Historia de la filosofia.

Filosofia antiga   VI aC - V aC

Presocràtics. van ser els primers pensadors que van trencar amb les formes mítiques de pensament per començar a edificar una reflexió racional.

Tales que va ser el primer filòsof, Anaximandre, Anaximenes

 Sofística: parlen sobretot del l’esser humà i els seus problemes. Uns del filòsofs mes importants són Sòcrates, Gorgies, Protàgores.

Plató: Un tema central és el conflicte entre la naturalesa i les creences de l'època i del medi ambient en el desenvolupament de la personalitat i la intel·ligència de l'home

Aristòtil: Critica la sistemàtica de la teoria de les idees platòniques i un intent de substituir la visió idealista platònica per una especulació de signe realista basada en el sentit comú i la experiència.

Hel·lenisme: Les preocupacions filosòfiques fonamentals són morals i de felicitat. la separació de l'individu de la polis. Ara l'individu ja no se sent immers en una comunitat pròxima a la seva circumstància vital, comunitat autònoma en relació a les altres i on el ciutadà de l'època clàssica podia trobar el marc bàsic per al seu desenvolupament personal. Pensen com imperi.

Patrística: escriptors  cristians que defensaven la filosofia cristiana. Aquesta etapa serveix de pont a la filosofia medieval.

Filosofia medieval VI aC-XIV

St. Tomàs: distingeix en l’home la doble condició de ser humà i ciutadà.

Occam: dona pas a una filosofia lliure. Diferència la veritat de la religió i la veritat de la filosofia.

Filosofia moderna XV-XVIII

Renaixement:

L’ humanisme: re interpreta la filosofia antiga, contrasta amb la escasses de realitat de la filosofia medieval.  

 revolució científica: és l’element fonamental de la teoria del desenvolupament de la ciència. Dins d’aquest apartat trobem la teoria heliocèntrica de Copèrnic, la mecànica clàssica de Newton, o a Kepler i Galileu.

Il·lustració:

Anglaterra: els il·lustradors s’interessen per la moral i la creença en deu amb l’ús de raó.

França:  s’interessa més per problemes pràctics que per qüestions abstractes de l’origen de les idees. Els grans filosofa son Diderot, Roseau i Voltaire autors de l’enciclopèdia.

Alemanya: critica la superstició, el dogmatisme i l’obscurantisme. Kant fa tres crítiques basades l’estudi sistemàtic.

Racionalisme: representa una visió general del món i del coneixement basada en el dubte, el principi d’evidència i l’estabilitat d’idees.

Empirisme:  l’afirmació que no existeixen idees innates i que el coneixement procedeix de la sensació

Filosofia contemporània XIX-XXI

Romanticisme: sorgeix un nou concepte de natura, i un nou interès per la religió. Es barreja la natura amb Deu.

Marxisme: Aquest moviment es dirigit per Marx. Deixa d’interpretar el mon i intenta transformar-lo.