Vapors I Colonies

VAPORS I COLÒNIES

En començar el segle XIX, a Catalunya hi havia una gran tradició tèx¬til, un capital acumulat gràcies al comerç ultramarí i una burgesia en¬riquida i emprenedora. Per tot plegat, i malgrat la manca de carbó i ferro, que feia molt difícil el desenvolupament de la siderúrgia, la Ca-talunya del segle XIX va aconseguir d’industrialitzar-se i esdevenir la «fàbrica d’Espanya». No cal dir que la industrialització catalana es fo¬namentà en la mecanització del sector tèxtil.

La indústria tèxtil catalana es va especialitzar en la producció de teles de cotó i de llana. Les factories cotoneres es van instal.lar a Barcelona i les conques del Ter i del Llobregat, mentre que les llaneres es van lo¬calitzar en l’eix Sabadell-Terrassa.

La indústria moderna sols és possible si hi ha una mecanització de la producció. Com que, malgrat els esforços de recerca, a Catalunya mai no s’hi va trobar carbó de qualitat, la mecanització emprava sovint la força motriu hidraulica o del vapor.

Els vapors.

Les factories que feien servir les màquines de Watt s’anomenaven vapors. Tots eren a les ciutats,en grans edificis que albergaven les mà¬quines. Tant el carbó com el cotó els importaven per via marítima de les illes Britàniques i dels Estats Units, respectivament. fet que deter¬minà la localització de les fàbriques en àrees costaneres (Barcelona, el Garraf, el Maresme).

La màquina de vapor es difongué el sistema de fàbrica (factory system), que implicava la centralització del procés productiu en un sol indret, al voltant d’una màquina de vapor que feia possible la meca¬nització de la producció i la divisió del treball. Les relacions entre els obrers i els patrons dels vapors van ser sovint conflictives, degut a l'influència de les idees revolucionàries.

Els primers vapors al pla de Barcelona.

El 1833, el Vapor Bonaplata de Barcelona incorpora una màquina de vapor a la indústria tèxtil. Tot seguit, les fàbriques amb vapor hi proliferen. El carbó arriba fàcilment al port i en pocs anys els espais lliures se saturen de fàbriques. L'expansió industrial continua a tocar de Barcelona, ja que les ordenances militars prohibeixen construir a menys de la distància d'un tret de canó de les muralles. A final dels anys quaranta hi ha el Vapor Vell i l'Espanya Industrial a Sants, els vapors Puigmartí i Vilaregut a Gràcia, i el Vapor del Fil i La Cotonera a Sant Andreu de Palomar.

Les colònies industrials.

A més d’influir en la localització de la indústria i d’obsta¬culitzar el desenvolupament de la metal.lúrgia, l’absència de carbó al subsòl de Catalunya i el preu tan elevat que tenia, van transformar profundament l’organització industrial res¬pecte a daltres àrees tèxtils d’Europa.

A partir del 1869 i per tal destalviar els alts costos del carbó, es va recórrer a l’energia hidràulica. Així, la indústria es va desplaçar cap a les conques del Besòs, el Llobregat i el Ter, on es van construir colònies industrials. Les co¬lònies es localitzaven sempre prop dels rius per tal d’emprar l’aigua per moure

...