Aristoteles

Tema 1: análisis comparativo con Platón

Idealismo relativista(Platón) frente al realismo/naturalismo empírico(Aristóteles). Per a Plató les idees són allò que fa intel·ligible el món físic, perquè són, en certa manera, l´essència de les coses. Plató retreu alguns inconvenients:

-per a Aristòtil és inadmisible léxistència d´idees perfectes de tot allò que de dolent i negatiu hi ha en el món.

-com és possible que l´essència d´una cosa, allò que fa que sigui lo que és, estigui separada d´aquesta cosa? Per Aristòtil, l´essència d´una cosa, la seva causa, no pot existir separades de la cosa mateixa.

-Aristòtil descobreix en la teoria ideal de Plató és que aquesta no aconsegueix explicar ni donar raó del que és més característic del món material i sensible: el moviment i el canvi.

Les diferències entre Plató i Aristòtil són que Plató és idealista, explicació de les cosas en las idees realistes, idealista , racionalista i trascendental mentres que Aristòtil és realista, empirista i naturalista(immanent). Els sos són finalistes (la realitat està ordenada a un fi). l´essència és el més important enfront a l´existència particular. Diuen que el coneixement es basa en l´universal . Els dos pensen que l´essència és més important que l´existència.

la major part e l´obra d´Aristòtil és el resultat d´aquest estudi empíric concepció de la realitat i l´ésser. Heràclit pensa que el moviment és la llei de l´univers mentres que Parménides pensa que el moviment és impossible. Va ser el primer enfrentament del racionalime contra l´empirisme. La teoria platònica represena una mena de síntesi d´aquestes dues concepcions oposades. Segons Aristòtil, Plató només va juxtaposar les dues concepcions, però no va arribar a trobar la respòsta. El cambi és propi en la natura quan es produeix el canvi de la potència al acte y només hi ha una realitat immóvil.

La realitat, el que és i existeix, és el que Aristòtil anomena substància, per a Aristòtil tot el que ens envolta són substàncies i constitueixen l´única i autèntica realitat. La realitat substancial constitueix una síntesi dels dos mons platònics sense sortir del món físic. Qualsevol substància és un compost de matèria i forma, la matèria i forma constitueixen un compost inseparable. Aquesta teoria que defensa la composició matèria i forma de tota substància s´anomena hilemorfisme, del grec hylé(matèria) i morphé(forma).

Plató i Aristòtil comparteixen que el coneixement va de l´universal al particular. Aristòtil diu que per a formar idees hi ha que partir de la experiència. Plató diu que les experiències són innates.

Per a Plató hi ha una realitat dual:

El món de les idees perfecte, immóvil

El món de les coses està en constant canvi.

Aristòtil critica la teoria de Plató, no li pareix realista. Diu que la realitat és la substància

tema 2: la física Aristotèlica

Aristòtil dóna una solució al moviment. Arist`til acudeix a la lògica (o imaginació). La lògica li dóna una solució a Aristòtil. El moviment és el pas “del poder ser al ser” “no del ser a no ser”(frase de Aristòtil) Aristòtil anomena a la realitat substància o cosa.

Substància cosa-----el que són-----------Acte

el que poden ser---Substància

un exemple seria una mesa(acte), la mesa es quema i la cendra passa a ser la potència

la potència és allò que permet a la substància transformar-se en altra cosa, l´acte és el que és en un moment determinat. l´acte i la potència depenen de la forma substancial.

El binomi acte potència és el que fa possible la explicació del fenòmen al canvi, qualsevol canvi consisteix en la actualitazació d´una potència. Heràclit pensa que l´univer és la llei de l´univers mentres que Parmènides pensa el moviment és impossible. La teoría platònica presenta una mena de síntesi d´aquestes dues concepcions oposades. Segons Aristòtil Plató només va juxtaposar però no va arribar a trobar la resposta. La realitat, el que és i existeis, és el que Aristòtil anomena substància. Les substàncies són els individus concrets que ens envolten. Per a Aristòtil tot el que ens envolta són substàncies i constitueixen l´única i autèntica realitat. La realitat substancial constitueix una síntesi dels dos mons patónics. Qualsevol substància és un compost de matèria i forma., en realitat matèria i forma constitueixen un compost inseparable. Aquesta teoria defensa la composició material i formal de tota substància s´anomena hilemorfisme, hylé(matèria) i morphé(forma)

les primeres causes-----causa material(sense matèria no hi ha res) -----causa formal(no existeix matèria sense forma) Aristòtil era materialisma

...