El 407aC, amb 20 anys, va passar a ser deixeble de Sòcrates durant 20 anys, fins els 40. Quan Sòcrates va morir, Plató va dedicar-se a difondre les idees de Sòcrates.

Historia de la filosofia: Plató

Plató 427-347 aC

• El nom real era Aristòcles. Plató prove del grec platis que vol dir plat.
• Era aristòcrata, provenia de una família més riques d’Atenes (menypreava els sofistes)
• El 407aC, amb 20 anys, va passar a ser deixeble de Sòcrates durant 20 anys, fins els 40. Quan Sòcrates va morir, Plató va dedicar-se a difondre les idees de Sòcrates.
• L’influència del Pitagorisme va ser molt gran. Per una part les matemàtiques i per l’altre l’orfisme.
• Plató va viatjar a Siracusa, per les seves idees polítiques. Les va comentar al rei, i aquest el va empresonar per les idees. Va ser venut com esclau, i un amic seu el va comprar i aquest el va alliberar. Al tornar a Atenes es dedicà a l’activitat intelectual i fundà l’acadèmia, una mena d’escola de filosofia on Plató impartia clases. En el frontispici de l’academia posava: ningu que no sàpiga geometria pot entrar aquí.
• Corpus platonicum i conjunt d’obres de Plató:

• Etapa Socràtica (S=S) 399-389 aC: Comença amb la mort de Sòcrates. El Sòcrates que surt en els dialegs és el Sòcrates històric. “Apologia de Sòcrates”
• Etapa de transició (S=P) 388-385. El Sòcrates dels dialegs és Plató. Sorgeix la teoria de les idees.
• Etapa de maduresa (S=P) 284-370. La República
• Etapa de vellesa (S=P) És autocrític amb les seves idees per Aristotil.

• El banquet: Un grup d’amics s’emborratxen i treuen un tema de l’amor i sorgeix el mite d’Androgin que tracte de una especia de 4 braços, 4 cames i 2 caps (siamés) i Déu els va castigar separant-los.

Tots els mites de Plató son Al·lègories (conjunt de metàfores)

• Plató va escriure dos tipus de llibres:

• Exotérics Llibres de divulgació per gent sense coneixaments
• Esotérics: Per a gent amb coneixements. No en queda cap.

Teoria de les idees

• És l’existència d’unes realitats absolutes, eternes, immutables i independents del món dels fenomens, de les coses sensibles. Aquesta realitats són intel·ligibles (nomes es capten amb la raò) i gràcies a elles podem entendre món canviant i sotmès a l’esdevenir que capten els nostres sentits.
• Plató diu que les idees existeixen en si (fora de la ment). Per Plató hi ha dos mons: un on es troben les coses, i nosaltres i l’altre on hi han les idees. Aquesta idea< es diu dualisme platònic (realitat dual) La forma de conèixer les idees és a travé de la mort i la reencarnació pitagòrica.
• Adquirim les idees a través de la reencarnació `pitagòrica, en el món de les idees, el qual té propietats del ser de Parmènides. Aquest món és metafísic (més enllà de lo físic). El problema dels universals i les idees no es corresponen a l’objecte en concret, però això ho soluciona amb el Pitagorisme i la transmigració de l’ànima al morir. Tot el coneixement per Plató és innat, les idees són anteriors a les coses. Dualisme ontològic: dualisme per explicar la realitat. Plató va completar el problema amb idees universals morals de Sòcrates. El projecte Socràtic el culminar amb la torra de les idees. Sòcrates deia que el coneixement és innat, i Plató explica per què. Amb aquest dualisme resol els problemes de:

• Sòcrates, Heraclit/Parmènides, la naturalesa de les matemàtiques, El problema dels universals i les idees son universals

• El món de les idees està organitzat de forma jeràrquica. Quan més a dalt de la piràmide més important és la idea. A baix, a la base trobem les idees matemàtiques, en el mig, les idees de les coses i a dalt les idees morals i per sobre de totes les idees està la idea del bé.
• Per Plató les matemàtiques es troben en el mon de les idees i no en el món físic com per Pitagores.

• Les característiques de les idees són:

• Són perfectes
• Immutables
• Eternes
• Formes pures (en si)
• Original (coses=copia)
• Causa / essència d’una cosa.

Mite de la caverna

...