Mortalitat Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.

Mortalitat

Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals. La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat (q), que relaciona el nombre de defuncions (D) d'un any amb la població mitjana (P) a la meitat de l'any esmentat. És costum de calcular aquesta taxa per mil habitants. Aquesta taxa és poc significativa, puix que la mortalitat no afecta igualment els diferents individus de la població en funció de llur diversitat de sexe i d'edat. Per tant, és indispensable de perfeccionar la mesura calculant les taxes de mortalitat per edats (Qq), que s'obtenen de la mateixa manera que la taxa bruta.

D'aquest càlcul es desprèn que la mortalitat és molt elevada el primer any de vida (d'un 25% o més) a les poblacions endarrerides, i entorn del 2% a les poblacions més avançades. A partir del primer any de vida la mortalitat baixa ràpidament, fins a assolir el mínim cap a 12 anys, i a continuació comença a augmentar gradualment; però no s'arriba a taxes semblants a les del primer any de vida fins a edats molt avançades: cap a 70 anys. És de destacar que la mortalitat femenina és sempre molt més baixa, especialment a les edats elevades. Hom pot obtenir una informació més àmplia de la mortalitat general a través de la taxa de mortalitat infantil, o relació entre el nombre de nens de menys d'un any morts, respecte al nombre total de naixements haguts durant un any. Les taxes de mortalitat per edats donen una imatge realista de la mortalitat d'una població, sense pertorbacions degudes a la seva estructura d'edats; tanmateix, la sèrie de taxes per edats és poc operativa, a causa de la seva prolixitat, i és difícilment projectiva. Per obviar a aquest defecte hom ha cercat un índex sintètic i projectiu que es fonamenta en les taules de mortalitat o en llurs complementàries, les taules de supervivència. Aquestes taules es basen en una població fictícia de 10 000 o 100 000 habitants, a la qual hom aplica les taxes de mortalitat per edats calculada per a una població real. D'aquesta manera P és igual a taxa de supervivència (S) i D és igual a taxa de mortalitat (d). L'indicador sintètic cercat és precisament la vida mitjana a què pot aspirar un habitant d'una població determinada, basant-se en les taxes de mortalitat per edats calculades recentment per a la dita població, o sia, la seva esperança de vida (e). Per a calcular-la cal sumar els anys viscuts pels 10 000 habitants ficticis de la taula, a base de multiplicar el nombre de morts de cada edat per la dita edat més 1/2, puix que els morts a l'edat 0 (o anys complerts) han viscut des d'unes quantes hores fins a 364 dies i escaig; per tant, per terme mitjà, hom considera que han viscut mig any. De la mateixa manera, els morts a l'edat de 12 anys, per exemple, n'han viscuts 12'5,

...