Activitat Minerals

1- Classificant minerals

A partir de la següent clau dicotòmica intenteu identificar amb els ulls tancats les diferents mostres de minerals, apunteu al costat del nom del mineral el número de mostra que creieu que hi correspon.

Número Propietat Mineral Número de mostra

1 Densitat normal (més o menys la mateixa que una roca sedimentària) Vés al 2

Més densa que el normal Vés al 8

2 Tacte sabonós Talc 545

No té tacte sabonós Vés al 3

3 Fa olor de sofre Sofre 107

No fa olor de sofre Vés al 4

4 Amb les ungles pots separar làmines flexibles Mica 546

No pots separar làmines flexibles amb les ungles Vés al 4

5 Pot rallar fàcilment la mostra amb la ungla Coalin 541

No pots rallar fàcilment la mostra amb la ungla Vés al 6

6 Els cristalls són llargs i prismàtics, amb una forma de piràmide al final Quars 558

Els cristalls són de dimensions iguals Vés al 7

7 Els cristalls són cúbics Fluorita 306

Els cristalls són romboïdals Calcita 1102

8 El mineral és aproximadament 3 vegades més dens que allò normal Galena 203

El mineral és aproximadament 2 vegades més dens que allò normal Vés al 9

9 Atreu un imant Magnetita 412

No atreu un imant Vés al 10

10 La superfície del mineral és arrodonida i amb bonys Goethita 411

La superfície del mineral és plana Barita 903

Quines dificultats heu trobat a l’hora d’identificar els minerals?

Distingir entre les roques més denses i menys denses, a més de distingir la olor del sofre

2- Els minerals i els seus usos

Llegiu el següent conte:

“La Júlia havia sortit més d'hora de casa que els altres dies. Portava una motxilla que pesava molt, gairebé no la podia portar i havia d'anar amb el cul enfora i el cap endavant per mantenir l'equilibri: era plena de pedres i rocs de totes mides i formes. Si anava tan carregada és perquè sabia que el tema que els tocava era “ELS MINERALS”. La Júlia estava convençuda que estudiarien pedres i pedregots i per això portava aquest proveïment. El carregament de pedres va agradar a tothom. La Júlia estava ben satisfeta i ja no pensava si pesaven o no. La mestra també duia una bossa, molt més petita, que deia minerals. Els va anar traient de mica en mica perquè fos més emocionant. Els va posar a sobre la taula, com si fos una exposició. El grup seguia amb la mirada l'aparició de cada un. Tots eren diferents, però no sabien el nom de cap.

-Si no n'hi ha cap d'igual, com ho podem fer per reconèixer-los?

-Els hem de mirar molta estona -proposà la Mei.

-Potser també els hauríem d'olorar! -va dir en Ton, però ningú no li va fer cas.

Primer els van mirar, es van fixar en el color, en la forma, en la rugositat. Es van adonar que, si els volien conèixer de veritat, haurien d'anar apuntant en un full les característiques de cada mineral.

-Però quina utilitat tenen? -va dir en Pere que es va adonar que parlava com els científics perquè, si no, hauria dit “què se'n fa” o “per a què serveixen”.

-Bona pregunta -va dir la mestre.

Quan la mestra deia bona pregunta, volia dir que era encertada i que per fer-la, s' havia pensat molta estona.

-A la classe o a l'escola, hi ha objectes o materials que es fan amb minerals?

Una altra bona pregunta. Si tenien bones preguntes, havien de buscar respostes. La primera idea que se'ls va ocórrer era que entre tots coneixien força minerals.

-Doncs anem dient en veu alta els que coneixem -va dir la Rita, que sempre tenia solucions per no haver d'estar en silenci tota l'hora de classe. I tots van buscar a tots els racons de la memòria

...