Maria Montessori

MARIA MONTESSORI

Neix a Itàlia. Estudia medicina, és la primera dona en entrar a la facultat i en treure’ls el certificat de metge. Durant un congrés pedagògic realitza una intervenció sobre el tractament i l’educació dels nens amb retard mental. Treballa amb ells uns anys i aconsegueix molts resultats.

Funda la primera Casa dei Bambini (amb nens ja sense retard), un lloc on els nens tinguessin l’oportunitat d’aprendre seguint els seus mètodes. Els nens podien estar tot el dia acompanyats d’una institutriu, ja que abans anaven sols porahi, i els pares podien entrar al centre. Es proposava 2 objectius:

- Procurar una vida millor als residents. Que a partir de l’escola es canviés també la higiene a casa, l’harmonia familiar i social, etc.

- Finalitat pedagògica

El 1909 publica una obra fonamental, que se la considera “la bíblia de la pedagogia”. Deia que l’educació és un procés natural, portat a terme espontàniament per l’infant (té ganes d’aprendre sense que ningú li digui res) i no adquirida mitjançant paraules sinó a través d’experiències sobre el medi. No s’aprèn x paraules sinó x experiències!!!

- Considera que la pedagogia ha de tenir una base científica (com a metgessa que era): Ex. La base de les teories del TDAH i l’explicació són científiques.

- PUNT DE CRÍTICA, punt religiós quan pensa que la pedagogia ha de tenir base científica?: L’adult no està qualificat per a servir de model a l’infant, ja que s’ha allunyat de la vida del desenvolupament volguda x deu. L’infant té una naturalesa pura i l’adult deformada.

- El seu material serveix com una eina de desenvolupament de l’infant, el mestre només l’ajuda quan aquest es troba perdut.

- El mestre ha de ser pacient i humil.

Principis bàsics de la seva pedagogia

Entorn i mestre

- Cal desenvolupar els trets indispensables per a la vida en comunitat: Disciplina, ordre, silenci, obediència, sensibilitat moral (part religiosa, fer les coses com déu mana)

- Limitar la intervenció de l’adult

- S’ha de fer servir material que permeti a l’infant adquirir per ell mateix els coneixements necessaris segons les seves necessitats de desenvolupament

- Rebutja la separació per edat

- L’entorn (classe) ha de proveir a l’infant de totes les possibilitats de concentració: El nen ha d’estar concentrat sempre, perquè té conseqüències molt positives, en el present i en el futur

- L’aula ha d’adaptar-se al nen (pissarres baixes, finestres, etc), i els objectes d’aquest entorn han de poder ser memoritzats fàcilment

- L’atenció és la peça clau de l’aprenentatge

Pla de desenvolupament immanent

- L’educació completa i guia l’individu, però no modifica la seva naturalesa profunda

- L’entorn és un factor secundari

- Tots els infants disposen naturalment d’una capacitat de desenvolupar-se de manera orgànica i espontània.

- També tenen una pulsació innata que ens predisposa per l’aprenentatge, per tenir ganes d’aprendre: L’anomena HORMÉ (el crit interior de la vida que vol expandir-se).

- El

...