Analisis Del Discurso

L'anàlisi del discurs és una escola lingüística que busca analitzar el discurs com un conjunt homogeni, és a dir, trascendir el nivell habitual d'anàlisi centrat en l'oració, i les seves relacions amb el context social. Així, estudia com està construït el text, quines inferències exigeix, com es relaciona amb discursos precedents però també la comunicació no verbal que l'acompanya i els papers socials dels interlocutors, que afecten al seu contingut.

Els temes que solen guiar les recerques són les relacions entre discurs i ideologia (dominant i oculta, incloent subtemes com el racisme, la visió de gènere i d'altres), poder i cognició.

Definicions

 Walizer i Wienir (1978): "Qualsevol procediment sistemàtic ideat per a examinar el contingut d'una informació arxivada".

 Krippendorf (1980): "Tècnica d'investigació capaç d'efectuar inferències vàlides i estables a partir d'unes dades entorn al seu context".

 Kerlinger (1986): "L'anàlisi del contingut és un mètode d'estudi i anàlisi de comunicació de forma sistemàtica, objectiva i quantitativa, amb la finalitat de mesurar determinades variables". Dins aquesta definició cal destacar-ne tres termes:

1. Sistemàtic: fa referència a les regles explícites i estables que ha de contindre l'anàlisi del discurs.

2. Objectiu: s'ha de comptar amb regles precises que busquen un anàlisi que no incloga l'opinió de l'investigador.

3. Quantitatiu: s'ha de comptar amb moltes mostres perquè que l'anàlisi siga una vertadera representació precisa del conjunt de missatges estudiats.

Aplicacions

L'anàlisi del contingut aplicat als mitjans de comunicació permet, segons Roger D. Wimmer i Joseph R. Dominick:

 La descripció dels components d'una informació: consisteix a seguir l'evolució d'un determinat aspecte informatiu al llarg d'un període de temps establert.

 La comprovació de les hipòtesis: l'anàlisi del contingut ajudarà a comprovar la veracitat de la hipòtesi generada abans de la investigació.

 La comparació del contingut dels mitjans amb el món real: la imatge que reflecteux el discurs analitzat s'ha de sotmetre a una verificació per determinar si és vertadera, falsa o conté quelcom d'incorrecte.

 L'evolució de la imatge de grups socials concrets: s'ha de comprovar quina imatge donen els mitjans sobre determinats grups socials amb l'objectiu d'establir si aquest tractament és o no correcte.

 Fixar un punt de partida per a l'estudi dels efectes dels mitjans: s'estableix un període de temps en què es portarà a terme un recull exhaustiu de dades i un altre període per realitzar l'anàlisi dels efectes que ha produït el missatge sobre l'audiència.

Tipus

 Objectius de la investigació. Presenta diverses variables:

Anàlisi exploratori: projecta l'aproximació al disseny definitiu d'una investigació.

Anàlisi descriptiu: identificació i comprovació de la realitat empírica.

Anàlisi verificatiu i explicatiu: diferències sobre l'origen, naturalesa, funcionament i efectes dels productes comunicatius.

 Fonts del material d'anàlisi. Poden ser de tres tipus:

Primàries: obtenció de la informació de primera mà, de manera directa.

Secundàries: consulta de textos que contenen informació primària.

Terciàries: compendis de textos secundaris.

 Disseny de la investigació. Presenta les següents variables:

Horitzontals: es valen d'un corpus documental

...