Salvador Espriu

Salvador Espriu

Va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913. El seu pare era una persona conservadora i d’esperit obert, en canvi la seva mare era d’una profunda religiositat. La família es va traslladar a Canovelles. La seva germana va morir a causa de l’epidemia del xarampió, i ell va estar obligat a estar molt de temps al llit a causa d’això, i era quan aprofitava per llegir la seva àmplia biblioteca familiar. Va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1936 es va preparar per estudiar llengues clàssiques i egiptologia, però no va poguer continuar per culpa de la guerra.

Quan es va acabar la guerra, la UAB va ser suprimida i es va prohibir el català, cosa que va acabar amb les seves possibilitats de dedicar-se a l’ensenyament, que era la seva vocació. Va treballar durant vint anys com ajudant en una notaria. Durant aquest temps no es va pronunciar literàriament a causa de la impossibilitat de publicar en català. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Destaca de la seva obra la capacitat per assimilar culturalment l’herència mítica de la humanitat: el Llibre dels morts de l’antic Egipte, la Biblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega. Es pot classificar la seva varietat literària en la lírica, l’elegíaca, la satírica i la didàctica.

La seva produccií literària és extensa, però les seves obres més important són: El cementiri de Sinera, Primera història d’Esther i La pell de brau.

Salvador Espriu va morir el 1985 en un hospital de Barcelona.

...