Gustave Flauvert

Biografia de l’autor

Gustave Flaubert neix al desembre de 1821 a Rouen, en el mateix ombrívol edifici de l'hospital de la ciutat en el qual el seu pare és cirurgià cap.

Als vint anys, quan comença a pensar seriosament en què farà de la seva vida, una sèrie d'esdeveniments de tot ordre li marquen en plena joventut el camí de la solitud i de la dedicació a la literatura. No va a barrejar-se amb el món ni a lluitar amb ell o per ell; s'apartarà de tot - l'amor, la política, les ambicions de fama o de riquesa - per convertir-se al ascetisme de la literatura.

Els anys quaranta són per Flaubert els del descobriment del seu epilèpsia - mal de conseqüències decisives pel que fa a les determinacions que pren - i els d'una doble mort familiar que l'afecta en el més profund (en pocs mesos moren inesperadament el seu pare i la seva germana Carolina, l'ésser més estimat de la seva infantesa i adolescència).

Són també els anys de la revolució del 48, a l'esclat assisteix a París i que provoca en ell una profunda decepció. El romanticisme és ja aigua passada i la República del 48 ha acabat ni més ni menys que en un Imperi; és el final trist i cansat d'una gran tensió eufòrica. Només queda tancar-se en si mateix i buscar a força de constància la Bellesa i la Veritat. Aquesta va ser la seva vocació.

La seva infància i adolescència no tenen una gran història. Es gradua en batxiller i en 1841 s'instal·la a París per estudiar Dret. En 1844, en el curs d'un viatge a Pont-l'Evêque, pateix una síncope que ell mateix va descriure així: "He tingut una congestió cerebral, com si diguéssim un atac d’apoplexia en miniatura, acompanyat de trastorns nerviosos". Molt s'ha especulat sobre aquesta malaltia que avui sabem amb tota certesa que va ser epilèpsia.

Aviat abandona els seus estudis de Dret, deixa París per recloure a la finca de Croisset, que havia comprat el seu pare, i renuncia a tots els seus projectes per no pensar més que en la literatura.

Encara en els anys següents hi haurà un curiós intermedi sentimental, amb Louise Colet, una poeta d'escàs talent i onze anys més gran que ell, però d'una gran bellesa. En els anys que van durar les seves relacions (1846-1848) els dos amants només es van veure comptades vegades, i sabem per la correspondència que l'idil·li va ser sovint tempestuós.

(Carta d'amor de Gustave Flaubert a Louise Colet)

Arriba la ruptura amb la qual ell anomenava "la Musa" i es produeix una nova crisi del seu mal. Com un metge li recomana un viatge per països càlids, emprendrà un llarg recorregut (1849-1851) en companyia d'un amic per Egipte, Turquia, Palestina, Grècia i Itàlia. Un episodi d'aquest viatge va a deixar empremtes duradores: les seves relacions amb una cortesana egípcia li ocasionaran una sífilis que se suposa va ser la causa de la mort.

A París altra vegada és testimoni d'un gran canvi polític, el cop d'Estat de Lluís Napoleó; però s'ha llançat a escriure una altra novel·la, Madame Bovary, a la qual consagra tot el seu interès, amb breus parèntesis amorosos que dedica a Louise Colet, amb qui torna a veure fins que, quan ella tracta d'introduir-se al santuari artístic de Croisset, es produeix la ruptura definitiva. En Croisset, on viu amb la seva mare i la seva neboda, treballa amb força en Madame Bovary, que acaba en 1856.

A l'octubre d'aquell mateix any comença a publicar l'obra a "La Revue de Paris", i com algunes de les seves escenes van causar cert escàndol, l'escriptor va ser processat per ofenses a la moral; no obstant això, al febrer de 1857, després d'un ressonant procés, va ser absolt d'aquestes acusacions, i la publicació de la novel·la en forma de llibre va constituir un enorme èxit. Als trenta-cinc anys Flaubert es feia famós; és el moment en què comença a agradar de les mels de la vida mundana a París i perd el cap per una actriu de vint anys, Jeanne d'Tourbey, model de Rosanette en L'educació sentimental.

Madame Bovary és un admirable

...