Campo Gravitatorio

Guia del TEMA 3: LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA 1874-1931

Aquest tema abarca els fets polítics d’un període llarg de temps i amb ell l’estat liberal queda completament instaurat. Però, aquest estat era una verdadera democràcia? Quin paper tenia el rei i altres institucions? L’exèrcit ja va deixar d’intervenir en política? Alguns noms de polítics importants de l’època, a lo millor et sonen o et recorden personatges de temps posteriors, per exemple un dels principals polítics de l’època d’Alfons XIII serà Antonio Maura, tindrà alguna cosa a veure amb l’actriu Carmen Maura?

Un fet important que va marcar i força la vida d’aquest període va ser la pèrdua de les últimes colònies. Què diu la lletra de l’habanera (la cançó) “El català” sobre aquest fet?.

Per completar l’esquema que et presentem hauràs de seguir els temes 4, 6 i 8 del llibre de text, tenint present que l’ordre del llibre i de l’esquema no es corresponen en alguns moments, fins i tot hi ha apartats del llibre que els veurem en altres temes.

La restauració monàrquica és el període entre 1875 i 1931 en el qual es restaura la dinastia dels Borbons en la persona d’Alfons XII. El sistema polític serà dissenyat per Cànovas del Castillo.

Al llarg d’aquest temps veiem 3 períodes:

a) Regnat d’Alfons XII (1875-18885)

b) Regència de Maria Cristina (1885-1902)

c) Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

3.1 ALFONS XII (1875 – 1885)

Fill d’Isabel II. Rep formació a Àustria i a Anglaterra on va a l’escola militar de Sandhurst. El seu secretari personal és Antonio Cánovas del Castillo. Ell és qui escriu el Manifest de Sandhurst en el que presenta a Alfons XII com un rei liberal. El seu objectiu és presentar un rei volgut pel poble, però el pronunciament de Martinez Campos el desembre del 74 trenca aquesta idea.

a.1 El sistema polític. Fou dissenyat per Cànoves del Castillo amb clares influències del sistema anglès. Es basa en les seves idees:

Pàtria que es la nació espanyola

Monarquia que es la dinastia històrica dels Borbons

Llibertat, Propietat i govern conjunt del rei i les Corts. (per tant el rei tindrà poder)

Característiques:

- El civilisme: el poder civil per sobre del poder militar

- La constitució de 1876: de majoria ideològica conservadora (la base es la de 1845) però amb alguns apartats agafats de la constitució progressista de 1869, així recull:

; Sobirania compartida entre rei i les corts

; El rei té poder polític, participa del govern

; Les llibertats estan regulades per lleis i no recollides a la constitució.

; Sufragi només per homes, serà restringit però ampli però no és universal

: Corts bicamerals, el senat és nomenat pel rei

; L’estat es defineix confessional (catòlic) però tolerant amb les altres religions.

El bipartidisme i l’alternança pactada en el govern dels dos grans partits. Conservador i liberal, fins i tot a la mort d’Alfons XII els dos partits firmaran el Pacte del Pardo per l’alternança pacífica en el govern.

Els partits dinàstics

Anomenem partits dinàstics a aquells que recolzen la monarquia restaurada, la Constitució del 1876 i el sistema canovista i s’alternen pacíficament al poder: conservadors i liberals

El Partit Conservador i el Partit Liberal compartien:

La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralista

Ser partits minoritaris de notables

Estar recolzats per la burgesia, la vella noblesa i la classe mitjana benestant

CONSERVADOR

LIBERAL

Líders

Antonio Cánovas del Castillo

Práxedes Mateo Sagasta

Ideologies que agrupa

Partir moderat

Unió liberal i petita part de progressistes i carlistes

Progressistes (Partit radical)

Demòcrates

Republicans moderats

Sociològicament

Aristocràcia

Grans terratinents i banquers

Militars d’alta graduació

Alta jerarquia de l’Església

Burgesia de les zones rurals

Professionals (advocats...)

Funcionaris

Militars

Part de la burgesia de les grans ciutats

Idees

Proteccionisme

Sufragi censatari restringit

Religió oficial: la catòlica

Llibertats individuals restringides

Defensa de l’ordre per sobre de les llibertats

Lliurecanvisme moderat

Sufragi universal masculí

Llibertat de cultes

Llibertats individuals extenses

Aconseguir la reforma de l’estat per fer-lo progressista i laic

Partits Fora del sistema

a) Els republicans, vençuts pel cop militar de 1874, continuaven dividits:

- els possibilistes de Castelar participaven en el sistema de la Restauració,

- els progressistes de Ruiz Zorrilla intentaven pronunciaments des de l’exili,

- els federals de Pi i Margall eren els més nombrosos

- els unitaris continuen sent liderats per Salmerón

Amb el sufragi universal masculí, federals, unitaris i progressistes s’uniran en la Unión Republicana, que tindrà una minoria de diputats a les Corts

b) El carlisme

Després de ser vençuts militarment i que alguns líders reconegueren a Alfons XII com a rei legítim, el carlisme es parteix en dos

- Els partidaris de Carles VII accepten el capitalisme i el liberalisme i rebutgen l’Antic Règim

- Els seguidors de Ramón Nocedal deixen de reconèixer-lo com a rei i funden un partit catòlic integrista (Partido Católico Nacional, 1888)

En 1909, a la mort de Carles VII, els carlisme passa a anomenar-se jaumisme (el nou pretenent és Jaume III de Borbó) i modera en part el seu programa, arribant a tindre 9 diputats a les Corts.

La moderació oficial i les diferents postures respecte a la Iª Guerra Mundial provocaran greus crisis internes i la formació de partits tradicionalistes (Vázquez de Mella)

Estaran sempre presents al Parlament, des d’on demanden un cop d’estat per a instaurar l’ordre i recolzaran a Primo de Rivera

c) Els nacionalismes

d) El socialisme (PSOE)

* Falsejament electoral i caciquisme

Un mal que va afectar al sistema durant tot el temps que va durar va ser el frau electoral i el caciquisme.

Formes d’adulterar les eleccions:

El sufragi censitari

La major importància dels districtes rurals

La manipulació i les trampes electorals

La figura dels cacics

És el que es coneix com a tupinada (pucherazo)

Aquest sistema va fer que l’abstenció fora molt alta: la participació no superava el 20% de l’electorat

El caciquisme és un sistema de relacions de coacció fet per les classes dominants per tal d’excloure les classes populars de la participació política.

El sistema del cacic institucionalitza a més del frau electoral, la corrupció i el tracte de favor.

a.2 fets polítics

- S’acaba la 3a guerra carlina començada el 1872.

Conseqüència: S’aboleix el règim foral del País Basc i Navarra i s’estableix un sistema de “concerts econòmics”

Alfons XII dóna una amnistia a qui es vulgui integrar en el sistema.

- A Cuba es combina l’enviament de noves tropes amb la negociació i en 1878 es signa la Pau de Zanjón

- El retard i incompliment d’aquestes promeses provocaran la Guerra Chiquita (1879) i la insurrecció general de 1895-98

3.2) Regència de Ma. Cristina (1885-1902)

A la mort d’Alfons XII i com que Alfons XIII encara no havia nascut és nomenada per les Corts regent la dóna d’Alfons XII i futura mare d’Alfons XIII

Els dos partits dinàstics firmen el Pacte del Pardo per fer una alternança pacífica en el poder i perquè les mesures presses per un govern fossin acceptades pel partit de l’oposició.

Entre altres coses es fa

; una llei del jurat

; una llei d’associacions que permetrà crear nous partits polítics

; una nova llei electoral en la que es reconeix el sufragi universal però amb limitacions.

; un nou codi civil i un nou codi de comerç

El principal problema del període de regència serà El desastre de 1898 que comportarà la pèrdua de les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

a) Antecedents

Considerem antecedents la independència de la resta de colònies americanes durant el regnat de Ferran VII, la Iª Guerra Cubana o dels Deu Anys (1868-78), l’incompliment per part del govern d’allò signat a la Pau de Zanjón (1878) i la Guerra Chiquita (1879)

b) Causes

- La política colonialista, especialment a nivell econòmic, que ofegava els interessos de la població cubana

- El malestar de la burgesia cubana pel control espanyol de l’economia de l’illa

- El sorgiment d’un nacionalisme cubà important, liderat per la burgesia anterior i recolzat per gran part dels esclaus, als quals se’ls prometia la llibertat

- L’organització política d’aquest nacionalisme cubà al voltant del Partit Autonomista Cubà primer i, més tard, de José Martí i el Partit Revolucionari Cubà (1892)

- El retard o l’incompliment

...