La Hidra De Lerna

Bernat Metge

Treball monogràfic

Lydia Jiménez Martinez

1ºBatx CN

Vida

Bernat Metge (1340/46-1413), va ser la figura més notable del cercle d’autors que desenvoluparen el seu treball literari al voltant de la Cancelleria Reial. La seua prosa és un magnífic exemple de l’estil imposat per la institució, i conté llatinismes tant en la sintaxi com en el lèxic.

B.Metge va ser, a més, el representant d’una nova concepció més emprenedora de la realitat humana que l’allunyà dels autors estudiats de la literatura religiosa i moral. No trobem en ell cap preocupació doctrinal, com en el cas de Francesc Eiximenis, ni de reforma moral, com en els sermons de sant Vicent Ferrer. El seu caràcter és més escèptic, però, a diferència també d’Anselm Turmeda, l’escepticisme del qual s’amagava sota una capa fingida de religiositat, era més obert, més cínic i amb uns trets que el relacionaven directament amb el corrent clàssic de l’epicureisme (doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles III aC i III dC). Així, podem destacar com a característiques pròpies de la literatura i del caràcter de B.Metge: l'escepticisme, la ironia amb una actitud humorística i satítirca, finalment, el cinisme que es pot resumir amb aquests versos del seu Sermó:

“siats de natura d’anguila

en quant farets.”

Lo Somni

En l’obra Lo Somni és on trobem una formulació més personal de l’escepticisme de B.Metge. La redacció de l’obra (datada el 1399) està unida a unes circumstàncies concretes de la biografia de l’autor.

Una vegada mort Joan I, el 1395, un grup de funcionaris, entre els quals es trobaba B.Metge, van ser

acusats de corrupció i de malversació de fons, així com també de traïció. L’acusació ja venia de temps

pasat, formulada pel govern de la ciutat de Barcelona, però el monarca es negava reiteradament a perdre

la confiança en els seus servidors i consellers. Quan sembla que, finalment, es decidí a obrir una

investigació que normalitzara la situació, li sobrevingué la mort en un accident de cacera, en unes

circumstàncies que no es van aclarir mai. La sospita d’assassinat s’afegia així a la llarga llista de delictes

atribuïts al grup de funcionaris en què es trobava B.Metge.

El 1396 s’obrí un procés contra els acusats. Pel que conta el mateix B.Metge a l’inici de Lo Somni, possiblement va ser empresonat, però el 7 de desembre del 1398 el rei Martí I l’Humà absolgué tots els acusats en una mena d’amnistia general, incloent B.Metge, que passà al seu servei.

Aquests fets són imprescindibles per a comprendre els motius de la redacció de Lo Somni. Darrere l’obra hi

ha una intencionalitat política i eminentment personal, d’autodefensa, lluny, per tant, de les motivacions

morals i socials dels intel·lectuals generadors d’una literatura doctrinal. El receptor més immediat de l’obra

va ser el nou rei, Martí l’Humà, a qui B.Metge intentava convèncer de la seua innocència i de la fidelitat amb què el serviria, tal com havia servit el seu antecessor. I, ho va fer d’una manera interessant: posant la defensa en boca del mateix rei difunt, Joan I.

Lo Somni està escrit en primera persona i consta de quatre parts, estructurades en forma de diàleg:

I. • Llibre primer. La primera part s’obri amb el jo protagonista a la presó; mentre dormia, se li apareix l’esperit de Joan I, acompanyat de dos personatges més: l’ancià Tirèsies i el jove Orfeu. B.Metge aprofita per a preguntar al rei sobre el seu destí després de la sobtada mort d’aquest,i l’esperit del monarca l’informa que es troba al purgatori, del qual sols podrà sortir quan finalitze el Cisma d’Occident. Davant l’escepticisme del seu antic notari, que no creu que l’ànima poguera viure al marge del cos, inicià un diàleg sobre la immortalitat de l’ànima, en el qual el rei es basa en arguments lògics i en autoritats.

II. • Llibre segon. Aquesta part està dominada per la justificació de l’autor. Joan I explica els motius de la seua mort: 'Déu va permetre que morís sobtadament per tal que així es pogués manifestar públicament la innocència de Metge i de la resta dels encausats'. Joan I descriu la seua situació en el purgatori i, incidint un cop més en la innocència del seu antic servidor, li manifesta que el motiu de la seua visita és traure’l de l’error en què es troba pel fet de creure que l’ànima mor amb el cos.

III. • Llibre tercer. En aquesta part prenen la paraula els dos acompanyants de l’esperit reial. L’ancià Tirèsies acompanya el rei per la seua afició en vida a l’astrologia, mentre que Orfeu representa la seua afició a la música. Tots dos narren les

...