Franco

Durant el franquisme, les dones poden ser condemnades a presó per adulteri, mentre que els homes no, i van ser

·PENALITZADES si abandonaven la llar no permetent que poguessin veure els seus fills. Moltes vegades, marxaven degut a la violència domèstica, que era tolerada pel règim. Les dones eren tractades com a menors d’edat permanents. Estaven sota l’autoritat dels seus marits i no eren tutores legals, amb plena custòdia, dels seus fills a menys que els seus marits fossin morts. Les mares solteres foren marginades i la violència contra les dones estava autoritzada pel règim. La violència domèstica durant el franquisme va ser molt important, però mai va ser considerada un delicte. En contra de la Declaració Universal dels Drets Humans, el franquisme va declarar que una dona era propietat del seu marit i que per tant, aquest podia fer amb ella el que volgués.

Les dones no podien denunciar la violència del seu marit doncs se les podia culpabilitzar dels fets. Lamentablement, les restes d'aquest tipus de pensament han tingut conseqüències desastroses que han durat fins avui.

Diverses lleis i normatives, entre elles el Fuero del Trabajo, van fer difícil per les dones l’accés al mercat de treball. Les dones pràcticament havien de deixar la feina quan es va casaven a canvi d’un petita indemnització que no va desaparèixer fins el 1962. Hi va haver un nombre de llocs de treball que les dones no se'ls permetia dur a terme. Van ser expulsades de diferents oficis, particularment a l’Administració –al Ministeri de Justícia es va agrupar a les que van quedar en una secció a la que se li anomenava despectivament “la secció de les bragues”. Els seus sous eren un 80% dels salaris masculins o menys per la mateixa categoria i feina; necessitaven l'aprovació oficial dels seus marits per qualsevol tràmit oficial o per qualsevol contracte comercial que volguessin fer, fins i tot per a treballar.

Es va establir una organització específica per les dones, la Secció Femenina , depenent de Falange i liderada per Pilar Primo de Rivera, que es va fer càrrec d’adoctrinar les dones en el seu paper subordinat a la societat ideal del règim dictatorial. A través de la Secció Femenina les dones feien un curs, anomenat "servei social", que incloïa aprendre a cosir o treball domèstic. Les dones solteres necessitaven tenir el “servei social” per poder treballar o tenir un passaport. També s'encarregava d'instruir les dones dins de la ideologia del règim.

La Llei de Contractes de Treball de 1944, imposà que les dones casades necessitaven el permís del marit per signar un contracte de treball. També hi havia una clàusula per la qual, per treballar en els sectors industrial o comercial, una dona havia de provar que estava vacunada i no patia cap malaltia contagiosa, una exigència

...