Altar De Zeus

ALTAR DE ZEUS

L’altar de Zeus està construït per un arquitecte desconegut i era d’estil grec hel•lenístic. Va ser construït entre els anys 180 i 160 a.C i està situat al “Pergamonmuseum” de Berlín.

En quan al context històric i artístic, es va construir en l’època Hel•lenística(s.IV-III a.C), època en la qual el món grec queda dividit en diferents zones: pracedònia i en la qual hi ha una diversitat cultural i contacte amb altres poblacions. També en aquesta època va tenir lloc la mort sobtada d’Alexandre el Gran l’any 323 a.C. que va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura de l’antiga Grècia es va traslladar cap a l’Orient, on van prosperar noves ciutats. Com Pèrgam o Alexandria. No obstant això, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel•lenització en les seves creacions artístiques.

L’autor encara a dies d’avui no en sabem ni el seu nom ni que n’és d’ell.

L’altar de Zeus és d’estil grec hel•lenístic, un estil que està marcat pel llegat clàssic, que constitueix la base més sòlida i important de la civilització occidental. Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa són els pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec, no tan sols han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de la història, sinó que també d’una manera més directa va ser model i referència de l’art romà i de les reinterpretacions renaixentistes i neoclàssiques.

La famosa frase del filòsof grec Protàgores, l’home és la mesura de totes les coses, va sintetitzar les característiques generals de l’art hel•lènic. Sobre la base d’aquest pensament, les manifestacions arquitectòniques i escultòriques es van orientar cap a una recerca incansable de la bellesa basant-se en l’harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l’ésser humà.

Pel que fa a l’anàlisi formal, el tipus de material usat en la construcció d’aquest altar és el marbre, generalment era el material més usat, perquè hi havia molta oferta. Amb unes dimensions espectaculars, així com el grau de proporció i harmonia i les correccions òptiques, fan que l’edifici no resulti pesat sinó que produeixi una sensació d’equilibri i grandiositat, ja que, es l’altar més gran de l’etapa.

El sistema constructiu emprat és l’arquitravat, hi ha un joc d’equilibri entre línies verticals i horitzontals: els elements verticals, les columnes, suporten els elements horitzontals, la coberta.

Referent als elements constructius, cal destacar que en l’origen, l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7m d’alçada, sobre el qual destacarem una columnata jònica, que son una mena de suports exempts.

En quant als elements de suport destacarem la coberta, plana i llisa i amb escultures de diversos animals, com una mena d’acroteris.

Envers a l’espai l’exterior de l’altar , cal esmentar-ne que en l’origen,

...