D'ARQUITECTURA, VITRUVI.

El primer text és un extracte del tractat De architectura de Vitruvi. Marcus Vitruvius Pollio es creu que va néixer a Formio a la península Itàlica, vora Roma, l’any 85 aC, tot i que hi ha historiadors que el situen a Verona. En canvi, tots coincideixen en que morí a la península Itàlica, però cap d’ells en situa la seva mort a cap ciutat específica. Vitruvius, o segons la forma catalanitzada, Vitruvi fou un arquitecte, enginyer i escriptor romà conegut sobretot pel tractat que ens porta a aquest comentari, “Sobre l’arquitectura” o en el seu nom original, “De architectura”. En aquest tractat, Vitruvi es dirigeix a un “emperador meu”, que després anomena “Cèsar”, doncs l’obra està dedicada a l’emperador August. L’obra està dividida en llibres i capítols, que no equivaldrien exactament

Aquest fragment del segon llibre parla de com es fabriquen els tovots. L’autor explica que aquest material constructiu s’ha de fer amb fangs arenosos, és a dir amb argiles, i no ha de tenir cap tipus de contingut com pedres petites, doncs llavors el material no és impermeable i quan plou es desfà. A continuació, l’arquitecte romà explica quan s’han de preparar (estacions de l’any a les que el Sol escalfa més) i quant s’han d’escalfar per a que estiguin perfectes per a la construcció i no provoquin l’esfondrament de les parets construïdes amb els tovots. En Vitruvi es caracteritza durant tot el tractat D’Arquitectura per posar exemples amb gairebé cada cas que narra. En el cas de la construcció de tovots, l’autor explica que a la ciutat d’Útica existeix un magistrat encarregat d’aprovar els totxos de tova, doncs necessiten cinc anys d’assecament per a estar perfectes.

Tot seguit, Vitruvi classifica els tovots en els tres tipus que produeixen els grecs. Trobem el primer tipus que és el lýdion, que han heretat els romans, que és un totxo rectangular. El segon i el tercer tipus són els tipus que empren els grecs, que són el pentádóron i el tetrádoron. A més, com Vitruvi explica a l’obra, té la intenció d’explicar amb paraules senzilles tot el vocabulari tècnic arquitectònic, així doncs explica l’origen de les paraules gregues arquitectòniques. És aquí on, explica que péntadóron és un totxo de cinc palms petits, doncs “dóron” significa palms, i d’aquesta manera, el totxo tétradóron seria un totxo de quatre palms de gran. I segueix exemplificant els tovots amb casos a la Hispània Ulterior, com són Maxiula i Calet, i a Àsia, la ciutat de Pitane, on esmenten que donades les característiques dels minerals amb els que feien els tovots, amb característiques semblants a les de la pedra pomes Amb una nota del traductor, Francisco Manzanero, on es veu que hi ha investigació al darrere, sabem que la ciutat de Maxiula resta desconeguda mentre que Calet sembla que féu una ciutat que pertanyia al conventus jurídic d’Hispalis. Per altra part,

...