Descartes

TEXT 1:

Descartes, diu que per trobar la real certesa, primer ha d’eliminar tot tipus d’ opinions donades.

TEXT 2:

En aquest fragment, ens diu que no es pot estar segur dels sentits, ens poden enganyar. Diu que no pot confiar plenament en això, a no ser que sigues un boig.

TEXT 3:

Aquí, planteja que podria ser que la vida fos un somni, ja que si a vegades ho confonem, no podem tenir una certesa total.

TEXT 4:

Descartes, afirma que podem començar a estar segurs d’una cosa, de les matemàtiques i la lògica.

TEXT 5:

Ens planteja que si existeix un Déu, podria ser que a més de crear-nos un món, en crees la il•lusió al cap. Llavors res no pot ser segur, ni el nostre pensament tampoc.

TEXT 6:

Ens diu, que aquest ésser tot poderós ens podria estar enganyant, en aquest cas seria un “dimoni” i no Déu; per tant haurà de vigilar de no caure en temptacions dolentes. Això ens permetrà tenir una certesa.

TEXT 7:

Clarament, aquí ens diu una certesa. Diu que per molt que el puguin enganyar, mai no podran fer que no sigui. Ell és, ell pensa ell existeix.

TEXT 8:

Descartes, diu que pot agafar com a certesa, que lo evident és.

TEXT 9:

Descartes, en aquest fragment ens classifica les 3 idees, primer anomena las innates (nascudes en nosaltres), després de les alienes (venen de fora), i per últim les fàctiques (inventades). Tot i això ell encara no ho assegura del tot.

TEXT 10:

Aquí ens diu, que ell no pot ser la idea de Déu, ja que si ell és finit i Déu infinit, no pot haver estat una idea seva, sinó que Déu a de ser la seva causa de si mateix, ja que té la idea de Déu.

TEXT 11:

Aquí diu que concebem l’infinit per la negació del que es el finit. Explica que és conscient de que no és perfecte (dubte i desitja) ja que existeix un ésser perfecte que fa que ell és doni conta de que no és perfecte.

TEXT 12:

Explica que, aquesta idea no la ha concebut a través dels sentits, ni és ficció del seu esperit, sinó que la idea és nascuda des del moment que va ser creat

TEXT 13:

L’argument de l’existència de Déu, és que Déu és en mi. Déu és la perfecció, o sigui el nostre esperit, en té alguna idea però no les compren ja que soc imperfecte

TEXT 14:

Proba l’existència d’un ésser complet “ Déu “, ja que la idea es troba en ell, i ell existeix (perquè pensa). L’esperit humà en té l’evidencia, i si seguim aquest camí ens portarà a altres coneixements del univers. És impossible que ens enganyi, perquè si hi ha engany, hi ha imperfecció i Deu és perfecte.

TEXT 15:

Aquí ens ve a dir, que la causa de l’error és perquè el nostre enteniment no és infinit, no som l’ésser perfecte, no som infinits.

TEXT 16:

Ell diu que les causes dels nostres errors depèn del nostre enteniment i voluntat tan extensa en la seva naturalesa, que la fa principal causa a acceptar l’existència de Déu.

TEXT 17:

Descartes ens diu que la causa de l’error no és ni de l’enteniment ni voluntat, sinó que és el desacord entre voluntat (infinita) i l’enteniment (limitat). Ens equivoquem si no usem bé l’enteniment, o voluntat.

TEXT 18:

No és una imperfecció de Déu si jo jutjo sense suficients coneixements, sinó que eé la meva pròpia imperfecció que emet judicis sense suficients certeses.

TEXT 19:

Tota concepció clara, és real i positiva, per lo tant la idea no és del no-res, sinó que ve de Déu (com que és perfecte no comet errors ). Cal evitar errar i cal trobar el camí per arribar el coneixement de la veritat. Hi arribaré si em quedo amb les coses que concebo perfectament i rebutjo les que no comprenc.

...