Sistema Sanitari Català

1. Introducció

En el marc del segle XXI, les polítiques sanitàries dels governs han de tenir com a finalitat última procurar més anys de vida per a les persones i que aquests anys siguin viscuts amb salut. A Catalunya, arran de les polítiques de salut pública i assistencials i els avenços en recerca, s’ha incrementat l’esperança de vida de la població. Aquest fet modifica de forma notable el patró de la demanda sanitària. El sistema sanitari català (SSC) ha estat sotmès a diversos canvis des de la seva creació al 1990. Es tracta d’un sistema mixt que integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris. Aquest sistema actualment es caracteritza per una separació de les funcions de finançament i compra de serveis, diversificació de proveïdors i de fórmules de gestió, descentralització de serveis i la participació comunitària. Actualment el SCS ha estat afectat per la crisi econòmica per la que està passant el nostre país. Aquest fet es pot confirmar si observem detingudament la oferta sanitària del nostre entorn i els canvis que ha patit en els últims anys.

2. Objectius

Observació dels principals serveis sanitaris i sociosanitaris que s’ofereixen al barri de Bellvitge, identificant els punts forts i dèbils, els canvis que han patit aquests serveis i els que es podrien millorar, posant especial atenció a la oferta d’infermeria i els serveis que ofereix.

3. Desenvolupament

El barri de Bellvitge a l’hospitalet de Llobregat té una població de 26 mil habitants, amb un alt percentatge de majors de 65 anys aspecte que suposa una important demanada de serveis socials i sanitaris.

Disposa d’una ciutat sanitària on trobem l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) un dels hospitals de tercer nivell de Catalunya, i per tant una entitat important que pertany al ICS. També trobem l’hospital oncològic Duran i Reynals que pertany a l’institut català d’oncologia (ICO) i que es troba dins de la XHUP.

Referent a l’atenció primària (AP), trobem en l’actualitat dos centres de l’ICS. Per una banda, el CAP de Bellvitge on s’ofereixen serveis de medicina de família, infermeria, pediatria i odontologia. En segon lloc, trobem el CAP Rambla marina que ha estat objecte de protestes durant molts mesos. Es tracta d’un centre sanitari públic on estaven situats tots els especialistes. En l’actualitat només queda un servei d’óptica, mentre que els especialistes s’han traslladat al CAP Rambla just Oliveres. Per altra banda, a 100 metres del barri trobem el centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) on també es realitzen diverses proves diagnostiques. Respecte als serveis sociosanitaris, trobem la residencia pública geriàtrica de bellvitge. Tanmateix, l’hospital duran i reynals pertany a la fundació sociosanitaria de Barcelona.

 Punts forts: Bellvitge és un barri privilegiat. Si més no disposa d’una ciutat sanitària on trobem dos institucions rellevants a nivell català i espanyol. L’hospital de bellvitge disposa d’’un ampli ventall de serveis d’atenció especialitzada. Tanmateix l’ICO és un líder en el tractament de baixa freqüència i el tumors altament complexos de tractar. A més a més disposa d’un hospital de dia i d’atenció sociosanitaria A nivell d’atenció primària, en el CAP de Bellvitge hi trobem l’equip bàsic d’AP. Fins ara es disposava d’una infermera escolar encarregada de donar tallers d’educació sanitària a les escoles. També es realitzen diversos tallers pels ciutadans referents a tabaquisme, hipertensió i activitat física. El CUAP a la carrer Cobalto hi queda a només 100 metres de Bellvitge, sent un important servei d’urgències pel barri. Abans totes aquestes urgències anaven a l’HUB, suposant llargues hores d’espera.

 Punts dèbils o aspectes a millorar:

...