¿Què és la filosofia? El pensador (1904), August Rodine

¿Què és la filosofia?  

El pensador (1904), August Rodine

Primer bloc: Què és la filosofia?  

1. Què és l[pic 1]a filosofia?  

2. Distinció entre Filosofia acadèmica i Filosofia popular  3. Les preguntes de la Filosofia acadèmica  

4. Característiques generals de la filosofia acadèmica 

5. Sobre la periodització de la Història de la Filosofia  

6. Diferència de la filosofia amb altres sabers (religió i ciència)  

1  

Segon bloc: El pas del mite al logos  

1. Definició: Què és un mite?  

2. Tipus de mites  

3. Diferència entre mites i mitologia.  

4. Funcions dels mites  

5. El pas del mite al logos de Wilhelm Nestle.  

6. El pas del mite al logos; una teoria historiogràfica entre d'altres...  7. El pas de la Mitologia a la Filosofia en la Grècia clàssica  

***  

Primer bloc. 1. Què és la filosofia?  

El mot "filosofia" prové del grec i es tradueix com "amor al saber" o "amor a la  saviesa." El filòsof és aquell que estima el saber o la saviesa. Què vol dir estimar?  Malgrat definir un concepte és quelcom difícil sembla que l'amor exclou les relacions  de possessió i, per tant, el filòsof és un pretendent de la saviesa (i no pas un savi). Per  motius pedagògics, podem substituir el mot "amor" per "recerca"; la filosofia, doncs,  és la recerca de la saviesa.  

Què motiva a l'ésser humà a recercar la saviesa? Segons filòsofs com Plató i Aristòtil,  l'admiració i l'estranyament davant d'una realitat complexa. Què és la realitat, què és  l'ésser humà, quina relació tenen els déus amb els homes, com ens hem de governar,  són qüestions que porten de cap als filòsofs grecs en particular i a l'ésser humà en  general.  

Què entenem per saviesa? Segons els grecs, la saviesa és un coneixement teòric i  pràctic i, en conseqüència, es tracta d'un saber dotat d'una certa unitat. La recerca de  la saviesa es nodreix dels esforços humans per comprendre la realitat i, per tant,  s'alimenta de totes les disciplines i disposicions humanes. Les ciències humanes i  naturals, les ciències formals i les arts, totes disposen d'una dimensió filosòfica en la  mesura que col·laboren en la construcció de la saviesa humana. En altres paraules, la  filosofia, almenys en els seus inicis, era l'antítesi d'un coneixement especialitzat.  Aristòtil, a la seva Metafísica, descriu la filosofia com la investigació sobre les causes i 

2  

els principis de les coses; és a dir, la filosofia no és un coneixement especialitzat  perquè s'ocupa de la totalitat de la realitat, no deixa res fora.  

Sembla molt enrevessat... Imagineu, doncs, que la filosofia és un mapamundi, és a dir,  una visió del món. La filosofia és l'esforç conscient, rigorós i crític, desenvolupat per  alguns éssers humans, per a construir un visió de la realitat coherent. Quan, en els  apartats següents, parlem de la Història de la Filosofia i la seva periodització veure'm  fins a quin punt aquests mapamundis s'han transformat fins arribar a nosaltres.  

Per acabar ens podem preguntar: Per a què serveix la filosofia? Aristòtil ens ho diu  clarament; la filosofia és la més inútil de les ciències i, per això, la millor. En altres  paraules, la filòsof vol conèixer pel plaer mateix de conèixer.  

[pic 2]0

[pic 3]

L'Astrònom (1664), Johannes Vermeer

3  

2. Distinció entre filosofia acadèmica i filosofia popular  

 Si la filosofia és la recerca del coneixement pel coneixement i tots els éssers  humans volen conèixer...Vol dir que tots els éssers humans són filòsofs? Analitzem  aquesta pregunta. La filosofia, com a certa actitud reflexiva, és present en la majoria  d'ésser humans. Ara bé, fer-nos preguntes transcendentals, i donar respostes més o  menys peregrines i imaginatives, no ens fa filòsofs (de la mateixa manera que, per  exemple, desenvolupar certa curiositat pels animals no ens fa zoòlegs). De forma  natural ens fem preguntes filosòfiques i aquestes, i llurs respostes conegudes,  constitueixen el corpus que anomenem filosofia popular. Si fem una ullada la Història  de la Filosofia, veurem que el concepte "filosofia popular" prové de la il·lustració  alemanya (Popularphilosophie) i es refereix al conjunt d'autors que van escriure textos  de divulgació filosòfica destinats al públic culte. La filosofia dels Simpson o La filosofia  de Starwars són obres contemporànies que podríem encabir dins de la filosofia  popular.  

Per altra banda, la filosofia acadèmica és l'esforç sistemàtic i rigorós de respondre  aquestes preguntes (el "dur treball del concepte" com deia el filòsof alemany G.W.F.  Hegel). Per tant, la filosofia acadèmica es troba al servei dels interessos de la  humanitat malgrat pocs individus s'hi dediquin professionalment. La filosofia  acadèmica s'ensenya a les universitats i centres dedicats a la recerca filosòfica i, en  els estudis postobligatòris, se'n fa un tastet a segon de batxillerat.  

3. Les preguntes de la filosofia acadèmica  

Hem assenyalat que la filosofia, segons Plató i Aristòtil, neix de l'admiració i  l'estranyament. L'ésser humà, davant d'una realitat que no comprèn, es fa preguntes.  Per tant, és propi del filosofar fer-se preguntes. I, encara més, plantejar bones  preguntes és una tasca cabdal. Les preguntes expressen problemes però no tots són  vertaders, ni tots tenen solució. Quines són, doncs, les preguntes fonamentals de la  filosofia acadèmica? A la Crítica de la Raó Pura (1781 -1787), el filòsof alemany  Immanuel Kant, proposa les següents preguntes fonamentals:  

...