LÍCULA

Un exsoldat de Vietnam pateix insomni i aprofita les nits per treballar de taxista nocturn a la ciutat de Nova York. És un home solitari i insociable per la qual cosa es converteix en un observador dels ambient més violents i desoladors de la ciutat. Fins que arriba un punt que creu que ha de prendre la iniciativa i actuar, a partir de llavors decideix solucionar els problemes nocturns dels carrers de Nova York.

5. SITUAR LA PEL·LÍCULA EN EL CONTEXT EN QUÈ ES VA PRODUIR

Taxi Driver és un film del 1976. Esta ambientada en la ciutat de Nova York, just després de la guerra del Vietnam. Com a la majoria de les seves pel·lícules, Scorsese situa Taxi Driver en un context de barri marginal, amb figures de gàngsters, dones, el rock i el sentiment catòlic clarament marcat.

A l'hora de fer aquest film Martin Scorsese està clarament influenciat per la pel·lícula de Dennis Cooper, Easy Rider. Aquesta pel·lícula del 1969 va obrir els ulls als directors del nou Hollywood i es comencen a fer films que segueixen la línia de critica als Estats Units i dirigir les produccions a la gent més jove. Així ho va fer Martin Scorsese amb Taxi Driver. Com totes les pel·lícules d'aquesta nova època de Hollywood es pretén fer arribar a gent jove de la societat americana un esperit de crítica cap al seu país.

En el cas particular de Taxi Driver se'ns mostra una ciutat de Nova York totalment corrupte, on la violència i l'abús manen per sobre de tot. Mostra com eren els barris baixos d'aquella gran ciutat que tothom idolatrava que realment no era tan bonica com semblava. Cal remarcar també l'evolució del protagonista al llarg de la pel·lícula, comença sent un excombatent de la guerra del Vietnam i un solitari insociable i s'acaba convertint en un heroi social. Amb així Scorsese vol transmetre la part dolenta del somni americà, que tothom pot triomfar en aquest país fins hi tot el que està més boig.

6. COMENTARI SOBRE LA MANERA EN QUÈ VA SER REALITZADA

Estrenada el 1976, la cinta dirigida per Martin Scorsese narra la història de la deshumanització i alienació d'un ex-mariner combatent al Vietnam. Travis Bickle (Robert de Niro) recorre els carrers novaiorquesos convertit en taxista mentre analitza fins a quin punt es poden deteriorar els secrets de la societat.

Des de la finestreta del seu taxi i a través del seient del darrere d'aquest, Travis percep la crueltat innata de la naturalesa humana. Conscient d'aquesta situació, es decideix a alliberar del cercle viciós a una jove prostituta de dotze anys que es diu Iris (Jodie Foster).

El personatge de Travis es pot considerar un estereotip de l'antiheroi alienat dels setanta. Abandonat pel seu Govern després de la guerra asiàtica i desproveït de qualsevol suport familiar, Travis se sent sol i per fugir de la solitud recorre a les drogues, a l'alcohol, al menjar greixós i a la pornografia. Recorda en certs matisos a Alex (La Taronja Mecànica): tots dos són subproductes rebels de la societat i inadaptats socials.

Són adequades les paraules de Fernando Pessoa sobre la decadència per a il·lustrar el protagonista: "Així, no sabent creure en Déu, i no podent creure en una suma d'animals, m'he quedat, com altres, en aquesta distància del tot que s'anomena la Decadència. La Decadència és la pèrdua total de la inconsciència, perquè la inconsciència és el fonament de la vida. El cor, si pogués pensar, s'aturaria".

El treball dels intèrprets és, d'altra banda, impecable. Robert de Niro va treballar durant dos setmanes com a taxista per poder interpretar amb més veracitat el paper de Travis. Més encara, Scorsese va acabar angoixat per les contínues preguntes de De Niro sobre els motius que induïen al seu personatge a prendre les seves decisions. Per la seva banda, Harvey Keitel es va fer amb proxenetes i va investigar les característiques comunes d'aquestes. Cybill Shepherd va aconseguir donar credibilitat al seu paper de raig de llum esperançador per Travis. Finalment, Taxi Driver va donar a conèixer al món a una jove actriu de catorze anys que ha demostrat a dia d'avui àmpliament la seva vàlua: Jodie Foster. En un principi, no va voler interpretar el paper d'Iris per les conseqüències que tindria per a una noia de catorze anys actuar com a prostituta. A més, no aconseguia comprendre com havia buscat a una nena "Disney" com ella per a un paper tan arriscat. No obstant això, va acceptar seguint amb precedents com els de "Irma la douce" comèdia del 1963 d'en Billy Wilder, on la Shirley McLaine, fa el paper de prostituta bona noia, ingènua i disposada a canviar de vida... que serà el precedent de "Pretty Woman" i de tantes altres...

Un dels punts forts del film és el seu guió. Paul Schrader el va concebre mentre travessava una profunda depressió que el feia considerar el suïcidi com a alternativa. Després de ser acomiadat de la seva feina i abandonat per la seva dona, Paul es va limitar a passejar pels carrers

...