No.l prenatz lo fals marit.

No.l prenatz lo fals marit

Introducció                                                                                                            A l'Edat Mitjana, s'entenia per literatura, l'art de saber i escriure i tant sols es practicava als llocs de més culte, als monestirs. La literatura quedava aïllada als monestirs, i no va ser fins al segle XI,quan va aparèixer un nou gènere literari que va aconseguir arribar a tothom, la lírica trobadoresca.                                                         Aquest poema va ser escrit per Cerverí de Girona (1259-1285), al segle XX. En realitat,es deia Guillem de Cerverà, però va optar per canviar-se el nom a Cerverí de Girona, ja què, Jaume I li va oferir unes terres al Gironès. També, va ser trobador a la cort de Cardona i poeta oficial de les corts de Jaume I i Pere II. En aquesta època sorgeix la lírica trobadoresca que és la primera manifestació literària culta en llengua romànica. Apareix a Occitània i ràpidament s’estendrà a Catalunya.                                                                                          Aquest llenguatge està escrit en llengua provençal. La lírica trobadoresca es un total de 2500 obres datades des del 1100 fins al 1998 recollides en un cançoner.                                                                            

Estructura interna

L’estil del poema és propi del trobar leu, ja que la comprensió no és dificultosa ni hermètica i s’hi detecten expressions senzilles fàcils d’entendre.

El poema té relació amb el fet que els matrimonis a l'edat mitjana fossin establerts per conveniència i no per amor. És en aquest sentit que s'han d'entendre els consells del poema sobre el fet de deixar el marit  i jeure amb un amant.

La relació amb l'amor cortès es fa evident a l'última estrofa, que defensa l'amor adulterí, precisament pel fet que els no es fessin per amor.

El tema central del poema es aconsellar a una dama per a que no es casi. El títol correspon amb el primer vers del poema, ja que a l’edat mitjana no s’acostumava a posar-li títol als poemes.

En les estrofes I-IV li diu que no es casi am el marit i justifica el perquè.

En les estrofes V-VI li diu que no s’enamori d’ell i que marxi amb el poeta.

Estructura externa

Aquest poema tracta de la malcasada en forma de viadera, un gènere líric construït amb paral·lelisme estròfic d'origen. Com hem dit abans el poema te set estrofes amb una distribució sil·làbica de 7/7/4 menys la primera estrofa que només te 2 versos, el primer de 7 síl·labes i el segon de 4 per tant estem davant un poema format per sis tercets i un apariat amb versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs d'art menor. Al poema trobem un paral·lelisme amb la repetició de la mateixa estructura als versos 1,3,6 no el prengueu els fals marit. En les tres primeres estrofes, l'autor fa servir una anàfora a través de la qual dóna una introducció de la situació de la protagonista. No té cesura i és curt. En total són sis tercets. La rima es aabccb. És una rima consonant. Format per versos d’art menor.

...