El Crac Del 1929

3.1 Les causes del crac borsari

El detonant de la crisis econòmica va ser el crac del 29, però les causes van ser més profundes i ja venien de feia temps:

- La crisi dels sectors tradicionals (tèxtil, carbó...) es va anar intensificant amb els anys anteriors al crac.

- Els sectors industrials més afavorits (l’automòbil...) per l’expansió també van començar a experimentar una crisi des de 1927.

- El sector de la construcció també estava en crisi, a causa de la situació del mercat.

Malgrat tot això, entre el 1927 i la primavera del 1929, el valor de les accions de la borsa va anar pujant, però en realitat la situació de la borsa era molt fràgil.

Les accions van començar a baixar la primavera del 1929, a causa de la contracció de la producció i la ocupació. A més, els bancs van començar a cedir menys préstecs als agents de borsa.

3.2 El Dijous Negre i l’enfonsament de la borsa.

Un primer descens brusc de la borsa va estendre el pànic entre els que havien comprat accions a crèdit, i el 24 d’octubre de 1929, 13 milions de persones van posar a la venta les seves accions amb una demanda gairebé nul•la.

El pànic es va estendre i el 29 d’octubre es van posar a la venda uns 16,5 milions d’accions més. El mercat es va col•lapsar i l’enfonsament dels valors borsaris va continuar fins el 1933.

3.3 La gran depressió

L’enfonsament de la borsa va provocar una reacció en cadena que va col•lapsar l’economia nord-americana i va donar lloc a una llarga crisi coneguda com la gran depressió.

- L’enfonsament borsari va provocar la destrucció de l’estalvi, la reducció dràstica del crèdit, del consum i de d’inversió.

- Els bancs es van enfonsar perquè les persones retiraven els estalvis perquè molts préstecs van quedar sense retornar.

- El cessament de la demanda i de les inversions va tenir com a conseqüència la crisi industrial i unes taxes d’atur molt altes (el 25% de la població activa). El país més ric del molt no disposava d’un sistema d’ajuda dels aturats, i aquests van caure en la misèria.

- La crisi agrària es va accentuar per l’enfonsament dels preus i la capacitat adquisitiva dels pagesos, que va baixar un 70%.

3.4 Els mecanismes d’extensió de la crisi.

Els USA eren la primera potència mundial, per això la crisi no va trigar en estendre’s per tot el món amb les mateixes conseqüències o pitjors. Es va estendre de dos maneres:

El comerç internacional:

Entre 1929i 1932 el comerç mundial es va reduir aprox. 2 terços el seu valor. La disminució de la demanda d’importacions per part dels USA i l’aprovació de la llei aranzelària el 1930, que elevava les tarifes duaneres d’aquest país un 50%, va produir en molts països la caiguda de les exportacions. Aquest proteccionisme econòmic va tenir uns efectes nefastos al comerç mundial.

Les finances internacionals:

Després del crac del 29, els USA van deixar d’exportar capital (préstecs i inversions) a altres zones del món i van exigir la devolució dels capitals que havien invertit anteriorment.

3.5 Efectes sobre la resta del món

Països exportadors de primeres matèries

Els primers que van patir els efectes més dramàtics de la crisi van ser els països exportadors de béns agrícoles i de recursos materials, com l’Europa Oriental, la majoria de Llationamèrica, la Xina i els països del sud-est asiàtic.

Economies europees industrialitzades

A Europa els països més afectats per la repatriació de préstecs i inversions van ser els que es nodrien en un grau més alt dels crèdits i de les inversions dels USA.

- Alemanya i Àustria van ser els que van patir de manera més brutal les conseqüències de la crisi, ja que estaven fortament endeutats amb l’exterior. El maig del 31, un banc molt important, Creditandsalt, va fer fallida, i la gent es va espantar i va retirar els seus estalvis. El col•lapse del sistema bancari va portar la fallida de moltes empreses, mancades de finançament

...