Treball fi de Grau: L' obrerisme al modernisme
Rodavlas65Trabajo14 de Marzo de 2023
12.324 Palabras (50 Páginas)82 Visitas
[pic 1][pic 2]
[pic 3]
Industrialització i urbanisme: El modernisme a la ciutat de Terrassa (1870-1920)
Treball final de grau d’Història, Geografia i Història de l’Art
Alumne: Joan Salvador i Fabregat Tutor: Gonzalo Berger Mulattieri
Terrassa, maig 2022
[pic 4][pic 5][pic 6]
[pic 7]
“Un món construït al voltant de les fàbriques. Les cases dels fabricants, al Passeig o al carrer del Nord. Les cases dels obrers, alineades al carrer del Passeig,
totes ben iguals, cases de casal i quarto de reixa, com de joguina. El casino dels senyors i el casino del comerç”
“La ciutat del fum” (2001: 29)
de Vicenç Villatoro
Resum
El present treball té com a objectiu analitzar el procés d'industrialització i urbanisme amb els seus efectes en el modernisme de la ciutat de Terrassa entre 1870 i 1920. S'ha utilitzat una metodologia d'enfocament qualitatiu amb disseny d'estudi de cas, mitjançant la consulta de literatura científica especifica dels temes tractats. Els resultats mostren l'anàlisi de diverses fonts, que expliquen les tendències històriques en la demografia i els aspectes socioeconòmics. Addicionalment, es busca comprendre la participació del moviment obrer en la massificació d'obres amb caràcter modernista. La conclusió és que la participació en el model urbanístic i industrial del modernisme a Terrassa, no és un procés acabat, i respon a variables que poden continuar sent estudiades en el seu context.
Paraules clau: Industrialització, Modernisme, Urbanisme, Burgesia, Terrassa
Abstract
The objective of this work is to analyze the process of industrialization and urbanism with its effects on the modernism of the city of Terrassa in the period 1870-1920. A qualitative approach methodology has been used, with a case study design through which they have consulted a set of sources of the scientific literature with specificity in the topics treated. The results show the analysis of various sources, which explain the historical trends in the demography and socioeconomic aspects of Terrassa. Additionally, it seeks to understand the participation of the labor movement in the massification of works with a modernist character. In conclusion, modernism in Terrassa and its participation in the urban and industrial model is not a finished process, but rather responds to various variables that can continue to be studied in their context.
Keywords: Industrialization, Modernism, Urbanism, Bourgeoisie, Terrassa
Índex:
[pic 8]
Índex 4
- Introducció 5
- Objectius 6
2.1- Objectiu general 6
2.2- Objectius específics 6
2.3- Hipòtesi de treball 6
- Metodologia 7
- Marc teòric 7
4.1- El modernisme 7
4.2- Localització geogràfica de Terrassa 9
4.3- Industrialització i urbanisme a Terrassa 12
- Resultats 15
5.1.1- Efectes del procés d'industrialització i urbanisme en el modernisme 15
5.1.2- A quin preu per a la classe treballadora? 16
5.1.2.1- L’associacionisme obrer 17
5.1.3- La necessitat d'habitatges provoca una urbanització correcta o improvisada? 19
5.2- Límits i fases de l'expansió urbanística de Terrassa 20
5.3- Les onades demogràfiques a la ciutat de Terrassa 23
5.4.1- Zones de la ciutat destinades a residències per la classe obrera 24
5.4.2- El pes de la burgesia 25
5.5- Anàlisi de la hipòtesi de treball 29
- Conclusions 32
Bibliografia 35
Introducció
En els últims anys, la definició hegemònica del Modernisme ha estat sotmesa a un intens procés de revisió crítica iniciat fa diverses dècades. Aquest procés ha contribuït a l'ampliació significativa del cànon modernista en desafiar els seus supòsits essencialistes primaris i interpretacions formalistes en els camps de les arts visuals i l'arquitectura (Cunha, Maia i Farré, 2015: 7).
Es considera generalment que l'arquitectura modernista a Terrassa posseeix una importància inavaluable per a aquesta ciutat, de tal manera que el concepte modernista de Terrassa se centra en el seu tipus d'arquitectura. A mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats pioneres de la revolució industrial a Catalunya. El sector tèxtil, especialitzat en la fabricació de llana, va ser el motor econòmic d'aquesta ciutat durant més d'un segle. La burgesia industrial va impulsar moviments culturals, com ara el Modernisme i el Noucentisme (moviment cultural del segle XIX a Catalunya). L'estil modernista va ser acceptat amb entusiasme a la ciutat i ha continuat tenint pes molt després que s'esgotés la seva cronologia tradicionalment acceptada (Rojas, 2010: 5).
En aquest treball es busca conèixer de quina forma ha influenciat del modernisme en la industrialització i l'urbanisme de la ciutat de Terrassa entre els anys 1870 i 1920. Especialment referent a si es va desenvolupar una urbanització correcta i quin pes específic va tenir la classe treballadora en aquesta transformació.
El modernisme és part important en l'estratègia del màrqueting turístic de Catalunya, una indústria que posseeix una importància vital per a l'àmbit econòmic d'aquesta regió. En aquest sentit, s'ha observat que generalment, en diversos estudis, el modernisme s'explica sempre sense contemplar el seu context històric (el procés d'industrialització). El modernisme de Terrassa és rellevant, però sempre s'ha explicat sense l’obrerisme. D'aquesta manera s'intenta buscar explicacions per a la integració de la vida dels obrers dins l’entramat històric que representà el modernisme a Terrassa.
Com a terrassenc que soc, el modernisme és un corrent que forma part del discurs social, polític i domèstic habitual. Les visites a monuments de la ciutat durant l’etapa escolar o els esdeveniments festius i culturals (Fira Modernista anual) han estat sempre viscudes i relacionades amb aquest corrent.
A ulls dels historiadors del segle XXI el modernisme avui dia s'ha convertit en una icona per a la promoció de la imatge de la ciutat de Terrassa, la qual cosa ha estat possible gràcies a l'existència d'un patrimoni arquitectònic ben representatiu i a una política municipal que ha sabut imposar-se. En aquest context, s'ha de tenir present que una estratègia comercial que el que pretén és vendre la imatge de la ciutat mitjançant el pretext de la cultura i de la història, pot acabar deformant, segons es dugui a terme, l'autèntica aportació de la ciutat de Terrassa en el moviment modernista (Aulet, 2009: 1).
La burgesia catalana (l'anomenada societat civil) sempre ha presumit de ser un motor activador de novetats en el món de l'art i la indústria. Aquest és un fet verídic i fruit d'aquesta empenta podem gaudir en l'actualitat de grans obres d'art i edificis que confereixen un notable estatus a molts dels pobles i ciutats catalanes. D'aquesta manera, influïts pel corrent modernista van construir notables edificacions, però, a quin preu per a la classe treballadora? Com va influir el Modernisme en la industrialització i l'urbanisme de les ciutats? Va ser una urbanització correcta o l'inici de determinats barris marginals?
Objectius
2.1- Objectiu general
Analitzar el procés d'industrialització i urbanisme amb els seus efectes en el modernisme de la ciutat de Terrassa en el període 1870-1920
2.2- Objectius específics
- Determinar els límits i fases de l'expansió urbanística de Terrassa
- Explicar les diferents onades demogràfiques a la ciutat
- Revisar les zones de la ciutat destinades a residències per la classe obrera
2.3- Hipòtesi de treball
Els edificis modernistes de Terrassa van ser finançats a partir dels recursos econòmics que es van generar a la ciutat mitjançant l'explotació laboral i l'especulació urbanística.
Metodologia
Es tracta d'una recerca d'enfocament qualitatiu amb un disseny d'anàlisi de cas de tipus no experimental transversal perquè situa el cas en un espai de temps determinat (Hernández, Fernández i Baptista, 2014: 355). La unitat d'estudi es refereix al modernisme i la seva influència en la industrialització i l'urbanisme a la ciutat de Terrassa en una època determinada. Es tracta d'un cas únic on es destaquen les històries que tenen a veure amb aquest fenomen entre els anys 1870 i 1920.
...