Antígona - Salvador Espriu

Antígona – Salvador Espriu

Tebes. Història i mite. La maledicció ancestral

Tebes, ciutat fundada per Cadme, fill d’Agenor, rei de Tir.

L’oracle li va encomanar de fundar una ciutat.

Es va casar amb Harmonia, filla d’Ares.

Quan va passar a mans de Laios, un oracle li va dir que moriria a mans del seu fill i el va abandonar al mont Citeró, però uns pastors el van portar al rei Corint i el van nomenar Èdip.

Un oracle li va dir que es casaria amb la seva mare després de matar el seu propi pare i així va succeir.

Tebes era assetjada per l’Esfinx, que devorava els que no encertaven l’enigma, però Èdip el va encertar i es va casar amb la reina Iocasta, la seva mare. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices i dues filles Antígona i Ismene. Quan es van donar compte que la profecia s’havia complert, Iocasta es va suïcidar i Èdip es va treure els ulls.

Etèocles es va coronar rei i es va negar a compartir el regnat amb el seu germà cosa que va fer que entressin amb una guerra i morissin ambdós. Polinices va ser considerat un enemic i Antígona va intentar fer canviar el tracte que li tenien, per això va ser emparedada en una cova.

Finalment els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont, el germà de Iocasta.

Sobre la tragèdia de Sòfocles

- Es refereix a Pericles

- Reflexió sobre la “polis”  visió democràtica

- Justícia

- Voluntat divina

- El rei ha d’obeir la divinitat: Creont no la obeeix en canvi Antígona sí (és castigada per això)

- Convivència pacífica

- El destí, impossible de defugir

- Lluita contra la quotidianitat

- Salvador Espriu  solució possible a la Guerra Civil amb el retorn de l’amor fraternal

El teatre del S. XX: l’existencialisme i el teatre de l’absurd

Filosofia del S. XIX  Hegel ho considera com una explicació del gènere humà; la condició històrica, psíquica i social de l’individu.

La renovació del teatre europeu del S. XX  impossibilitat de l’individu de sortir d’ell mateix. Immers en el propi destí. L’existencialisme o teatre de l’absurd

El teatre de l’absurd  lluita inútil per comprendre allò que l’envolta. Diàleg sense significats. Atmosfera de somni.

Altres autors  Ricard Salvat

Salvador Espriu

Santa Coloma de Farners 10 de juliol de 1913.

La Vila d’Arenys de Mar és la més important en la seva vida i és la que queda immortalitzada en les seves obres, com ara el mite de Sinera (Arenys).

Esperit religiós i caràcter introspectiu de la mare; caràcter obert i tarannà liberal del pare.

La xarampió el manté al llit durant tres anys; la convivència amb la mort el fa madurar de cop.

Llicenciat en Dret i en Història Antiga.

Esdevé un personatge admirat i respectat.

Miratge a Cinera, Laia, Aspectes

L’inici de la Guerra Civil fa que es trenquin tots els plans de futur que tenia en aquell moment. S’incorpora a la milícia Macià – Companys organitzada per ERC però no pot anar al front. S’incorpora a treballar en les tasques administratives a l’Auditori de Guerra. Ell era un republicà convençut.

Escriu una versió lliure de “Fedra”

Escriure l’ajuda a evadir-se de l’entorn més immediat i a donar sortida a les seves preocupacions internes.

Cau en una profunda depressió.

Durant la postguerra treballa com a advocat i no té massa temps lliure, a més amb la prohibició de la llengua li és difícil escriure. Es dedica a cultivar la poesia Cementiri de Sinera, El caminant i el mur

Escriu poesia perquè pateix menys la censura.

La pròpia mort esdevé la mort col•lectiva de la pàtria  Cementiri de Sinera

Món teatral  Primera història d’Esther, Antígona, Fedra

És un referent per als joves i per altres escriptors com Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat.

Poeta civil  la pell de brau

Actua a la caputxinada i a l’homenatge a Pompeu Fabra, per això és vigilat per la policia.

Es conegut com el poeta nacional  molta activitat pública

Reescriu les seves primeres obres.

El teatre sofreix una opressió específica per part del règim  prohibides les representacions

Rep influències de fora.

Existeix un teatre oficial, banal, format per comèdies de costums que són un producte artificiós que serveix com a eina de propaganda pel govern franquista. Per això es crea un teatre independent, de qualitat.

Hi havia les escoles de teatre afines al règim, com l’Institut del Teatre o d’altres d’independents i clandestines.

Antígona en l’imaginari modern

Terreny polític, psicoanalític i feminista

Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista

...